nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

18 de juliol! Bon dia per concentrar-se, al cementeri de Palma!

nurukundo2005 | 17 Juliol, 2008 20:48 | facebook.com google.com

En una convocatòria per a divendres, 18 de juliol, a les 10 h. del matí al cementiri de Palma, es convida la ciutadania demòcrata a retre homenatge a les víctimes de la repressió franquista.

L'Associació per a la Memòria Històrica de les Illes Balears hi fa públic també aquest Manifest commemoratiu del 18 de juliol de 2008. (Dia Europeu de condemna del Règim Franquista)

És avui un dia per commemorar, per recordar, però no pas per celebrar.

No són poques les dates en la història universal que han passat a formar part de llista de dies de la ignomínia: El 18 de juliol de 1936, és per desgràcia i per mèrits propis, una de les dates destacades d’aquesta funesta relació.

Aquell dia, esclatà una guerra incivil, brutal i inhumana, que desembocà en una dictadura militar, repressora i assassina, que va fer retrocedir la societat espanyola decennis en els seus aspectes econòmics, culturals, de sociabilitat i convivència, en política i el que és més terrorífic, en el camp dels drets humans.

La mort del dictador, per causes naturals, suposà la fi del seu règim de terror opressor, però no representà la desaparició del seu llegat. Aquest llegat és ben viu avui en dia, en ple s. XXI, en molts de carrers i espais públics de les nostres ciutats i pobles.

Però, el que és més trist, és que tot això esta passant en una societat que es diu a si mateixa, moderna, lliure i, el que és pitjor, es defineix com DEMOCRÀTICA¡¡¡

Part d’aquest llegat és simbòlic. Però no és ni innocent ni inofensiu. La simbologia Franquista és ben viva a Ciutat de Mallorca i en molts de pobles de les Illes Balears.

Dins un mateix espai, com el del Cementeri de Ciutat, podem trobar el monumental mausoleu dels Aviadors Feixistes Italians morts durant la guerra civil al servei de Franco, que contrasta vivament amb la quasi oblidada i gens dignificada fossa comuna, on hi romanen centenars, pot ser milers de demòcrates Republicans, assassinats pels Feixistes Espanyols i el seus aliats Italians.

La “Creu dels Caídos”, el monument al Creuer “Baleares” de Sa Faixina, el monolit dels “Jinetes de Alcalá” de la Plaça de Santa Catalina o el C/ Garcia Moratode La Soledat, són alguns exemples d’aquesta incompleta llista monumental del Franquisme a Ciutat.

Un problemàtic llegat simbòlic, al qual les diferents administracions democràtiques municipals i autonòmiques no han pogut, o no n’han sabut o no han volgut, donar solució.

Els darrers episodis del monuments als “Caidos Por Dios y Por España” de Santa Maria del Camí i de Ciutat de Mallorca, són dos clars i clamorosos exemples de la incompetència política per donar una solució satisfactòria a aquesta vergonya, que podem qualificar d’única a l’Europa del s. XXI.

També volem aprofitar aquesta data ignominiosa, per condemnar un cop més el cop d’estat cívicomilitar del 18 de juliol de 1936 i la dictadura del General Francisco Franco.

No hem d’oblidar que ara fa 2 anys el Consell d’Europa, a proposta de lEurodiputat Maltès Leo Brincat, declarà el 18 de juliol, tots els 18 de juliol, com el dia Europeu de Condemna del Franquisme.

Sense cap mena de dubte, podem fer nostres les conclusions d’aquella proposta parlamentaria que, entre d’altres, exigia de les autoritats Europees i Espanyoles:

  1. Que no es posin més excuses a l’hora d’ajudar de totes les formes possibles les associacions dedicades a Recuperar la Memòria Històrica de les víctimes de la guerra civil i de la repressió Franquista.
  2. Que es creï una comissió Europea i espanyola, que investigui els crims contra els drets humans comesos pels Feixistes, durant la guerra civil espanyola i la dictadura militar.

  3. Que es posi a l’abast dels investigadors i historiadors tota la documentació relativa a aquells anys, en especial aquella relacionada amb la repressió Franquista. Així mateix s’ha de posar a l’abast dels historiadors i investigadors, tota aquella documentació, que essent pública, roman en mans de particulars o societats privades, especialment aquella conservada per la Fundación Nacional Francisco Franco.

  4. Que es faci la localització, exhumació i identificació, tant de les fosses comunes, com de les restes de les víctimes Republicanes de la guerra civil enterrades de manera ignominiosa a milers de fosses comunes.

  5. Que es creï una comissió de la Veritat i que es revisi com s’explica i s’ensenya la guerra civil i la dictadura als centres educatius.

  6. I que es retiri de manera immediata tota la simbologia Franquista, que encara avui en dia, 70 anys després de la fi de la guerra civil i més de 30 anys des de la mort del dictador, podem trobar als carres i places dels pobles i ciutats de l’estat espanyol.

A dia d’avui, aquestes conclusions no són una realitat i gairebé no s’ha fet quasi cap punt dels anteriorment indicats. Ni la tan airejada Llei de la Memòria Històrica, aprovada pel Govern Central, ha estat capaç de donar satisfacció a les demandes de la majoria de les associacions de Memòria Històrica ni de la societat civil.

Els desapareguts de la guerra civil encara són això: Desapareguts. Són víctimes de la guerra i de la dictadura i ara també ho són de la democràcia.

Els papers de la repressió, gairebé l’únic camí que ens queda per saber la veritat, segueixen sense classificar, en ocasions en mans de particulars. Els carrers són plens de símbols del Feixisme. La comissió de la veritat Espanyola i Europea, és una utopia més, només una declaració de bones intencions que roman en l’oblit.

En definitiva, el Franquisme és legal a dia d’avui, les seves sentències judicials són “jurídicament vàlides”, alguns del seus hereus segueixen on sempre i a cops ens volen donar lliçons de democràcia. Les seves lleis han estat derogades, no pas abolides com s’hauria d’haver fet. El Franquisme no va tenir mai legalitat ni legitimitat. Una condemna de més o de manco, no ens retornarà els nostres desapareguts, no ens durà les veritats sobre la repressió, no eliminarà la Simbologia Franquista. Una condemna del Règim Franquista, pot ser no servirà per res. Les nostres víctimes han de menester més fets i manco paraules. Han de menester polítiques clares, directes i contundents i que solucionin d’una vegada per totes, sense trampes ni subterfugis legals ni gramaticals, els problemes heretats del passat dictatorial.

PROU DILACIONS, PROU DIVAGACIONS, VOLEM SOLUCIONS JA¡¡¡¡¡

Volem i desitgem que aquest 18 de juliol, no sigui un dia més.

Volem que avui tot comenci a canviar.

Volem que aquest dia de juliol, sia el punt d’inflexió, el principi del final del llegat Franquista.

Volem que a partir d’avui mateix, les autoritats polítiques competents es posin a disposició de la societat per donar respostes a les demandes d’una reparació de les víctimes del Franquisme, amb veritat, amb justícia i amb una més que necessària reparació moral, jurídica i legal de les víctimes Republicanes de la guerra civil i la dictadura Franquista.

Moltes Gràcies

Associació Memòria de Mallorca, Juliol de 2008.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb