nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Una gentada acull el bisbe Setién a Palma

nurukundo2005 | 24 Gener, 2008 00:22 | facebook.com google.com

La sala gran del Club Diario de Mallorca apareix estibada de gent. Tota delitosa d'escoltar les paraules d'un bisbe basc octogenari.

Es tracta de Mons. José María Setién, bisbe emèrit de Sant Sebastià que hi compareix juntament amb Bernat Vicens, president de l'Associació Drets Humans de Mallorca, i Carmel Bonnín, president de Justícia i Pau de Mallorca.

Tots tres es disposen a fer la presentació pública del llibre ”Un obispo vasco ante ETA”, que recull una sèrie de reflexions sobre l'experiència personal del seu acostament a l'àmbit violent d'ETA, durant el seu perllongat exercici pastoral com a bisbe de Sant Sebastià, des de l'any 1972 fins al 2007.


Minuts abans de començar la conferència,
la sala ja és ben estibada de gent

Foto: Picalsud

Comença el bisbe Setién manifestant que es tracta d'un llibre, inicialment una reflexió profunda que pretén elaborar quina és la veritat de Setién per al propi Setién, que es va transformant de mica en mica en una reflexió sobre l'àmbit d'allò que significa esser nacionalista al País Basc.

Als ulls de certa gent, no s'arriba a saber si Setién és un nacionalista que arriba a ser bisbe o un bisbe que es torna nacionalista. El cert és que Setién és tengut per un bisbe nacionalista basc, malgrat que els mateixos partits nacionalistes bascos no el considerin nacionalista.

El llibre és fruit d'una reflexió ètica sobre la convivència político-social al País Basc, en uns moments en què s'han de donar respostes a les preguntes que s'hi formulen, davant d'una realitat a la qual no vol donar l'esquena.

  • El mateix títol de llibre -”Obispo vasco ANTE ETA”- ja fa explícit que, de bon començament, el bisbe se situa “davant” la realitat que comporta ETA. Vol conèixer què és ETA, com neix, quin n'és l'origen, quines en són les causes, per acabar declarant-se “contra” ETA i contra tot allò que impedeix la convivència pacífica al País Basc.

    Afirma que ETA neix dels grups juvenils del PNV que no estan d'acord amb el comportament massa passiu de la gent adulta del partit. Grups com Egin o Ekin consideren que no es fa el que cal, enfront de la situació política que es viu al País Basc durant la dictadura franquista.

    Arriben a la conclusió que s'ha d'actuar, si cal mitjançant el recurs a la violència. El PNV els exclou, pel fet que és confessional de bon de veres.

  • Diu el bisbe Setién que els capítols 2 i 3 del llibre fan veure ben a les clares que ni el PNV ni l'església no són els veritables creadors d'ETA, com s'afirma en alguns àmbits dedicats a camuflar la veritat. No es pot imputar a tota l'església basca allò que puguin haver fet certes persones que en són membres.
  • Explica que al capítol 3 reflexiona sobre el que comporten els primers atemptats violents d'ETA, l'any 1962, a l'època del nacionalcatolicisme que imposa el règim franquista el qual, si d'una banda afirma que dóna suport a la doctrina social de l'església, de l'altra no reconeix a la pràctica els drets que s'hi proclamen i reclamen..

    Sorgeix aleshores, segons el bisbe Setién, un fenomen que caldria analitzar més detalladament, com són era els drets que manté l'església catòlica a mantenir grups juvenils i de gent adulta que romanen al marge de la intervenció de l'Estat franquista: JOC, HOAC, Acció Catòlica aglutina gent que no solament es dedica a la pregària, sinó també a la lluita contra les injustícies del règim franquista.

    D'aquí es nodreixen no poques de les organitzacions socials i polítiques que, posteriorment, s'aniran implantant i consolidant deixant a una banda la clandestinitat del temps de Franco.

    Una altre fenomen que considera fonamental per a comprendre ETA l'any 1972 és la infiltració que el marxisme aconsegueix dins certs sectors: la lluita violenta com a pràctica que fixa l'atenció en Algèria o en les lluites d'alliberament d'Amèrica Llatina, simpatitzant amb el marxisme-leninisme com a eina eficaç per a la conquesta del poder.

    Fora del País Basc, s'arriba a produir l'evolució del marxisme, mentre ETA assumeix postulats del maoisme que propugna amb més intensitat encara el poder popular...

    És en aquest context que Setién és nomenat bisbe auxiliar de Sant Sebastià. Manifesta que els seus pronunciaments com a bisbe, es fam sempre d'acord amb la resta de bisbes bascos. Mai no són únicament seus, sinó del conjunt. Té la consciència clara que, com a bisbe auxiliar, es compromet a no fer mai res amb què no estigui d'acord el bisbe titular.

  • Remarca que el capítol 4 del llibre que presenta al Club Diario de Mallorca n'és el capítol central, el que cal llegir amb molt deteniment: “El poble basc no pot ser evangelitzat, sense estimar-lo així com és”!, diu que deia i repetia als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, que reconeix que no li posà grans traves en l'exercici del seu càrrec com a bisbe del País Basc.

    Manifesta que va voler ser bisbe per a tothom, encara que no aconseguí de ser el bisbe de tots. S'ha de condemnar la violència, vengui d'on vengui, és clar. Però s'ha de marcar ben clar d'on ve una violència i d'on ve l'altra.

    Per damunt tot, ha de prevaldre el respecte als drets humans i a la llibertat individual i col·lectiva, seguint el dictat de la “charitas politica” que propugna Sant Tomàs...

    Al·ludeix el bisbe Setién a un altre tema que provoca reaccions contra el seu llibre: el dolor de les víctimes i la reparació de les injustícies: hem d'estimar tothom, també els enemics. L'exigència de tenir una gran capacitat d'estimar, també els presos, com a persones humanes que pateixen, amb presons obertes, amb respecte als drets fonamentals i a les llibertats individuals.

    En l'assumpte de les víctimes, per a compartir el sofriment de les víctimes ni és necessari ser d'ETA, ni tampoc és necessari mostrar-se favorable a opcions polítiques espanyolistes.

    En relació amb el tema de la justícia, els danys causats queden més ben reparats en la mesura que esdevé major l'embalum reparat.

    Si hom pretén eliminar ETA i fer que desaparegui, considera el bisbe Setién que hi ha dos camins oberts: el de la repressió i l'enfrontament obert o el camí de la reconciliació mitjançant acords i negociacions.

    Creu que els intents de diàleg que acabaren amb l'atemptat a la T4 de Madrid, no podien acabar bé mai: cap de les dues parts no estava gens ni mica disposada a cedir, en punts que cada part considerava fonamentals en els seus plantejaments...


Gent que allà mateix ha comprat el llibre,
demana i obté la signatura de l'autor

Foto: Picalsud

Durant tres quarts llargs d'exposició, el bisbe Setién va esbrinant les seves reflexions sobre ETA, després que ha estat presentat a la concurrència per Bernat Vicens i Carmel Bonnín, presidents de les associacions Drets Humans de Mallorca i Justícia i Pau de Mallorca, respectivament.

Durant els darrers tres quarts d'hora següents, qui vol formula i presenta les seves preguntes, que constitueixen un bon recull d'altres tantes reflexions sorgides d'entre el públic assistent al Club Diario de Mallorca estibat de gent.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb