nubulaya

Nyarros i desgavells en la publicació més oficial de l'Estat espanyol a part, -per molt que s'hi empenyin des de Madrid, les Illes Balears no són ni han estat mai les Islas Canarias- el mateix dia arriba una notícia molt grata als moviments socials de Mallorca:

Totes les set candidatures mallorquines que aspiren a ocupar un escó al Parlament Europeu durant la jornada electoral del proper dia 7 de juny, han acceptat la invitació a participar totes plegades en una taula rodona.

No tant per explicar-hi els respectius programes electorals, com per donar resposta a una sèrie de preguntes que l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca ha anat formulant, relacionades totes aquestes amb els serveis públics i la seva creixent privatització a l'interior de la Unió Europea.

Moderades pel periodista prestigiós Rafel M. Creus Oliver, s'hi faran presents i intervendran els/les representants de:

• la candidatura europea número 2, Unió Mallorquina-Coalició per Europa (UM), Joan Carles Verd Cirer;
• la candidatura europea número 6, Esquerra Republicana-Entesa (Europa dels Pobles-Verds) (Esquerra-Entesa), Ramon Àngel Quetgles Ramis;
• la candidatura europea número 7, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista (IZAN-RG), Llorenç Buades Castell;
• la candidatura europea número 8, Partido Popular (PP);
• la candidatura europea número 15, Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE), Esteban José Jiménez Castelló;
• la candidatura número 21, Esquerra Unida de les Illes Balears-Verds: L'Esquerra (EU-EV) (IU, ICV, EUiA, BA), David Abril Hervás;
• la candidatura número 28, Partido Socialista Obrero Español (PSOE).

Cal esperar d'aquest primer debat públic que es fa a Mallorca amb totes les candidatures mallorquines al Parlament Europeu, que si més no serveixi per saber-ne la resposta que hi donen ara. Cosa que ha de servir de referent per avaluar posteriorment allò que hi faran durant els propers cinc anys.

A mida que ens endinsam en el segle XXI, les eleccions europees van adquirint més pes en la conformació de les democràcies estatals i regionals; fins al punt que aquelles arriben a condicionar fortament les decisions i legislacions d'aquestes, com mai no s'havia vist fins ara.

El paper dels moviments socials arreu d'Europa s'està convertint en eina necessària per a l'enfortiment i consolidació d'una democràcia tan poc representativa com esquifidament participativa.