nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

A Xisco Seguí, més que un periodista

nurukundo2005 | 31 Juliol, 2007 18:42 | facebook.com google.com

Hi ha companyes i companys que, quan et deixen i se'n van per a sempre, et provoquen sentiments difícils d'expressar. La seva partida definitiva no et deixa indiferent. Et sap greu que se n'hagin anat. I et sap més greu encara no haver sabut aprofitar, més a fons, el seu pas al teu costat.

És el que em passa, a mi, avui capvespre, quan el bon amic i company de lluites cíviques quotidianes, Miquel López Crespí em fa a saber que en Xisco Seguí és mort, des d'ahir mateix.

Tot i que ja fa mesos que duu marcat al rostre el senyal clar d'haver iniciat el retorn cap a la Terra, un espera i desitja que se'n perllongui l'estada molt més temps...

segui

Però, ja se sap: tot quant té data de naixement, en té de defunció. I, a Francesc Seguí i Navarro, als 51 anys d'edat, li ha arribat l'hora de partir.

És d'aquelles persones que n'ha fet moltes, de coses, com se sol dir, mentre ha viscut entre nosaltres. En molts d'àmbits. A gran intensitat, sempre. I apassionadíssimament lliurat al que considerava que calia.

Em resulta difícil esmentar tots i cadascun dels moments i encontres que ens han duit a romandre molt units, per molts i molt diversos motius, des de fa estona: en temps de lluites solidàries pels pobles del Tercer Món, o de lluites també solidàries pels sectors més desfavorits de la nostra societat illenca.

En temps d'esforços veïnals, sindicals, o socials de tota casta; i en temps de presències institucionals a l'Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca o al Parlament de les Illes Balears.

El que sempre hi ha predominat, emperò, per damunt tot, ha estat la seva tasca desplegada a favor de la llibertat d'expressió al nostre entorn més immediat, i allà on sia.

Sempre ficat, fins i tot durant aquest darrer any de la seva vida, en un munt de polèmiques fetes públiques, unes més cridaneres que les altres, s'allunya de tot quant pot esdevenir mera declaració de bones intencions sense cap aplicació concreta i pràctica.

Aferrissat defensor de la llibertat d'expressió, es converteix, en conseqüència, en adversari ferm de tot quant pot comportar la més mínima dosi de censura o d'imposició de restriccions a l'exercici d'aquest dret tan fonamental.

Autor d'un munt d'escrits de denúncia davant el que considera una allau d'atemptats a la llibertat d'expressió a Balears durant tot l'any 2006, i el poc respecte que detecta en aquesta comunitat als drets a la lliure expressió i d'opinió, no dubta gens ni mica a mostrar-se crític amb el col·lectiu de periodistes, la classe política local, la justícia... tot recordant sovint Bertol Brecht..."Detingueren un jueu i no en vaig fer cas; jo no soc jueu. Detingueren un comunista i no en vaig preocupar; jo no soc comunista. Avui han agafat un home i m'he assustat. Jo soc un home"...idò això, diu i escriu Xisco Seguí...

El seu gran afany per desemmascarar hipocresies i conxorxes d'editors i productores abocats a impedir que es pugui exercir el dret a la llibertat d'expressió, el porta a romandre força marginat de certs àmbits de poder periodístic significatius.

La darrera vegada que em telefona és per convidar-me a mantenir una entrevista radiofònica a través de Ràdio Robines, la ràdio municipal de Binissalem on Xisco Seguí condueix un programa que aconsegueix de tenir una gran audiència en tota la comarca del Raiguer de Mallorca.

Com en altres ocasions per a altres mitjans on ha treballat en Xisco, m'hi oferesc amb molt de gust.

No deixa de ser una de les grans polèmiques que s'aixequen amb força, sobretot arran de la censura que s'exigeix des de les files del PP, des d'on es desqualifiquen professionals que hi posen veu crítica i lliure...

Com a periodista lliurat a la seva professió, no s'està d'emprar tots els mitjans que són al seu abast per informar d'allò que sap i veu que passa al seu voltant, siguin les obres de Son Espases, amb les conseqüents actuacions -o manca d'actuació- de les autoritats que presideixen les distintes institucions públiques; siguin les imputacions de tanta gent de l'entorn del PP pel cas Andratx; sigui per la seva participació en tasques que tenen a veure amb l'impuls de la Memòria Històrica; sigui a favor de la República...

A banda i abans de la seva tasca periodística a Ràdio Robines, l'incansable i infatigable lluitador a favor de causes que afecten els sectors més marginals de la nostra societat illenca, En Xisco Seguí desplega la seva tasca en moltíssims d'altres àmbits i mitjans:

Encapçala la delegació balear de El Triangle. Fundada l'any 1989 per un grup de periodistes, és una de les revistes més importants de Catalunya, capdavantera en el periodisme compromès i d'investigació, dedicada a destapar importants "affaires" de corrupció. Com a setmanari independent i crític amb els poders i els abusos del sistema, defensa els valors de la cultura catalana i vetlla per la protecció del medi ambient. Està dirigit i editat per un col·lectiu de professionals de la informació i de l'àmbit empresarial, constituint una experiència inèdita d'autogestió periodística.

Abans, emperò, com a reputat periodista, ha treballat al Setmanari Migjorn, quan és dirigit per Xesc Adrover Sbert, el periodista campaner que també entra a formar part de la plantilla de la Delegació de les Illes Balears del Setmanari El Triangle, encarregada d'elaborar pàgines del millor periodisme d'investigació a les Illes...

Tal volta fora interessant que, qui vulgui completar-ne les dades biogràfiques, s'afanyi a estendre'n més detalls... A la vista d'allò que publica Joan March Noguera (Última Hora, 1/8/2007), segur que se'n poden omplir pàgines...

Que descansi en pau, qui sempre ha volgut viure en lluita!

Més ocupacions d'en Xisco Seguí:

  • A l'emissora Ràdio Robines de Binissalem, la seva darrera etapa provisional
  • A Última Hora, redactor de crònica negra i local, veterà i polifacètic periodista, especialitzat en successos i amb una generosa tasca d'acció social a la dècada dels anys 80
  • A l'àmbit de la marginació social, realitzador de tasques humanitàries conjuntament amb el capellà Jaume Santandreu i amb el metge Miquel Barceló, ajudant persones d'ambients marginals, sense recursos econòmics i toxicòmanes
  • A l'Ateneu Llibertari Estel Negre, participant freqüentment en activitats diverses
  • A Bòsnia, com a enviat especial i corresponsal de guerra
  • A l'àmbit de la literatura, com a autor de dos llibres biogràfics
  • A la secció de política del Diario 16, denunciant amb contundència els primers casos de corrupció del govern Cañellas
  • A la secció de política de La Voz on posa en relleu la corrupció ja terminal de l'expresident del PP i de les Illes Balears
  • A la revista Noves, lluitant aferrissadament a favor del Pacte de Progrés de 1999
  • A la revista digital El Ventilador, penjant a la xarxa les seves inquietuds professionals i ètique, versió periodística contra la guerra a l'Irak, i versió satírica digital de les Balears, amb l’actualitat de les Illes i de l’estat espanyol
  • Amb el líder anti-globalització francès Josè Bové, fent una curta i engrescadora aventura periodística
  • A prop de l'independentisme no violent d'Euskadi i Catalunya, com a ciutadà nacionalista d'esquerres
  • A Cuba, assistint en viatge familiar a unes Jornades de gran interès
  • Al setmanari Migjorn, el millor intent que hi ha hagut mai de fer periodisme comarcal d'investigació i professional en aquest espai tan mal articulat que s'estén de s'Arenal fins a Felanitx
  • A l'acomiadament de bons amics, davant la partida d'un bon professional, home d'esquerres
  • A l'homenatge a un periodista incòmode
  • Al reconeixement públic com a veterà i polifacètic professional
  • Amb Paca, la seva dona; amb Xisco i Toni, els seus dos fills; i amb els seus germans... compartint l'existència, el patiment i la mort...

Traduccions:
- Español
- English
- Français

Comentaris

En record de Xisco Segui

Jaume Rosselló | 17/08/2007, 11:25

No record el moment exacte en que vaig conèixer a Xisco Seguí. Puc suposar que el nostre primer contacte es va produir a les primeries de 1986, quan jo duia pocs dies col•laborant com a fotògraf al diari ULTIMA HORA, on en Xisco feia de redactor a la secció de succeïts. En aquell soterrani on teníem la redacció, en Xisco era quasi bé tot sol en la seva desagraïda secció. Però se'l podia veure fruir de la seva feina: estava fet per a allò. Jo, un jovenet de escassos vint anys, tremolava quan el cap de redacció em deia: te n'has d'anar amb en Xisco, que hi ha hagut un assassinat a tal o qual barri de Palma. Fer feina amb en Xisco era garantia d'emoció, com dic, però també de incertesa, ja que en qualsevol moment et podia espletar, assenyalant una dona plorosa:

-Aquesta és la vídua del cadàver, fes-li una foto!

Si en aquell moment dubtaves un instant, tenies la bronca quasi bé assegurada. Però mai, si en Xisco t'arribava a reprendre, ho feia en públic. Al manco en el meu cas.

Hi ha una anècdota que en Xisco m'ha estat recordant durant els darrers vint anys, tot enfotent-se de mi: el 20 de novembre d'un mil nou-cents vuitanta i busques (no record l'any exacte) ens encarregàren a ell i a mi cobrir la missa que aleshores encara es celebrava en memòria de Franco a la Catedral de Palma. Anam cap a la Seu. Jo faig les preceptives fotografies de la primera fila, on ja no record qui hi havia assegut, i alguna vista general del temple, on hi havia massa gent encara... Arribats a la redacció em disposo a treure el rodet de la càmera, mentre en Xisco es posa a teclejar la informació, encara en una d'aquelles velles màquines d'escriure...Se'm cau l'ànima als peus quan descobreixo que a la meva càmera...no hi ha rodet!!! El típic descuit del novençà que jo era llavors...
Sort vaig tenir que el responsable del tancament de l'edició amb qui havia de retre comptes era el meu propi germà:

-No diguis res, ja posarem una foto d’arxiu, de l’any passat…

Fins no fa gaire en Xisco i jo encara ens hem fet qualque tip de riure recordant aquella situació, sobre tot en recordar que a la foto que finalment publicà el diari hi figurava gent que aleshores ja havia desaparegut!

Per ésser sincer, he de dir que d’en Xisco Seguí he après tantes coses bones com de no tan bones. He après el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer..., però que ell ho feia!
No el puc posar com exemple d’objetivitat, me sap greu dir-ho. En Xisco duia fins a l’extrem aquella màxima que no record a qui atribuir que deia més o manco allò de: mai no permetis que la realitat t’espenyi un bon titular…

Em sap greu, per altra banda, que a les nombroses manifestacions en la seva memòria, que es varen publicar als diaris i també a la xarxa els dies posteriors a la seva desaparició, no es fes menció, en l'apartat de tasques desenvolupades per Xisco, a la creació, a les darreris de 2004, del setmanari satíric "7exprés", que si bé només va durar deu números, pens que va ésser una fita important en la història del periodisme compromès d'aquesta terra. Vaig tenir l'honor d'acompanyar al Xisco en aquella aventura.

Amb tot, en Xisco ha estat, per bé o per mal, un dels meus millors amics i companys de feina.
I així el recordaré sempre. Tota la meva vida.

Només li puc retreure una cosa i és que em deu una cita: el darrer pic que ens varem veure, devers quinze o vint dies abans de la seva desaparició, em va dir, quan ens acomiadavem:

-Abans de morir-me hauriem d’anar a sopar plegats.

No ha pogut esser, Xisco, però aquesta te la cobraré, amic!

Descansa en Pau!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb