nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Per un món, on càpiguen tots els mons!

nurukundo2005 | 14 Desembre, 2008 10:34 | facebook.com google.com

La invitació que em fa na Marta Bestard, una d'aquestes joves mallorquines que viu de prop la situació de conflicte que travessen les comunitats indígenes de Chiapas, a Mèxic, em convida a assistir a una xerrada que fa i organitza al casal de Can Gelabert, a Binissalem, l'ONG a la qual pertany, “Igman-Acció Solidària”.

S'hi mira de difondre la lluita zapatista i les fites aconseguides durant aquests darrers 20 anys d'existència d'unes comunitats indígenes zapatistes que viuen una guerra de baixa intensitat per part del govern mexicà.

És cert que viuen en lluita des de fa segles, però d'uns anys cap aquí s'han proposat d'intensificar la seva autogestió i la lluita per sortir endavant.

A Can Gelabert es parla d'allò que fan, en projectes col·lectius d'agricultura, cafè orgànic per comerç just, educació autònoma, medicina tradicional tenint com a punt de referència tres dels lemes que acostumen a difondre: “Per un món on hi càpiguen tots els mons”, “Manant, obeint: el poble mana, el govern obeeix”, “Un altre món és possible”.

A partir de documentals gravats, realitzats i editats pels propis indígenes, amb el suport de l'Associació Promedios A.C. (col·lectiu de Chiapas) les comunitats indígenes zapatistes volen donar la seva visió i denunciar la situació en la qual viuen.

Na Marta Bestard i en Siscu Parés, que hi intervenen, són membres de l'ONG “Igman-Acció Solidària”, una de les entitats que hi manté contactes directes i freqüents i que porta materials d'allà cap a tot Catalunya i Balears, per facilitar-hi la col·laboració i la intercomunicació.

M'ha passat pel cap recollir en aquest blog alguns dels comentaris que s'hi fan, a la xerrada feta a Can Gelabert, dissabte dia 13 de desembre de 2008, entre les 18:30 i les 20:30 hores, a la qual assisteix una vintena de persones delitoses de tenir noves sobre la situació que travessen avui dia les comunitats indígenes zapatistes a Chiapas, Mèxic:

Marta Bestard:

Gràcies per haver vengut. Avui vespre volem veure un documental, volem fer una xerrada i un debat sobre aquest tema que creim ben interessant... Vaig conèixer fa quatre anys, vaig conèixer, una comunitat zapatista... i aquí tenim els vídeos que ells varen gravar. En Siscu també vos explicarà la feina que estam fent i les vivències...

Siscu Parés:

Bon vespre, Com a Igman, a vegades, bono explico una miqueta la història nostra, perquè porta confusions el que és, sobre el nom de l'organització que és Igman-Acció Solidària. Hi ha gent que pensa que són sigles.

Igman és el nom de la muntanya que està al costat de Sarajevo, a Bòsnia Herzegovina. Perquè totes les persones que la vàrem acabar fundant el 1999, durant el conflicte de Kosovo també, ens vàrem conèixer allà, a Bòsnia, amb el tema de l'ajuda humanitària, exportant materials, amb dificultats per entrar i sortir...

El 99 gestionàvem la campanya “Catalunya per Kosovo” i el Govern del Principat ens va demanar que ens havíem de legalitzar, perquè al començament només érem un col·lectiu de gent amb moltes ganes de fer coses, una mica eixalabrats, a vegades, i llavors en una cafeteria a la capital d'Albània, mentre estàvem treballant amb refugiats, algú va dir: Ens podríem dir “Igman Acció Solidària”. I així es va quedar la cosa...

Després del conflicte de Kosovo vam començar a treballar, ja que ens havíem constituït formalment, en projectes de desenvolupament. El primer lloc on vam començar a treballar va ser justament a Chiapas, i a Guatemala, amb la població maia. A Chiapas, amb comunitats zapatistes.

Després hem continuat treballant a Bòsnia, perquè pensem que hem d'anar una mica més enllà de les qüestions mediàtiques, encara que la major part dels conflictes, igual que Chiapas, ara no se'n parla, se'n parla molt poc, pensem que no hem d'anar una mica a remolc del que surt només als diaris, sinó que hem de mantenir els compromisos, hem començat a treballar i mentre es pugui volem continuar.

Tenim algun petit projecte a Palestina, al Perú, que la Júlia acaba de tornar d'allà, també. I qualque coseta més. Llavors, a part del treball, diguem-ne, enfora, també crec que és molt important i bàsic, sobretot tal com entenem la cooperació.

De la mateixa manera que nosaltres allà expliquem quina és la nostra realitat, com vivim, quins treballs, quines lluites fem, quins problemes tenim, és també una mica l'obligació quan tornem cap aquí poder compartir aquestes experiències que hem viscut en totes aquestes gents.

Alló que explicam una mica no deixen de ser petites històries i petites parcel·les del que és una realitat molt més amplia i molt més complexa a vegades.

Però pensem que les vivències són molt més importants, de vegades, que no pas una xerrada magistral que avui dia t'ho pots descarregar d'internet i tens les dades, perfecte, i ja està.

Amb la xerrada aquesta i el passi de documentals també és un projecte que fan els nostres companys, pensam que és interessant, perquè sempre estem acostumats que nosaltres arribem als llocs, filmem, els entrevistem, els mostrem les nostres coses i després...

I aquí fa 10 anys un grup de persones de diferents llocs vam començar a formar equips de camerògrafs, d'editors, a les comunitats zapatistes. Són ells mateixos ara que fan el seu guió, busquen un tema, fan el seu guió, fan la filmació, la produeixen i l'editen. Llavors van fer petits documentals que tenen diferents finalitats.

Un pot ser propagandístic per donar-nos a conèixer què és el que està passant allà, a nivell de denúncies.

També per a ells mateixos, perquè aquests documentals també poder anar corrent d'un lloc cap a l'altre a les comunitats perquè puguin conèixer i aprendre de les pròpies experiències que s'estan duent a terme en aquesta lluita.

I també sobretot és per portar la seva paraula cap a nosaltres.

Durant aquests 10 anys ells han anat fent petits documentals que poden anar recollint en compilacions. Han arribat fins a 19. I aquesta és una de les compilacions que, bono, en la línia del treball que estan fent les dones, la lluita de la dona en resistència, les cooperatives, després n'hi ha unes altres que parlen més de la situació de la terra, unes altres sobre temes d'educació, etc.

Avui la idea és passar, per no fer també una cosa molt llarga, és passar aquest primer documental sobre lo que és, lo que representava el moviment zapatista que va començar l'any 1994 a Chiapas.

I una altra sobre una cooperativa de petits agricultors a Chiapas que s'han anat organitzant per trobar els seus propis recursos i per donar sortida a la seva forma de vida, que són camperols.

Així, a grans trets, diem que el zapatisme, tampoc ja he dit que no és una xerrada magistral en aquesta línia, però sí que el 94, a l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç -una mica el que aquí va ser, a la Unió Europea, al principi, la Comunitat Econòmica Europea- es tractava més d'una qüestió de mercaderies que no tant de persones. O sigui molt poder pel comerç i molt poc poder pel poble...

Sobretot per denunciar la situació d'esclavitud que encara vivia en aquella època a Chiapas. Evidentment, hi pot haver moltes d'interpretacions, hi pot haver moltes maneres de viure la realitat.

Però de fet la revolta aquesta és una revolta que surt des de les comunitats, i amb moltes demandes; entre moltes d'altres, es demanda la terra, es demanda la salut, es demanda el treball, la pròpia llengua, la cultura...

I nosaltres sempre les acabem resumint amb una bàsica, que pensem que és universal: la demanda de la dignitat com a persones, com a col·lectiu i com a poble. El fet de poder ser respectat pel que són i pel que tenen d'herència com a pobles maies.

Per això, un dels lemes que tenen els zapatistes és “Un món, on càpiguen altres mons, tots els mons”, diferents maneres de pensar, de viure, de construir, que poguessin viure i conviure amb harmonia, i sobretot aprenent uns dels altres, i no com sol passar que sempre hi ha un sector que es vol imposar sobre l'altre. Llavors es quan venen i es produeixen injustícies.

Jo ara, més que seguir-me enrotllant, passaria aquests dos petits documentals, aquest dura 17' i l'altre fan 26' i llavors podem continuar una mica la xerrada perquè hi hagi una mica de debat i de diàleg...

Com que quan un veu imatges, també es donen dubtes o preguntes que de vegades poden semblar i són importants i que també pensem que tothom ha de poder dir la seva opinió, i no que jo estigui parlant sobre núvols o fent castells al cel...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb