nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Primer Fòrum Social Mediterrani enllestit a Barcelona

nurukundo2005 | 20 Juny, 2005 16:55 | facebook.com google.com

Una trobada tan multitudinària com aquesta, que es perllonga durant quatre dies seguits, amb la presència d'un bon grapat de milers de dones i d'homes compartint la dèria de creure i pensar en un altre món possible, no pot deixar de causar impressions diverses, molt fortes, dins l'ànim de qui sia.

Si, a més a més, aquesta trobada vol esdevenir capaç de contribuir a ationar la lluita cívica per transformar la Mediterrània en una mar de pau i de drets, les impressions hi esdevenen encara molt més intenses.
Malgrat el silenci -de les paraules i les imatges- als grans mitjans de comunicació i difusió, amb un NO rotund a la guerra i un NO més rotund a les ocupacions; i amb un altre NO rotund al neoliberalisme, i un NO encara més rontund al patriarcat, a Barcelona, durant quatre dies seguits, s'hi han manifestat milers de ciutadanes i ciutadans de totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.

Qui vulgui compartir allò que fan i proposen els Moviments Socials Mediterranis, pot dirigir-se a aquesta adreça electrònica, nascuda al si mateix d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona: asmovmed@moviments.net.

D'altres enllaços interessants:
Dia cinquè: l'endemà mateix del FSMed
F S M e d

Drets Humans de Mallorca, al Primer Fòrum Social Mediterrani

nurukundo2005 | 15 Juny, 2005 18:19 | facebook.com google.com

Drets Humans de Mallorca, entitat creada a Palma el mes d'octubre de l'any 1974, que participà en la celebració del IV Fòrum Social Mundial realitzat a Mumbai l'any 2004, i també en l'organització i realització del II Fòrum Social de Mallorc fet a Palma el mes de maig de 2005, es fa present en el Primer Fòrum Social Mediterrani que es duu a efecte a Barcelona el mes de juny de 2005.

Amb el lema 'mariobenedettià' Tot depèn del dolor amb què es mira, l'entitat mallorquina Drets Humans de Mallorca, entre d'altres accions, se suma a altres entitats i organitzacions humanitàries que promouen una querella davant l'Audiència Nacional, a Madrid, amb la finalitat que hi siguin processats alts càrrecs de l'actual govern rwandès que participaren en el genocidi perpetrat en aquell país d'Àfrica Central.

D'altres adreces interessants

FSMed. Primer Fòrum Social Mediterrani DHU de Mallorca, al II FSMa
Conferència sobre denúncia presentada per DHU de Mallorca contra alts càrrecs del Govern de Rwanda
II Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, a Mallorca

Música simfònica en la lluita cívica

nurukundo2005 | 09 Juny, 2005 16:02 | facebook.com google.com

Benvolguda Miriam Rader:

He seguit, -una mica de lluny, és ben cert,- la vostra perllongada i tenaç resistència davant les escomeses de qui sembla tenir cera del Corpus, a l’hora de fer-se amo i senyor de pisos ruïnosos situats al centre antic de la ciutat de Palma!
Em resulta del tot admirable el vostre exemple personal de lluita i de coratge, com a ciutadana llisa i rasa, enfrontant-vos a aquestes instàncies gegantines , representades per unes institucions públiques illenques que es posen a emparar determinats interessos particulars, de més que dubtosa legitimitat democràtica i de més que evident injustícia cívica.
Per això mateix, aprofitant el vostre escrit recentment adreçat a l’opinió pública, vull felicitar-vos, i agrair-vos l’exemple que ens donau, a les ciutadanes i ciutadans de Palma.
Ningú no ha fet mai tant com vós, a l’hora de defensar amb dents i ungles un patrimoni històric –que a hores d’ara ja hauria de ser públic- com el que comporten les torres bessones del Temple.
Esper i desig que, a més de ser imitada en el vostre comportament exemplar -per molta d’altra gent que ens apuntem a seguir el vostre camí de lluita-, també n’arribeu a obtenir qualque dia la recompensa que ben segur vos mereixeu.
Tant de bo que qui vos ha fet mal també ho pagui!
Amb el meu agraïment personal, sincerament i de tot cor, les meves salutacions més entranyables.

Cecili Buele i Ramis
Ex-regidor a l’Ajuntament de Palma
Ex-conseller al Consell de Mallorca
Ex-diputat al Parlament de les Illes Balears

L’estalvi ètic, una pràctica cívica solidària

nurukundo2005 | 07 Juny, 2005 15:56 | facebook.com google.com

L’estalvi ètic permet que les persones siguin solidàries. L’Estalvi Ètic de Colonya Caixa Pollença és una proposta ètica/solidària en el món financer.
Colonya Caixa Pollença, que és membre de la Federació Europea de Finances i Banques Ètiques i Alternatives, presenta la Memòria de l’Estalvi Ètic de l’any 2004.
L’acte es fa dia 14 de juny a les 20 h, al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç, de Palma.

Com cada any, s’informa del que ha estat l’activitat financera i social, i es convida els assistents a participar en un col•loqui obert sobre l’esmentada informació o qualsevol aspecte que, entorn d’aquesta experiència de Banca Ètica es pugui plantejar.

S’hi pot confirmar l’assistència, al telèfon: 900 351239

Qui assisteixi a aquest acte de Colonya Caixa Pollença té l’oportunitat de trobar informació sobre l'Estalvi Ètic de Colonya, un Projecte de Banca Ètica, pionera i de futur, que conjuga l'activitat econòmica amb l´ètica, la solidaritat i la RSE (Responsabilitat Social Empresarial), canalitzant les disponibilitats econòmiques de les persones i institucions amb inquietuds solidàries.

D'altres enllaços interessants:

L’estalvi ètic, pràctica cívica solidària

Bicicletada i Fira del Llibre a Palma

nurukundo2005 | 05 Juny, 2005 11:01 | facebook.com google.com

Coincidint amb la cloenda de la XXIII Fira del Llibre -que enguany s’ha instal•lat a la plaça d’Espanya, de Palma-, el GOB hi convoca també, -en el Dia Mundial del Medi Ambient, diumenge, dia 5 de juny-, una gran Bicicletada contra el canvi climàtic.

Conscients que les Illes Balears i Pitiüses dupliquen la mitjana estatal d’emissions de gasos contaminants –no resulta gens estrany en un indret on circulen més de 900 vehicles motoritzats per cada 1.000 habitants !-, amb aquesta Bicicletada es reivindica :

- el transport col•lectiu
- la xarxa ferroviària incrementada
- l’ús limitat del cotxe privat
- la frenada en el creixement de la xarxa de carreteres i autopistes
- la substitució d’energies contaminants per energies renovables i netes.

El mateix dia que Rafa Nadal se'n duu la copa de tennis Roland Garros

Mallorca a favor del poble sahrauí

nurukundo2005 | 03 Juny, 2005 19:24 | facebook.com google.com

Nombroses persones a títol particular, i representants de partits polítics, organitzacions sindicals i entitats socials es concentren davant la Delegació del Govern, a Palma, per denunciar-hi públicament les polítiques repressives a què viu sotmès el poble sahrauí als territoris ocupats pel Marroc.


Dia a dia, al llarg d’un any

Justícia i Pau de Catalunya i les Illes. Trobada a Mallorca.

nurukundo2005 | 28 Maig, 2005 13:20 | facebook.com google.com

Més d’una quarantena de membres de l’organització Justícia i Pau de Catalunya i les Illes s’han reunit a la Casa d’Exercicis de Son Bono, a Gènova, durant els dies 27, 28 i 29 de maig de 2005, entre d’altres motius, per fer propostes que contribueixin a dinamitzar democràticament el nostre sistema polític.

Vet ací l’aportació que hi ha fet el membre de l’entitat Drets Humans de Mallorca, ex càrrec públic a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca, i al Parlament de les Illes Balears, Cecili Buele i Ramis.

Molt agraït a Justícia i Pau de Catalunya i les Illes, per convidar-me a participar en aquestes jornades i tenir-hi, així, l’oportunitat de fer-hi algunes aportacions a títol personal.
En un lloc com aquest, on, fa més de 36 anys, ja acudia a fer jornades de formació per a gent jove.
En unes jornades com aquestes, amb membres de comissions i grups tan actius i dinàmics.
En una taula rodona com aquesta, on s’apunta a fer propostes que s’encaminen cap a la dinamització democràtica del nostre sistema polític.
En companyia de professors tan excel•lents com Joan López Casasnovas i Arcadi Oliveres, i del moderador Martí Martínez; i de tots vosaltres, que m’haureu de suportar durant un temps…

Des d’on faig comptes presentar les meves propostes? Des d’on dinamitzar democràticament el sistema polític imperant?

Des d’unes perspectives una mica atípiques:
Per la formació acadèmica i l’experiència eclesiàstiques durant més de dues dècades continuades: estudiant humanitats, filosofia, teologia, magisteri, amb alguns retocs de filologia, de ciències polítiques o de sociologia; o cooperant en tasques pastorals a Àfrica Central o a Amèrica Llatina durant 8 anys.
Des d’experiències cíviques diverses. He estat membre d’organitzacions i entitats de moltes castes: des del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, passant pel grup de defensa dels drets humans, creant el comitè de solidaritat amb països del sud, liderant el moviment veïnal de Palma, actuant com a delegat d’organitzacions sindicals, militant en diverses formacions polítiques.
Amb experiència institucional pública durant 8 anys. Com a diputat al Parlament de les Illes Balears, i ja no en som. Com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca, i ja no en som. Com a regidor a l’Ajuntament de Palma i ja no en com.
Des de la meva particular condició de persona creient, membre d’una església com la catòlica, que necessita netejar-se en molts aspectes i que ha d’esdevenir símbol de lluita per una humanitat més solidària.
En la meva personal condició de persona mulata en un entorn europeu predominantment blanc…

Cap on s’adrecen les propostes? Cap on s’adreça la dinamització democràtica del sistema polític imperant?

- En l’horitzó dels propers 10 anys, per arrodonir dates (l’any 2015): una Europa en procés de deixar de ser l’Europa blanca que ha estat durant segles…
- Per a gent compromesa en la tasca d’implantar la justícia i la pau: al nostre entorn europeu més immediat i arreu del planeta…
- En uns territoris d’Europa on compartim llengua i cultura, històries passades i esdeveniments presents, interessos econòmics comuns; on compartim també, sabent-ho o ignorant-ho, la mateixa identitat nacional i política que conformen els Països Catalans.
- En context de Fòrum Social Mundial, és a dir, incidint en aquells aspectes que propugnen una participació cívica més intensa en l’elaboració i posada en pràctica d’aquelles polítiques que cerquen implantar la globalització social per damunt de l’econòmica.
- Cridats a esdevenir elements de contrast dins l’estil de vida que es va generalitzant al nostre entorn més immediat.
- Un cop has descobert que la misèria de milions de persones descansa damunt la riquesa que acaramullen uns quants…, que els milions de persones que moren de fam sustenten aquelles altres que s’afarten d’omplir-se la panxa…, que els pobles del sud nodreixen i engreixen els pobles del nord…, en definitiva, que la riquesa d’uns descansa damunt la misèria d’uns altres…, et fugen les ganes de fer-te més ric.
- És llavors quan, en lloc d’apuntar-te a tenir cada vegada més coses, com més millor, t’apuntes a aquell altre club de membres que han arribat a la conclusió que resulta molt millor per a tothom, també per a un mateix, proposar-se de bon deveres conviure a fons a prop de la gent amb l’indispensable per sobreviure-hi amb un mínim de dignitat. I ja no cerques tenis més, sinó viure amb més intensitat, més a fons!

En què es fonamenten aquestes propostes que consider que poden contribuir a dinamitzar democràticament el nostre sistema polític:

Les noves tecnologies ens imposen noves maneres de ser damunt el món, de fer política, de construir la democràcia:
Ens hem d’apuntar, amb ganes i entusiasme, a la tasca d’implantar i escampar al nostre entorn les tres noves mentalitats que se’ns reclamen cada cop amb més urgència:
La mentalitat LINUX, la mentalitat FÒRUM, la mentalitat MÒBIL:
LINUX = sinònim d’independència i llibertat, individual i col•lectiva, programari obert, lliure, per un mateix, sense haver de romandre subjecte al poderós, compartint el saber de franc i sense mercantilismes,...
FÒRUM = aprendre a treballar en xarxa, a obrir i a mantenir oberts nous espais d’encontre i d’intercanvi,
MÒBIL = amb un mínim de paraules, cap al màxim de trobades: menys paraules, més espais de trobada i intercanvi.
Aquestes noves tecnologies que comporten noves mentalitats, ens ajuden a veure i percebre que:
1. Hi ha moltes i diverses maneres d’arribar al mateix punt d’encontre. No solament hi ha un camí, n’hi ha molts i diversos que hi conflueixen
2. No fa falta ser cap persona experta a l’hora de manejar i emprar instruments que semblen molt complexos: basta tenir al costat qualcú que en sàpiga i que t’ajudi
3. Compartir el coneixement (la riquesa, la vida, la terra...) amb altres enriqueix molt més que pretendre aprofundir-hi individualment
4. Qui millor ens pot orientar avui en aquest món de les noves tecnologies –com també ja fou ahir en un món intensament agrari- són els infants petits, aquests menuts que sembla que ja hi neixin ensenyats!

PROPOSTES PER DINAMITZAR DEMOCRÀTICAMENT EL NOSTRE SISTEMA POLÍTIC:

1. Llançar iniciatives que tendeixin a apropar la ciutadania a les preses de decisió que afecten la vida local i global: el protagonisme de la construcció democràtica no pot romandre en mans de la gent que la representa temporalment i parcialment, sinó que ha de romandre permanentment en mans de la ciutadania.
Cal exigir de la gent que es dedica a la política que cedeixin el protagonisme a les ciutadanes i als ciutadans.

2. Insistir i exigir el màxim i el més escrupolós respecte cap a les arques públiques on queden dipositades les aportacions econòmiques de la ciutadania: n’hi ha que són el fruit de moltes de suors.

3. Pressionar intensament, fins a aconseguir que s’incrementi visiblement la presència de la dona als nivells de decisió pública: mentre la polític faci tanta olor de mascle, la ‘res publica’ no podrà funcionar bé.

4. Apostar perquè siguin les generacions més joves les que prenguin el relleu en les tasques de govern, administració i representació de la ciutadania.

5. Encaparrotar-nos a ser gent defensora dels drets humans, a l’àmbit local i global: conscients que la fam que hi ha al món no és ‘un’ problema d’alguna gent, sinó ‘el’ problema de tots.

6. Situar-se en l’horitzó de la construcció d’una Europa nova, cada cop més allunyada de l’esperit colonitzador imperial que l’ha caracteritzada i més acostada a la difusió dels valors humanístics que, des de sempre també, l’han anada marcant.

7. Que les institucions públiques, conformades per partits polítics, es lliguin més fermament als moviments socials, en tot quant fa referència a la distribució dels recursos públics

D’altres aportacions, encara molt més enriquidores, foren a càrrec de M. Dolors Oller, professora de Dret Constitucional; Joan López Casanovas, professor d’Ensenyament Secundari, exdiputat i exconseller; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona i professor d’Economia Aplicada a la UAB; Martí Martínez, representant de Justícia i Pau de Menorca; i Carmel Bonnín , president de Justícia i Pau de Mallorca.

La intervenció magistral d’Arcadi Oliveres, president de Justicia i Pau de Barcelona i professor d’Economia Aplicada a la UAB, se centrà a esposar telegràficament la dotzena de punt que considera propostes bàsiques per dinamitzar democràticament el nostre sistema polític.

S’ho paga fixar-s’hi, encara que només sia en els seus breus enunciats:

  1. * Informació.
    - que sigui l’adequada
    - que no estigui manipulada
    - que arribi a tothom
  2. * Reforma de la vida política
    - la piràmide a l’inrevés: els ajuntaments, les institucions més ben dotades; en segon lloc, les autonomies; en tercer lloc l’estat.
    - participació ciutadana en l’elaboració i control dels pressuposts
    - impulsar i afavorir la iniciativa legislativa popular
  3. * Situació dels partits polítics
    - més transparència pel que fa al seu finançament
    - llistes ofertes, preferentment
    - eleccions primàries i democràcia interna
  4. * Democràcia econòmica més que política
    - democràcia interna a les empreses
    - democràcia externa exigible a les grans empreses que no la practiquen a nivell global i local
    - democràcia i responsabilitat cívica
  5. * Fora privilegis dels poders fàctics tradicionals
    - estaments militars
    - institucions eclesiàstiques
    - entitats bancàries
  6. * Perfeccionament sindical- opció preferencial per la feina precària i la gent aturada
    - informació clara sobre finançament públic i privat
    - dimensió internacional, més enllà dels estats
  7. * Millora de les associacions
    - major credibilitat, amb codis de conducta
    - potenciació de fòrums socials
    - accions contundents de caire pacifista, amb objectius i capacitats globals
  8. * Control social
    - el perill del terrorisme com a excusa
    - l’ocultació del terrorisme governamental
    - el control social dels governants
  9. * Democràcia a l’àmbit internacional
    - als grans organismes internacionals polítics com l’ONU (organització d’estats units!)
    - a les grans institucions internacionals econòmico-financeres (OCM...)
    a les grans institucions internacionals militars (OTAN...)
  10. * Potencia sistema judicial a tots els àmbits
    - constitució de tribunal penal internacional efectius
    - avançar en la internacionaltizació de l’administració de justícia
    - implicar la justícia internacional en la desaparició de la pobresa i la misèria
  11. * Abolició de les monarquies
    - desaparició de privilegis familiars
    - desaparició de relacions reials amb la gent poderosa
    - representació democràtica directa en caps d’estat
  12. * Desobediència civil
    - la democràcia d’alta intensitat reclama persones rebels
    - l’objecció fiscal, contra la destinació d’imposts a la despesa militar
    - una passa més endavant en l’objecció de consciència

Drets Humans de Mallorca, al II Fòrum Social de Mallorca

nurukundo2005 | 26 Maig, 2005 16:41 | facebook.com google.com

EDITORIAL (revista DHUMa)
Primavera molt intensa, la d’enguany. Des de molts i diversos punts de vista.
La vivència d’experiències humanes enriquidores enforteixen lligams que consoliden l’entitat: fa més de 30 anys que actua dins l’àmbit de la promoció i defensa dels drets humans a Mallorca i des de Mallorca. I no n’afluixa gens el ritme!
Membres de l’entitat participen directament en el Segon Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, realitzat a Palma. Hi presenten el documental de Jonathan Karsh “El meu cos i la meva sang”. S’hi difon la importància de la dignitat humana i de l’esforç per la normalització de les persones amb discapacitats dins les nostres societats.
Mentrestant, es participa també en la preparació i realització del II Fòrum Social de Mallorca.
Conscients que som a l’era dels ‘fòrums’. Que es tracta d’un fet que comporta la implantació d’una nova mentalitat. Que n’hi ha de moltíssimes de castes. Que només a l’àmbit social, s’hi poden destriar el FSM (Fòrum Social Mundial de Portoalegre), FSE (Fòrum Social Europeu), FSMed (Fòrum Social de la Mediterrània), FSMa (Fòrum Social de Mallorca), i tants d’altres...
Es té la convicció que aquest II Fòrum Social de Mallorca pot comportar una empenta considerable per a totes aquelles entitats que consideren que una altra Mallorca és possible, i que cal treballar intensament per aixecar-la.
De manera quasi simultània, Drets Humans de Mallorca –i d’altres- presenta davant l’Audiència Nacional una querella. S’interposa contra alts càrrecs del govern rwandès, pel genocidi perpetrat a la dècada dels anys 90.
L’alt tribunal n’accepta la demanda.
La lluita contra la impunitat, part essencial en la defensa dels drets humans, sia allà on sia que es vegin trepitjats, és força duradora. Reclama molt de temps i molta de paciència.
Les primeres passes ja han estat donades. N’han de seguir d’altres...
Qui llegeixi amb una mica de deteniment el llibre “Fugir o morir al Zaire”, de la sociòloga rwandesa Marie-Béatrice Umutesi -una hutu amb trets de dona tutsi-, que aconsegueix salvar la vida i que, en justa correspondència, es compromet a informar l’opinió pública d’allò que ha vist, ha viscut i ha patit el seu poble –i la seva ètnia maltractada a la regió dels Grans Llacs Africans- s’hi pot adonar molt fàcilment: la vivència profunda d’un drama humà patit en carn pròpia: fugir per evitar morir, de molt mala manera, al teu propi país!
S’hi arriba a veure ben clara la conclusió que la fam, la fam que hi ha escampada arreu del món, ja ha deixat de ser qualque cosa més que “un” dels problemes, que afecta determinats sectors de la humanitat; s’ha convertit realment en “el” problema primordial, que afecta directament tot el conjunt de la humanitat: bé sia per les dues terceres parts de la població mundial que el pateix en carn pròpia, bé sia per l’altra tercera part que, conscientment o inconscientment, la produeix, la nodreix i la provoca!
Potser, com a creients, calgui tenir present allò que diu Tonina Canyelles al seu llibre “Piercing” recentment publicat a Mallorca:
“Ves i digues al multiplicador dels pans i els peixos, que Àfrica l’espera”.
Pot ser també, com diu Mario Benedetti, i Drets Humans de Mallorca l’assumeix fins i tot gràficament:
“Tot depèn del DOLOR amb què es mira” el món i la gent que hi viu i que s’hi mor.

Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca.

Drets Humans de Mallorca, una de les 28 entitats organtizadores del II Fòrum Social de Mallorca celebrat a Palma del 20 al 22 de maig de 2005, participà activament en activitats relacionades amb el BLOC 2: Ciutadania i democràcia. Participació dels Moviments Socials

Reunida la gent a les instal•lacions esportives de l’Institut Antoni Maura, concretament al Gimnàs, dissabte dia 21, a les 9:30 h, s’hi feren sucoses i enriquidores aportacions, un extracte de les quals s’assenyala a continuació:

  1. Francisca Mas: la importància de la democràcia participativa
    Per tractar la temàtica relativa als “Moviments socials: perspectives històriques, reptes de futur”, al Gimnàs de l'Institut Antoni Maura han intervengut diverses persones, moderades per Francisca Mas, advocada, qui, a més de presentar els dos ponents de debat, hi ha remarcat la importància de la democràcia participativa.

  2. Francesc Mengod: 4 activitats integren el bloc 2
    Prèviament, Francesc Mengod ha presentat als assistents les quatre activitats que integren el Bloc 2 “Ciutadania i democràcia. Participació dels Moviments socials”, com són ara: la ponència, que vol reflectir el paper dels moviments i les organitzacions socials en la construcció de la democràcia al nostre país; els debats; els tallers; i les exposicions.

  3. Tom Kucharz: se cerca gent rebel.
    Amb la intervenció de Tom Kucharz, (d'Ecologistas en Acción, Madrid) queda palesa la realitat dels moviments globals de resistència social, política, indígena, etc.
    Aprofita un comentari relacionat amb el grafiti pintat a la paret de l'Institut contra el feixisme, per fer al•lusió directa a les lluites fetes pels diversos moviments socials durant el segle XX: antisistèmics, polítics, culturals, obrers, nacionalistes, d'alliberament nacional, revolucionaris.
    Es demanava el ponent “¿quin orde i model social han aconseguit que s'imposàs tots aquests moviments socials?”
    Passant llavors a analitzar-ne els subsegüents: feminisme, ecologisme, antimilitarisme, partits polítics nous com els Verds, la societat civil, les ONG, els drets humans, etc. tractats com si fossin auxiliars i ajudants dels governs de torn, però que, a la llarga, és en el Moviment antiglobalització on conflueixen tots aquests moviments anteriors.
    Un moviment que empeny a pensar localment i a actuar globalment, però també a la inversa: a pensar globalment i a actuar localment: l'espoli dels països perifèrics que es fa des del nivell local dels països enriquits romp la imatge espectacular d'organismes i institucions internacionals: es veu més clar que el subjecte de la igualtat de drets té massa fe en l'estat i les institucions democràtiques actuals. S'enyora un món diferent. S'és més conscient del treball per una Unió Europea que esdevé factor de globalització neoliberal.
    Es refereix a l'atomització dels moviments, a les xarxes de militància difusa, a les mobilitzacions incapaces d'aturar la guerra, a la creença més forta en les victòries electorals d'una suposada esquerra que en les conquestes aconseguides pels moviments socials, a la pèrdua de rellevància de l'acció global: els serveis públics com a béns públics (aigua, terra, aire, sol, atmosfera), al desmantellament social amb la desaparició de les pensions...
    Quant a les propostes d'accions globals, apunta cap a noves formes de lluita, com les que comporta, per exemple, el bloqueig; de cicles normals d'activitats productives a l'interior d'una ETT; la radicalització de les posicions; el debat polític a fons; el desemmascarament d'estratègies institucionals, mostrant que s'intenta amagar el model actual; etc.
    Per als moviments globals de resistència, “els rebels se cerquen, i no només als fòrums socials”. Apunta la campanya 'qui deu a qui'. I recomana les 'Memòries de la resistència social a Colòmbia'.

  4. Gabriela Serra: l’obtenció d’espais permanents de democràcia i coherència

    La intervenció de Gabriela Serra (Entrepobles, Barcelona) s'inicia afirmant que respectarà el temps que se li ha donat i mirarà de ser més breu (en al•lusió a la llarguíssima intervenció del ponent anterior) per respecte a l'organització i a l'assistència.
    Diu que ens ha mancat saber esser radicals, tenir present on són els motors reals que dirigeixen el món, que no són els polítics dels governs, sinó organismes com l'Organització Mundial del Comerç, o grans empreses multinacionals.
    Considera que els orígens i el present dels diversos moviments antiglobalització neoliberal són diferents. Ens cal situar-nos contra el pensament únic que cerca d'homogeneïtzar-ho tot. Som en període de gestació, en procés de canvi.
    Quan ens demanam què passa després de les mobilitzacions, correm el perill de recórrer al fatídic criteri d'eficàcia i de rendibilitat immediata que intenta d'imposar-nos una mentalitat purament mercantil.
    Més que parlar de retrocessos, sembla adequat referir-nos a processos de reflexió i consolidació. Allò que ens cal és anar aconseguint permanentment espais de democràcia, de coherència. Hem provocat moviments reactius i propositius; ens hi ha mancat la capacitat constructiva, una altra manera d'organitzar-nos la democràcia.
    No hem de repetir els mateixos esquemes que criticam en els governants i models de govern existents: no ens han robat l'esperança ni la nostra autonomia de pensament.
    Al•ludeix a CONAVIGUA, associació indígena maia que discuteix opcions socials que li resulten incomprensibles. La gran riquesa dels fòrums socials és aquesta possibilitat d'intercanviar experiències, idees, opinions, reflexions i coherències.
    Hi proposa:
    – - Amnistiar el temps, redimensionar el temps, recuperar el temps. Segons un pensament indígena, el temps és la riquesa única que tenim, que mai no para, però que sempre segueix el mateix ritme.
    Ens cal aprendre a estar en contra d'explotar i exprimir el temps. La temporalitat dóna els processos.
    – - Recuperar gestors de béns públics sustentats des de baix, per reconstruir la nostra realitat més propera.

  5. David Abril: alguns reptes en la projecció d’una altra Mallorca possible.
    Parla contra les inèrcies de temps passats
    Contra les dependències de la política
    Contra la renovació mínima de personal
    Contra una societat falsament democràtica sense l'autonomia individual mínima
    Contra la manca d'espais d'encontre per reflexionar sobre el paper dels moviments socials
    Contra les dependències institucionals dels moviments socials

    Apunta alguns reptes per projectar una altra Mallorca possible
    Construir projecte comú de “polis”
    Resituar la política, més que dependre'n
    Revisar la feina feta fins ara, relativitzant-nos
    Reconèixer trajectòries i processos diversos
    Perspectiva intercultural en la tasca de canviar la societat
    Més debat, per assolir més seny
    Rompre amb tancaments i compartimentacions
    Treballar en xarxa amb tothom
    Reduir prejudicis entre entitats i moviments socials
    Treballar amb sentit comú i en sentit comunitari

  6. Sebastià Verd: una altra Mallorca és possible i necessària (periodista)
    Comença afirmant que una altra Mallorca és possible i necessària.
    Al•ludeix a la frase de Matas: “el model turístic ja toca sostre”
    Reconeixent que no ha estat mai cap activista de moviments socials, considera que s'està ara en un moment de transició social en molts de sectors que recorda el moviment polític de temps enrera: el moviment associatiu i d'església fou la base dels partits polítics.
    Avui esdevnen el regufi de la gent que no se sent còmoda en els altres àmbits on ha pres part. Treu l'exemple de president d'entitat defensora dels drets humans que, alhora, és membre de la patronal ¿per què no? diu el periodista.
    Cita també l'afirmació del cercle empresarial de Balears, segons el qual cal “repensar el model de creixement de Balears”. Diu que això pot ser el mateix que el contengut d'aquest segon Fòrum Social de Mallorca.
    Treu les mancances en la possibilitat d'arribar a acord a l'interior del PdP. És una visió no solament política sinó també social: impedeix que el PP monopolitzi l'acció de govern.
    L'esquerra no es pot limitar a explosions esporàdiques. La dreta compta amb molts recursos, associacions, moviments, doblers.
    No es pot perdre temps. S'ha de participar en tots els fronts.
    Una altra Mallorca no solament és possible, sinó que és necessària.

  7. D'altres enllaços d'interès:

    1. Picalsud. B – II Fòrum Social de Mallorca
    2. FSMa. Fòrum Social de Mallorca
    3. Ixent. Notícies del Fòrum Social de Mallorca
    4. Ixent. CGT organitza el taller de debat de la precarietat
    5. Arc-46. Especial II Fòrum Social de Mallorca
    6. Vilaweb. Més de 400 participants al FSMa
    7. Benjamí. Xerrada al II Fòrum Social de Mallorca
    8. CGT-Balears. Entitat organitzadora del FSMa

Fòrum social fet, més treball social a fer

nurukundo2005 | 23 Maig, 2005 19:11 | facebook.com google.com

Amb l'empenta que caracteritza la feina que realitza la gent que treballa a l'interior dels moviments socials a Mallorca, s'ha realitzat a Palma el II Fòrum Social de Mallorca, amb la participació nombrosa de representants d'entitats diverses.
L'Institut Antoni Maura, situat al Polígon de Llevant, de Ciutat, ha estat l'indret on s'han duit a terme les taules rodones, xerrades, tallers de debat, activitats d'animació, paradetes informatives, aules de trobada i intercanvi...
Ben segur que marcarà una fita significativa en la tasca que, d'ara endavant, desplegaran a Mallorca les nombroses associacions i entitats, representatives dels més diversos moviments socials que s'hi expressen: sindical, veïnal, juvenil, feminista, ecologista, cultural, de cooperació, de solidaritat, d'immigrants, d'exclusió social...

D'altres enllaços d'interès:

  1. Picalsud. B – II Fòrum Social de Mallorca
  2. FSMa. Fòrum Social de Mallorca
  3. Ixent. Notícies del Fòrum Social de Mallorca
  4. Ixent. CGT organitza el taller de debat de la precarietat
  5. Arc-46. Especial II Fòrum Social de Mallorca
  6. Vilaweb. Més de 400 participants al FSMa
  7. Benjamí. Xerrada al II Fòrum Social de Mallorca
  8. CGT-Balears. Entitat organitzadora del FSMa

Guido Dettoni, l’artista italià amant de Mallorca i del català

nurukundo2005 | 19 Maig, 2005 16:34 | facebook.com google.com

L’artista escultor italià Guido Dettoni della Grazia, des de fa molt de temps, manté una estreta relació amb Mallorca i el conjunt dels Països Catalans.
Parla perfectament en català. Coneix tots els racons del territori. Hi munta, de tant en tant, excel•lents exposicions. Procura instal•lar-hi les seves escultures. S’hi inspira…
Es pot dir, sense cap casta de dubte, que és un d’aquells homes que ha aconseguit de romandre ben arrelat a la nostra terra i a la nostra cultura, tot i rodolar pel món constantment.
Cosa que acostuma a fer present i a manifestar sempre que pot, en totes les seves iniciatives artístiques.

Qui ha tengut la sort de veure’n de prop alguna de les obres, ha pogut comprovar que una de les característiques definitòries de la proposta artística de Guido Dettoni és, precisament, que ”convida a veure amb les mans i a tocar amb els ulls”.

Amb aquesta finalitat, a Palma va muntar-hi dues de les seves exposicions més singulars, a l’església de Sant Antoniet:
una fou Maria, que, durant mesos, permeté a moltíssima de gent que la visità assaborir les delicioses experiències que comportava girar-hi la ullada, el pensament, l’olfacte, el cor, l’oïda o les mans…
Tots els sentits corporals en sortien força enriquits!

L’altra peça, Àguiles, encara ara roman exposada en una de les places públiques de Ciutat que dóna pas al nucli antic: la plaça d’Alexandre Jaume, prop de la Porta de Sant Antoni.

Aquests dies de primavera, a punt d’entrar en el mes de juny, una entitat anomenada Associació dels Catalans a Roma j.figols@vascell.it organitza, a la mateixa seu de l’Ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu, la presentació d’una altra de les escultures de Guido Dettoni: Sant Fèlix trobat.

Es tracta d’una escultura d’uns 40 cm d’alçada, que també serveix d’origen a una reducció en fusta de roure per tal de contenir-la a les mans i reconèixer-la amb el tacte. És el resultat de tot un procés que comença a Vilafranca del Penedès, al pati del Museu del Vi, a les 7 del matí del 30 d’agost de 2004, en tocar les gralles, el primer dia de la Festa Major dedicada a Sant Fèlix, romà i màrtir cristià, esdevengut copatró de la vila l’any 1700.
Aleshores, Guido Dettoni, sorprès per l’absència de biografia del sant patró, proposa retrobar-lo baix terra, tot recorrent a l’excavació per donar forma a la seva obra amb la terra i dins la terra…

L’Ambaixador d’Espanya davant la Santa Seu i senyora, en col•laboració amb l’Associació dels Catalans a Roma i l’Associació Cultural NESHER, s’han complagut a convidar gent de Mallorca a la presentació de l’obra Sant Fèlix, de Guido Dettoni, acte que es fa a la seu de l’Ambaixada, al Palazzo di Spagna, situat a la Piazza di Spagna, a les 19 hores de dia 25 de maig de 2005.

Des de Mallorca estant, desitjam molt d’èxit a aquest artista singularment expressiu que es diu Guido Dettoni, artista italià amant de Mallorca i del català.

D’altres enllaços d’interès:

  1. Associació Cultural NESHER
  2. Agenda cultural
  3. Mallorquins d’adopció
  4. El Cultural
  5. ’Águilas´, de Guido Dettoni
  6. Águilas: una experiencia

«Anterior   1 2 3 ... 30 31 32 33 34 35 36  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb