nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Eleccions europees 2009, a Mallorca (I)

nurukundo2005 | 10 Maig, 2009 19:41 | facebook.com google.com

Des de l'any 1989 ençà, a l'Estat espanyol es convoquen eleccions al Parlament Europeu cada cinc anys.

A les Illes Balears i Pitiüses, a més dels dos partits polítics que conformen les formacions europees més grans, sortosament se n'hi presenten d'altres que ofereixen un ventall més ampli de possibilitats d'escollir-hi i obtenir-hi una representació més apropada.

De fet, durant aquestes darreres dècades, han assolit la condició d'eurodiputades o eurodiputats, ciutadanes i ciutadans d'aquestes illes que s'han integrat dins tres formacions parlamentàries europees distintes:

El Partit Popular Europeu (PPE), un partit polític europeu demòcrata cristià, fundat el 1976 i d'ideologia democristiana. (Abel Matutes -1994-, Francisca Bennàssar, Carlos Ripoll, Antonio López-Istúriz -2004- )

El Partit Socialista Europeu (PSE), un partit polític socialdemòcrata, fundat l'any 1992, amb seu a Brussel·les (Bèlgica), que actualment és la segona força política de la Unió Europea, superada pel Partit Popular Europeu des de les Eleccions europees de 1999. (Teresa Riera -2004-)

L'Aliança Lliure Europea (ALE), també conegut com a Partit Democràtic dels Pobles d'Europa (PDPE), que és un partit polític europeu que agrupa diverses formacions polítiques que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles, els principis de la democràcia parlamentària i els drets humans (Bernat Joan -2004-).

Hi ha altres formacions polítiques illenques, com es el cas del PSM-Entesa Nacionalista, que a les convocatòries diverses integren llistes electorals europees, donant suport a alguna candidatura estatal i que no aconsegueixen cap representació parlamentària directa; com a molt, arriben a obtenir-hi alguna secretaria de grup parlamentari...

En aquest cas concret, l'any 1987 es presenta com “Esquerra dels Pobles” (Euskadiko Esquerra, PSG-Esquerda Galega, Unitat del Poble Valencià, Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, Chunta Aragonesista, Partiu Asturianista i AC). Hi obté 9.920 vots (3%).

L'any 1989 s'hi torna a presentar en la mateixa coalició i hi obté 9.913 vots (4.2%), fent eurodiputat Juan María Bandrés, d'Euskadiko Eskerra, i s'integra dins el Grup Verd.

L'any 1994 i 1999 es presenta juntament amb CIU i el Bloc Nacionalista Valencià. Hi obté 16.731 vots (7,05%) a les primeres, i 31.810 vots (10,97%) a les segones.

L'any 2004 fa coalició electoral dins “Pobles d'Europa” (amb CiU + BNG + BNV + PNV-EAJ). Hi obté 8.119 (3,88%)

Enguany no es presenta dins cap candidatura europea...

A cada convocatòria electoral europea, també, s'hi acostumen a formar i es presenten candidatures noves, amb aquesta circumstància. Enguany, entre d'altres, compareix el cas de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El proper dia 7 de juny de 2009, per setena vegada consecutiva la ciutadania de Mallorca té l'oportunitat d'elegir representants de l'Estat espanyol al Parlament Europeu, des de les Illes Balears i Pitiüses estant.

Com es fa a la resta d'estats membres de la Unió Europea, s'hi han d'escollir eurodiputades i eurodiputats d'aquesta setena legislatura del Parlament Europeu, que es preveu que es perllongui fins al 2014.

A criteri de moviments socials de Mallorca, les eleccions europees són molt més rellevants del que pugui semblar a primera vista: van molt més enllà d'una pugna entre els dos grans partits estatals espanyols.

S'hi té ben present que són unes eleccions que condicionen fortament els resultats de la resta de processos electorals democràtics que es fan als estats membres. Si més no, perquè les lleis estatals i autonòmiques, en un moment o un altre, s'han d'anar adaptant a les directives europees que s'hi escampen...

Consideren que s'ho paga tenir present allò que han fet -o han deixat de fer- eurodiputades i eurodiputats durant els passats darrers cinc anys, alhora d'emetre el vot favorable per als propers cinc anys venidors...

Un dels casos més flagrants: els vots parlamentaris que s'han donat com a favorables a la Directiva europea de la Vergonya

També s'ho paga fer presents aquells arguments que es proposaven i que explicaven la postura d'aquella gent que expressava "Per què votaré NO a aquesta Constitució Europea"...

Per formular preguntes sobre aquesta i altres decisions parlamentàries, s'ha organitzat una trobada de candidates i candidats al Parlament Europeu, perquè hi donin la resposta que considerin més adient.

Se n'han de fer públiques les preguntes... També se n'hauran de publicar les respostes... els silencis... les absències i presències...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb