nurukundo2005 | 02 Gener, 2009 21:23 |
En arribar a la plaça d'Espanya, per participar en la concentració convocada “contra l'exèrcit israelià drogoaddicte insadollable de sang palestina”, tot d'una m'he adonat que la situació s'hi havia anat encalentint a les totes, com mai no havia vist jo en aquesta contrada de la terra nostra que es diu Mallorca, amb anterioritat.
Centenars de participants, emprant la llengua àrab, manifestaven cridaners la seva ràbia i indignació pels darrers atacs terrorífics que l'exèrcit israelià realitza aquests dies, bombardejant implacablement la Franja de Gaza.
Un territori situat a les costes de la Mar Mediterrània, on resideixen més d'un milió d'habitants palestins, la majoria dels quals van votar democràticament per majoria absoluta a favor del moviment islàmic Hamàs -que es presentava per primera vegada a les eleccions legislatives-, ara farà dos anys, el 25 de gener de 2006.
Com en altres àmbits dels Països Catalans, des d'Esquerra Republicana es reclama al govern espanyol que condemni els atacs a Gaza
Cal un pronunciament ‘clar i rotund’ de condemna dels atacs sobre la franja de Gaza, que han causat la mort de més de 300 persones. Cal que l’Estat espanyol exigeixi a Israel que posi fi a la violència. Cal que s'expliqui quina és la postura del govern espanyol davant la dramàtica situació que es viu al Pròxim Orient.
No es pot permetre, una vegada més, que un estat suposadament democràtic faci ús de la força per massacrar la població civil’. Els atacs israelians, a més de ser completament ‘desproporcionats’, es fan ‘sobre una població vulnerable, que no té mitjans per sobreviure ni per atendre els ferits’.
És més clar que les aigües cristallines de la platja del Trenc que amb aquests atacs, que han provocat la mort de centenars de civils, es vulneren els drets humans i algunes resolucions internacionals.
Molta de la gent que acudia a la plaça d'Espanya, de Palma, convocada per manifestar-se contra les matances de Gaza, manté la convicció que ‘la solució al conflicte ha de ser pacífica i passa pel cessament immediat de les hostilitats’.
CIL | 02/01/2009, 23:07
Ja m'agradaria a mi -no sé si a tu, Daniel,- que aqueixa estratègia del boicot a què fas referència s'iniciàs per l'ONU, els EUA, l'Estat espanyol, etc. etc. M'imagín, emperò, que precisament no van per aquí els tirs!
Ja m'agradaria a mi -no sé si a tu, Daniel-, que el Govern de les Illes Balears anunciàs que cerca un acord de col·laboració estable en el terreny econòmic amb el govern de Jordània, per exemple, tenint el turisme com a element clau... Cosa que sí ha fet el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant el viatge realitzat a Israel.
Ja m'agradaria a mi -no sé si a tu, Daniel,- que el president de les Illes Balears coincidís amb el president de l'Estat d'Israel a donar importància al diàleg i la negociació a l'hora de gestionar la diversitat cultural, lingüística i religiosa i resoldre conflictes.
O que l’executiu balear li comunicàs que està d’acord amb la política de la Unió Europea per al Pròxim Orient per trobar una "solució negociada basada en dos pobles, dos estats".
Tot això, i més, ha fet el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant el seu viatge a Israel.
Ja m'agradaria a mi -no sé si a tu, Daniel-, que la Unió Europea en bloc seguís aqueixa estratègia del boicot a què al·ludeixes...! Ignor quants d'Estats membres hi fan cas... Però crec que, si de cas, primer, per decència política, tenim el deure d'exigir-lo als caps d'estat i de govern dels Estats membres, començant per José Luís Rodríguez! Abans d'acarnissar-nos amb un suposat "cop baix" que atribueixes al vicepresident d'una nació sense Estat...
ERC diu a Israel, -ho diu a la cara del president de l'Estat d'Israel- que "cal distingir els valors positius que tots els pobles tenen, de la mateixa manera que tots cometen errors" -paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira a Shimon Peres, durant la seva darrera visita oficial efectuada.
daniel | 02/01/2009, 22:20
ERC reclama el final de la violència? Només faltaria! Però després en Carod-Rovira va promovent i impulsant acords (culturals i comercials etc, suposo) entre Catalunya i Israel. Això és un cop baix a l'estratègia del boicot!
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
una experiència nova
Jaume Rosselló | 02/01/2009, 23:24
No ens hi em vist, Cil, però hi hem estat, que és el que importa. Per a mi ha estat una experiència nova. Quan anava cap a la plaça pensava trobar-me els de sempre, amb alguna pancarta il·lustrativa i llegint un de tants manifests. Un aplaudiment després i cadascú a ca seva...
Ha estat arribar i anar cap allà on veia moviment. De sobte m'he vist envoltat de gent que cridava, entre la eufòria i la indignació, en un idioma que no podia entendre, sota la pluja que queia a les set de la tarda sobre la plaça del Rei en Jaume...He mirat d'esbrinar, preguntant aquí i allà, què significaven les consignes llançades per aquella gent, però no he tengut gens d'èxit. M'he sentit una mica impotent per no poder cridar el que ells cridaven. M'he sentit una mica fora de lloc, ho he de reconèixer. He estat devers mitja hora sense veure cap cara coneguda, al contrari del que esperava. Però, amb tot i això, no m'he sentit gens incòmode. I això és el que més m'ha sorprès de mi mateix...
Estem massa habituats a veure el dolor dels altres a través dels mitjans de comunicació. Molts cops ho veiem a la televisió, mentre estem a la taula de casa sopant, o a la barra d'algun bar fent una copa...Aleshores ens solidaritzem, durant uns minuts, amb els qui pateixen fam, pobresa, guerra,... però al cap d'un instant tornam al nostre món, sovint basta que al noticiari passin a un altre tema. Esportiu, per exemple.
Crec que avui he pogut copsar de primera mà el dolor i la indignació d'aquesta gent. No entenia el que deien, el que cridaven a vora meu, però no m'ha fet falta entendre-ho per sentir-me una mica més a prop d'ells.
Per ventura demà aquest sentiment que he experimentat ja no serà tan fort com quan, sota la pluja, avui horabaixa, m´he vist envoltat de molts desconeguts que cridaven en un idioma que jo no podia entendre, però amb els que m'he sentit plenament solidari. Solidari de bon de veres.
Salut, Cil.
Jaume Rosselló