nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Entorn de l'euro/dòlar, gira i balla la societat-baldufa

nurukundo2005 | 08 Gener, 2006 23:21 | facebook.com google.com

Cada dia amb més intensitat se'ns vol fer creure que, en nom de l'euro/dòlar, es poden fer trucs i baldufes, tot allò que es vulgui sense cap casta de limitacions.
De fet, en nom del senyor euro/dòlar, s'amenacen pobles i governs indígenes, es condicionen parlaments democràticament constituïts, es domestiquen organitzacions sindicals o d'altra casta, es provoquen destrosses territorials, s'elaboren llistes electorals, es posen pels núvols els preus dels carburants o dels transports...
Es provoca, fins i tot, que es morin de fam i de misèria milions de persones arreu del món...
O que un infantó a la ciutat de Palma perdi la vida, perquè l'ambulància torba massa a arribar-hi, hi fa tard, l'infant es mor!

Tot hi cap, al servei de l'euro/dòlar!

El senyor euro/dòlar se situa, i roman ben col·locat, per damunt de persones i de pobles, sobretot si es tracta d'un ser feble.
Es considera més avantatjós, molt més rendible, que alimentar-los o atendre'l com Déu mana!
Al cap i a la fi, qui és que en surt perdent? Ben pocs..!
I què hi surten perdent? Ben poca cosa..!

Hi ha qui ho vol, i que treballa afanyosament perquè l'euro/dòlar es faci senyor de vides i persones, senyor de famílies i de pobles, senyor del món i de la bolla.
El senyor euro/dòlar s'està imposant pertot arreu. Tothom li corre al darrere. Gairebé ningú no en fuig, tret d'alguna poca gent sonada, que només cerca d'obtenir-ne el mínim imprescindible per sobreviure amb un mínim de dignitat!

Amb la globalització que imposa l'euro/dòlar s'arriba a un punt en què tot val, en funció de l'increment d'euros que comporta.
Malgrat això et dugui a haver de veure i viure situacions d'espant, en nivells de monstruositat inimaginables.
Sobretot, si hom pretén d'analitzar-les des d'una perspectiva mínimament racional, humanística i assenyada.

Sense euro/dòlars, no hi ha ni misses! Va dir un.
Tampoc no pot haver-hi res de res.
Per obtenir qualsevol cosa, fa falta tenir euro/dòlars prèviament a la butxaca.
Qui no té euro/dòlars, no té res ni pot fer res.
Qui té molts euro/dòlars, pot tenir molt i fer molt.
Qui els té tots, ho pot fer tot...
Fins a un cert punt! Però aquestes pretenen ser les regles de joc que s'imposin arreu del món.
És el ball de la societat-baldufa d'aquest segle XXI.

Baldufa= peça de fusta en forma de pera, que pren un ràpid moviment de rotació damunt la punta de ferro situada al cap més prim (definició del DCBV d'Alcover Moll).

Societat-baldufa= conjunt d'essers humans en forma de societats de diverses castes, que prenen un ràpid moviment de rotació damunt la punta de l'euro/dòlar situada al cap més prim (definició de realitats palpables).

Davant d'un fet tan lamentable, com l'arribada tardana d'una ambulància al costat d'una criatura -que encara no ha pogut complir els seus primers 10 anys de vida en aquest planeta terra-, només em ve al cap una pregunta:

¿No hi tendrà res a veure, en un fet tan lamentable, l'estil de viure que ens imposa la societat-baldufa ja esmentada?

És possible que cap dels tres Reis màgics no arribassin a adonar-se que la carta infantil d'aquella casa solament demanava una ambulància?!
Tampoc no demanava massa aquell infant, aquell bon dia!

Cecili Buele.
Ciutat.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb