nubulaya

Un enfocament llibertari del terratrèmol al Perú

nurukundo2005 | 29 Agost, 2007 11:07 | Compartir:

Als ulls d'organitzacions de caràcter llibertari, el terratrèmol patit pel Perú recentment despulla la crisi social que l'afecta des de fa segles. El moviment, que dura uns 3 minuts i 30 segons que semblen una eternitat, sembra de pànic tots els indrets afectats. No se'n recorda cap altre tan fort i llarg des del 3 d'octubre de 1974.

Des d'aquesta perspectiva llibertària, emperò, el pitjor sisme és el que es produeix per part de les autoritats peruanes, que es mostren totalment incapaces d'atendre com cal una de les necessitats més característiques de la zona. En lloc d'anar aprenent al llarg dels segles, a donar una resposta d'emergència immediata amb un mínim d'efectivitat, es continuen produint els errors de sempre i les actuacions encaminades a fer pagar els plats romputs a les classes socials de sempre, les més desfavorides, les més empobrides:

Des de la ciutat de Lima, en un periòdic anarquista titulat Qhispikay. un membre del Grup Qhispikay Llaqta -La Llibertat del Poble- fa algunes reflexions que resulten interessants:

Per als científics d'EUA, Japó i Europa, el sisme és de 8.0, mentre que per a l'Institut Geofísic del Perú és de 7.0... Ja és un fet que contribueix a crear confusió entre la població...
Per a la televisió peruana, l'epicentre es troba primerament a la jungla de Pucallpa (norest peruà), després al sud del país..., per si això no basta, les imatges que apareixen en les pantalles són de gent que viu als districtes més enriquits de Lima... cosa que fa veure que en moments crítics és la gent de més recursos la que més importa...
El president peruà Alan Garcia, al cap d'unes hores d'haver-se detectat el sisme, envia un missatge a la nació “agraint Déu totpoderós perquè no hi ha hagut cap catàstrofe i que les pèrdues de vides humanes no són alarmants”... allò que es produeix, de fet, a Pisco, Ica, Chincha, Cañete i poblacions perifèriques, amb un col·lapse total de la vida ciutadana, amb milers d'edificacions esbucades, centenars de morts a les places centrals, milers de persones ferides... no és cap catàstrofe, segons el president peruà.
La llum elèctrica deixa de funcionar, el subministrament d'aigua potable queda tallat, l'amenaça d'un tsunami es fa present... plors, desesperació, impotència, ràbia, dolor, angoixa, agonies que emmarquen ciutats com Ica -fins ahir mateix “el cor de l'alegria” per als defensors del neoliberalisme peruà, on l'economia creix i va vent en popa... ara sembla un poble fantasma com Palestina o Irak ferits de mort per míssils ianquis...
No hi ha cap hospital que s'aguanti dret. Cau i queda esbucar l'únic que hi ha a Ica... El Govern peruà se sent satisfet enviant-hi avions que traslladin la gent ferida cap a Lima, la capital (com si hi pogués esser atesa adequadament)...
El rescat de les víctimes que es troben enterrades davall les runes, fa veure ben a els clares quin és el paper de l'Estat en aquesta casta de situacions, inoperant, caduc, obsolet i travat, no sap què fer o, si ho sap, no ho vol fer.... Mitjans de comunicació privats arriben a determinats indrets primer que l'ajuda pública... Crits de ràbia per part d'indignats sobrevivents que reclamen millors atencions públiques, mentre es fa evident la clara intenció del Govern de desviar l'atenció de la premsa internacional cap a altres aspectes del desastre...
El paper del govern peruà, l'empresariat i l'ajuda humanitària contrasten amb la manca de mesures adoptades i inversions destinades a programes de prevenció social, a simulacres d'evacuació, a mesures que evitin tragèdies com les viscudes tant sovint en un país com el Perú, focus segur de sismes i terratrèmols... l'assenyalaven científics que no són atesos ni tenguts en compte per part de l'Estat... a aquest li convé més enfrontar-se a una catàstrofe com aquesta i cridar a la reconstrucció i la solidaritat peruana que no a prevenir-ne les conseqüències... les relacions diplomàtiques de països fronterers i d'altres latituds hi faran donacions gratuïtes i reparacions econòmiques... Amb aquests estalvis el Govern peruà destinarà quantitats milmilionàries al pagament del deute extern i promocions del TLC amb els EUA...
Alguna empresa estrangera s'està lluint amb el terratrèmol peruà: una de les que més es fa notar, i no precisament pel paper de companyia compromesa amb els més pobres, sinó per la seva inoperància i el paper exercit durant i després del sisme, és l'empresa espanyola Telefònica: pocs segons després del moviment sísmic, els telèfons fixos i els mòbils deixen de funcionar, mentre que les comunicacions per internet, que empren la mateixa línia telefònica, continuen operatives amb total normalitat...

Amb un desastre com aquest, una vegada més es fa evident la nuesa en què queda la situació patida per les classes treballadores i humils del país. Es queden completament en pèl! No tenen ni per alimentar-se, amb els productes que veuen passar per les carreteres per on transiten camions carregats d'aliments per altres poblacions... El Govern diu que no tendrà contemplacions amb aquests “miserables” que s'atreveixen a llevar l'ajuda a altra gent... No així amb les empreses de transport que mantenen el monopoli en els viatges a les zones afectades i que pugen de manera tan abusiva els preus dels bitllets que resulta impossible d'accedir-hi... O la fabricació, adquisició i difusió d'una beguda anomenada Pisco 7.9 en record del sisme...

Enfront de tot això, es desplega la solidaritat i el suport mutu mitjançant l'organització llibertària... Homes i dones normals i corrents que, arreu del país, es posen a practicar la solidaritat més efectiva, sense fer cas de les grans campanyes que despleguen els poderosos. Milers de persones d'arreu del país fan el que saben i poden per ajudar la gent que més pateix.

Volen fer veure que és possible la construcció d'un altre món; però que això només és possible si hom s'afanya a aixecar-lo damunt les restes de l'actual ordre mundial capitalista.

Mantenen que no cal esperar un desastre com aquest per veure la realitat social, i donar-se'n compte que la vida és fugissera i que val la pena lluitar per ella, per preservar-la i fer-la d'una major qualitat que la que se'ns ofereix.

Amb mitjans propis autogestionaris i organitzatius es despleguen campanyes d'ajuda adreçada al poble devastat en general i amb els col·lectius més nafrats.

Enfront de les polítiques burgeses del Govern peruà que, un cop més demostra la seva incapacitat per a resoldre situacions conflictives, es proposa la construcció del socialisme i la llibertat indissociable a tots els fronts.

La construcció d'una política federalista que asseguri la distribució igualitària dels recursos econòmics i els mitjans de seguretat i progrés social que beneficiï tots els racons d'un poble.

L'aplicació de la democràcia directa, l'autogestió, l'assemblearisme i la cooperació coordinada de tots els que componen un espai col·lectiu que porti a un estat de vida millor, en tots els àmbits, que el que imposa ara la democràcia burgesa i representativa, els parlaments, els exèrcits, les esglésies i tot el que representen les classes dominants.

Franz García Uceda. Periódico anarquista Qhispikay. Grupo Qhispikay Llaqta (La libertad del pueblo)(LIMA).

Al costat d'aquesta visió llibertària, crítica amb les actuacions governamentals davant del terratrèmol produït al Perú, continuen arribant mostres directes del patiment de la gent que n'ha estat la més directament afectada:

”Estimados compañeros Scout: Agradecemos sus oraciones por nuestros compatriotas del “Sur Chico” peruano. Deseamos hagan llegar nuestra gratitud a las/los compatriotas suyos que realicen actos de solidaridad, grandes o pequeños, ya que aun los actos que parezcan pequeños son significativos para curar las heridas que el terremoto ha dejado en lo material, en la mente y en el alma de muchos peruanos. Un fuerte abrazo, Los dirigentes Grupo Scout Huaylillas” (HUAMACHUCO 63)

“Queridos amig@s Un saludo cariñoso desde este Pais que no consigue levantar cabeza. Desde la Fe y la solidaridad que nos anima a seguir adelante a pesar de.......... el interrogante de siempre ¿porqué son siempre los pobres los que se quedan a la intemperie ? con solo la ropa que llevan puesta y como dice el refran " Sin tener donde caerse muertos" La situación es desoladora, nada ha quedado en pie. Las ayudas llegan a los centros de la ciudad pero los márgenes se quedan al olvido .....Como siempre. Fué algo espantoso, yo estaba en una reunión con el voluntariado del Hospital de P.Piedra y la gente gritaba desesperada, "Aplaca Señor tu ira" era como estar en una barca con un fuerte oleaje y a la deriva. Unas ráfagas como rayos con fuertes explosiones se cruzaban por encima de nuestras cabezas sin saber lo que era, al fina supimos que los posters de luz de la calle al chocar explosionaban. Nuestra zona no ha quedado afectada en cuestión de edificios pero sí con muchísima gente que sus familias viven en Ica,Chincha, Pisco, Cañete....Y otras Provincias de la Sierra como Tarma, Andauaylas etc. A Hermelinda, nuestra cocinera, su hermana que vivia en Tarma, su casa le quedó todo rajada y a los 4 dias del terremoto mientras estaba cocinando en el suelo con leña porque otra cosa no tienen, se le desplomó encima toda la casa muriendo en el acto ella y su sobrino de 9 años. Dentro de tanta desgracia esto nos descolgó totalmente. en estos sitios mas alejados no reciben ayuda de nada ni siquiera la prensa lo menciona. Seguimos moviéndonos de vez en cuando pero esto es normal aunque inseguro, no es miedo lo que se siente, sino el sufrimiento y el dolor de tanta gente. Es de agradecer la solidaridad de tantos Paises y tantísima gente sensible al dolor humano. Termino porque no tengo tiempo para contar mas cosas. Un fuerte abrazo.” María Quetglas (PUENTE PIEDRA – LIMA).

”Jo ja he tornat de les meves vacances per Perú i Bolívia i no he tingut res a veure amb el maleït terratrèmol, quin desastre, oi? Tot m'ha agradat molt, però hi ha tanta misèria... ja ens mantindren en contacte. Una forta abraçada. Imma.”