nubulaya

Cada dia amb més intensitat se'ns vol fer creure que, en nom de l'euro/dòlar, es poden fer trucs i baldufes, tot allò que es vulgui sense cap casta de limitacions.
De fet, en nom del senyor euro/dòlar, s'amenacen pobles i governs indígenes, es condicionen parlaments democràticament constituïts, es domestiquen organitzacions sindicals o d'altra casta, es provoquen destrosses territorials, s'elaboren llistes electorals, es posen pels núvols els preus dels carburants o dels transports...
Es provoca, fins i tot, que es morin de fam i de misèria milions de persones arreu del món...
O que un infantó a la ciutat de Palma perdi la vida, perquè l'ambulància torba massa a arribar-hi, hi fa tard, l'infant es mor!

Tot hi cap, al servei de l'euro/dòlar!

El senyor euro/dòlar se situa, i roman ben col·locat, per damunt de persones i de pobles, sobretot si es tracta d'un ser feble.
Es considera més avantatjós, molt més rendible, que alimentar-los o atendre'l com Déu mana!
Al cap i a la fi, qui és que en surt perdent? Ben pocs..!
I què hi surten perdent? Ben poca cosa..!

Hi ha qui ho vol, i que treballa afanyosament perquè l'euro/dòlar es faci senyor de vides i persones, senyor de famílies i de pobles, senyor del món i de la bolla.
El senyor euro/dòlar s'està imposant pertot arreu. Tothom li corre al darrere. Gairebé ningú no en fuig, tret d'alguna poca gent sonada, que només cerca d'obtenir-ne el mínim imprescindible per sobreviure amb un mínim de dignitat!

Amb la globalització que imposa l'euro/dòlar s'arriba a un punt en què tot val, en funció de l'increment d'euros que comporta.
Malgrat això et dugui a haver de veure i viure situacions d'espant, en nivells de monstruositat inimaginables.
Sobretot, si hom pretén d'analitzar-les des d'una perspectiva mínimament racional, humanística i assenyada.

Sense euro/dòlars, no hi ha ni misses! Va dir un.
Tampoc no pot haver-hi res de res.
Per obtenir qualsevol cosa, fa falta tenir euro/dòlars prèviament a la butxaca.
Qui no té euro/dòlars, no té res ni pot fer res.
Qui té molts euro/dòlars, pot tenir molt i fer molt.
Qui els té tots, ho pot fer tot...
Fins a un cert punt! Però aquestes pretenen ser les regles de joc que s'imposin arreu del món.
És el ball de la societat-baldufa d'aquest segle XXI.

Baldufa= peça de fusta en forma de pera, que pren un ràpid moviment de rotació damunt la punta de ferro situada al cap més prim (definició del DCBV d'Alcover Moll).

Societat-baldufa= conjunt d'essers humans en forma de societats de diverses castes, que prenen un ràpid moviment de rotació damunt la punta de l'euro/dòlar situada al cap més prim (definició de realitats palpables).

Davant d'un fet tan lamentable, com l'arribada tardana d'una ambulància al costat d'una criatura -que encara no ha pogut complir els seus primers 10 anys de vida en aquest planeta terra-, només em ve al cap una pregunta:

¿No hi tendrà res a veure, en un fet tan lamentable, l'estil de viure que ens imposa la societat-baldufa ja esmentada?

És possible que cap dels tres Reis màgics no arribassin a adonar-se que la carta infantil d'aquella casa solament demanava una ambulància?!
Tampoc no demanava massa aquell infant, aquell bon dia!

Cecili Buele.
Ciutat.