nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

La cultura popular, més viva que mai a Palma!

nurukundo2005 | 12 Gener, 2006 18:33 | facebook.com google.com

Mai no serem una gent prou agraïda cap a les dones i els homes que, en aquestes darreres dècades, s'han dedicat afanyosament a impulsar, promoure i difondre la cultura popular en aquesta ciutat i en aquesta illa que es diu Mallorca.

Certa gent, dedicada des de fa dècades a consolidar la cultura popular en diversos aspectes de la vida ciudadana, no solament no arriba a veure mai reconeguda a l’àmbit institucional la seva tasca, sinó que contínuament es topa amb dificultats que –una darrera l’altra- els van aixecant els successius governs i representants d’institucions públiques illenques, en particular l’Ajuntament de Palma.

La cultura popular a Palma, ni amb el govern presidit per l’exballadora mallorquina Catalina Cirer, se’n salva, dels intents de fer-la naufragar i destrossar-la!
Prova evident del caràcter superficial que comprotava!

A qui, amb motiu de les festes de Sant Sebastià 2006, ha tengut l’oportunitat d’escoltar les paraules –aparentment candoroses i com gairebé sempre enverinades- sortides de la boca de la regidora de Participació Ciudadana de l’Ajuntament de Palma, segur que se li han posat els pèls de punta; fins i tot si ja n’hi queden ben poquets, damunt la closca!
“Aquest Ajuntament fa sempre allò que vol i demana la ciutadania de Palma!”

Sí, sí, i sí!!!
No en faltaria d’altra! La ciutadania de Palma.
Ara ja ho sabem i ho tenim clar. Resulta que és la ciutadania de Palma –i no l’equip de govern que l’ha votat majoritàriament- és la ciutadania de Palma la que vol i demana que l’Ajuntament destrossi la plaça d’Espanya, les restes arqueològiques mil•lenàries, el parc de les Estacions, el pont del Tren, les festes populars.
Si la ciutadania de Palma ho vol i ho demana ¿quin bon governant ha de deixar de fer-ho?

A qui, amb una mica de paciència, encara li quedi temps i ganes d’endinsar-se en alguns d’aquests blogs que tan expressivament es manifesten a favor de la cultura popular a Mallorca, pot adonar-se que això no és d’ara, que la cosa ve d’enfora. No es tracta de cap bolet que hagi aparegut de sobte i aïllat. No.
La cosa està molt ben (mal)pensada, tramada i executada.

Ja l’any passat qualcú s’expressava en aquest sentit.
N’alertava i i parlava de Sant Sebastià, unes festes per la indignació.
També al•ludia a la Cercavila de Sant Sebastià 05 ens uns termes que ja aixecaven certa preocupació.
Avui mateix, hi reprodueix aquesta temàtica referint-se a Sant Sebastià Temàtic Park.
Cita altres blogs que també s’adhereixen al Manifest a la Cultura Popular que fa públic l’Obra Cultural Balear amb un rotund SÍ A LA CULTURA POPULAR.

Els fets són que, en comptes d’impulsar, promoure i protegir la cultura popular mallorquina a Palma, els diversos equips de govern del PP que han presidit l’Ajuntament de Palma propicien una contínua pèrdua dels símbols i les referències culturals més genuïnes.

Com a protesta per la marginació de la nostra cultura i per expresar un SÍ A LA CULTURA POPULAR, s’inicia un seguit de mobilitzacions per exigir canvis en aquestes maneres de fer que rebutgen les nostres arrels.

Per això l’OCB convida tothom a participar a la desfilada de cultura popular que partirà dissabte dia 14 de gener a les 11 hores de la font de la Rambla de Palma.
SÍ a la Cultura Popular!

Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes dóna suport a la cercavila alternativa de Sant Sebastià i convida tothom a assistir-hi per mostrar al PP que la cultura popular és ben viva a Mallorca.
En un comunicat fet públic, el president de la Secció Local d’ERC-Palma, Alexandre Seguí, així ho ha expressat amb total claredat.

Entorn de l'euro/dòlar, gira i balla la societat-baldufa

nurukundo2005 | 08 Gener, 2006 23:21 | facebook.com google.com

Cada dia amb més intensitat se'ns vol fer creure que, en nom de l'euro/dòlar, es poden fer trucs i baldufes, tot allò que es vulgui sense cap casta de limitacions.
De fet, en nom del senyor euro/dòlar, s'amenacen pobles i governs indígenes, es condicionen parlaments democràticament constituïts, es domestiquen organitzacions sindicals o d'altra casta, es provoquen destrosses territorials, s'elaboren llistes electorals, es posen pels núvols els preus dels carburants o dels transports...
Es provoca, fins i tot, que es morin de fam i de misèria milions de persones arreu del món...
O que un infantó a la ciutat de Palma perdi la vida, perquè l'ambulància torba massa a arribar-hi, hi fa tard, l'infant es mor!

Tot hi cap, al servei de l'euro/dòlar!

El senyor euro/dòlar se situa, i roman ben col·locat, per damunt de persones i de pobles, sobretot si es tracta d'un ser feble.
Es considera més avantatjós, molt més rendible, que alimentar-los o atendre'l com Déu mana!
Al cap i a la fi, qui és que en surt perdent? Ben pocs..!
I què hi surten perdent? Ben poca cosa..!

Hi ha qui ho vol, i que treballa afanyosament perquè l'euro/dòlar es faci senyor de vides i persones, senyor de famílies i de pobles, senyor del món i de la bolla.
El senyor euro/dòlar s'està imposant pertot arreu. Tothom li corre al darrere. Gairebé ningú no en fuig, tret d'alguna poca gent sonada, que només cerca d'obtenir-ne el mínim imprescindible per sobreviure amb un mínim de dignitat!

Amb la globalització que imposa l'euro/dòlar s'arriba a un punt en què tot val, en funció de l'increment d'euros que comporta.
Malgrat això et dugui a haver de veure i viure situacions d'espant, en nivells de monstruositat inimaginables.
Sobretot, si hom pretén d'analitzar-les des d'una perspectiva mínimament racional, humanística i assenyada.

Sense euro/dòlars, no hi ha ni misses! Va dir un.
Tampoc no pot haver-hi res de res.
Per obtenir qualsevol cosa, fa falta tenir euro/dòlars prèviament a la butxaca.
Qui no té euro/dòlars, no té res ni pot fer res.
Qui té molts euro/dòlars, pot tenir molt i fer molt.
Qui els té tots, ho pot fer tot...
Fins a un cert punt! Però aquestes pretenen ser les regles de joc que s'imposin arreu del món.
És el ball de la societat-baldufa d'aquest segle XXI.

Baldufa= peça de fusta en forma de pera, que pren un ràpid moviment de rotació damunt la punta de ferro situada al cap més prim (definició del DCBV d'Alcover Moll).

Societat-baldufa= conjunt d'essers humans en forma de societats de diverses castes, que prenen un ràpid moviment de rotació damunt la punta de l'euro/dòlar situada al cap més prim (definició de realitats palpables).

Davant d'un fet tan lamentable, com l'arribada tardana d'una ambulància al costat d'una criatura -que encara no ha pogut complir els seus primers 10 anys de vida en aquest planeta terra-, només em ve al cap una pregunta:

¿No hi tendrà res a veure, en un fet tan lamentable, l'estil de viure que ens imposa la societat-baldufa ja esmentada?

És possible que cap dels tres Reis màgics no arribassin a adonar-se que la carta infantil d'aquella casa solament demanava una ambulància?!
Tampoc no demanava massa aquell infant, aquell bon dia!

Cecili Buele.
Ciutat.

Gran concert de música de cambra barroca

nurukundo2005 | 05 Gener, 2006 12:42 | facebook.com google.com

El Cor de Cambra Quinta Justa de Sóller, dirigit per Jordi Sacasas , i l’Orquestra Barroca Ars Musicae, dirigida per Bernat Cabot, ofereixen un concert excel•lent a l’església del Socors de Palma, dimecres dia 4 de gener a les 20:30 hores.

Concert que es repeteix a Sóller, al Convent dels Sagrats Cors, dissabte dia 7 de gener, a les 20:00 hores.

Més de 200 persones es fan presents a l’església del Socors, i gaudeixen de les delitoses peces musicals que s’hi interpreten.

>La nit és freda, però l’ambient esdevé calorós, gràcies a la magistral interpretació d’obres de Claudio Monteverdi (1567-1643), Francisco Guerrero (1527-1599) o de Mateo Flecha ‘el vell’< (1481-1553), de Henry Purcell (1659-1695), d’Arcangelo Corelli (1653-1713), o de Dietrich Buxtehude (1637-1707).

Bon regal de Reis per a una Mallorca que, amb aquesta actuació musical, pot bravejar d’haver tengut l’oportunitat d’escoltar, tan ben interpretades, obres musicals de tan alt valor artístic.

Enhorabona a tota la gent que ha pres part en l’organització i realització d’aquest esdeveniment musical tan valuós.

Tot està per fer i tot és possible

nurukundo2005 | 01 Gener, 2006 19:43 | facebook.com google.com

"Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible".

Aquestes paraules del poema Ara mateix que crea Miquel Martí Pol, musicada i interpretada per Lluís Llach, ens serveixen d'encoratjament i ànim per encetar aquest any nou 2006 que avui comença.

La lluita per la defensa dels drets humans, a Mallorca i fora de Mallorca, continua i no para.
També en indrets tan poc agradosos com són ara les cel·les de la gent empresonada i aïllada en cel·les individuals de la presó de Palma.
Són tan a prop, i alhora tan enfora de nosaltres!

Feliç any nou per a tothom!

Drets Humans de Mallorca avalua actuacions amb la finalitat d'intensificar-les

nurukundo2005 | 26 Desembre, 2005 19:49 | facebook.com google.com

Divendres, 23 de desembre, es reuneixen els membres de l'associació Drets Humans de Mallorca, amb la finalitat de cloure aquest any que s'acaba i de disposar-se a emprendre noves tasques per a l'any que és a punt d'iniciar-se.

Es constata que l'any 2005 ha estat ple d'activitats tendents a la defensa i promoció dels drets humans a Mallorca, en molts àmbits.
El president de l'associació, Bernat Vicens, remarca el fet d'haver pogut aconseguir -després d'insistents i persistents gestions davant del Ministeri de l'Interior- allò que, des de fa dos anys, s'està intentant de fer: poder retre visites periòdiques setmanals als interns que romanen reclosos dins la presó de Palma, en situació d'aïllament total.

Cada dissabte matí, algun membre de l'Associació Drets Humans de Mallorca es fa present a la presó de Palma i té l'oportunitat d'acompanyar durant unes hores aquell grup de presos que, d'acord amb el règim intern carcelari, acudeixen al passi d'una pel·lícula en DVD; ocasió que s'aprofita per mantenir-hi comunicacions i converses que esdevenen beneficioses per a tothom.

Es desitja que, per a l'any 2006, es pugui incrementar i milllorar una activitat d'aquestes característiques que, per exemple, en ocasió de les festes de Nadal, permet, a més a més, de compartir-hi torrons i bombons que, altrament, no podrien arribar mai a ser assaborides en un règim d'internat tan intens com el que han de patir aquestes persones tan fèrriament empresonades: de les 24 hores que té cada dia, només durant 3 hores poden sortir de les cel·les on han de romandre reclosos, per un motiu o un altre.

Aquí més que enlloc resultat del tot relatiu, això de desitjar-hi per Nadal bones festes i molts d'anys!

L'aniversari de la Declaració universal dels Drets Humans, a Mallorca

nurukundo2005 | 06 Desembre, 2005 11:37 | facebook.com google.com

Com cada dia 10 de desembre, amb motiu de l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'associació Drets Humans de Mallorca que fou creada l'any 1974, organitza, conjuntament amb Amnistia Internacional, diversos actes commemoratius d'aquell esdeveniment que capgirà el món i obrí noves perspectives per a la humanitat.

Davant del fet que, en aquestes darreres sis dècades, moltes de les esperances depositades en la Declaració esmentada han quedat fallides i marcades per la decepció i el desencís; davant, també, del fet incontestable que alguna aportació positiva s'ha produït en algun lloc del món...

Encara queda gent que creu que s'ho paga recordar-la, per exigir-ne una més ferma aplicació arreu del planeta.

S'hi convida tothom, doncs, a assistir, dissabte, dia 10 de desembre, a les 20:00 hores, a la plaça Major de Palma, on és programada una encesa d'espelmes.

Així mateix, a les 20:30 hores, hi ha un concert a càrrec del Cor de Cambra Studium, dirigit per Carles Ponseti, a l'església de Sant Felip Neri, amb la interpretació d'obres de Monteverdi, Hawley, Kreek, Miskinis, Busto, Whitacre...

S'hi té també l'oportunitat de fullejar el nou número de la revista Drets Humans de Mallorca que s'acaba de publicar.

Rigoberta Menchú i la immigració, una realitat social inexistent a Mallorca!

nurukundo2005 | 05 Desembre, 2005 23:00 | facebook.com google.com

A Mallorca s'ha pogut sentir aquests dies la veu clara i diàfana de Rigoberta Menchú,, en un acte organitzat a la Sala Auditori del Centre de Cultura de “Sa Nostra”. La hi ha convidada la Fundación Iberostar, que presideix el senyor Miquel Fluxà, i "Sa Nostra” - Caixa de Balears, presidida pel Dr. Llorenç Huguet.

Han pogut escoltar-la centenars de persones que han omplit de gom a gom les sales habilitades per a aquest encontre.
Els mitjans de comunicació s'hi han amuntegat a les totes.
Les màximes autoritats, del Govern, del Consell de Mallorca, de l'Ajuntament de Palma i d'altres institucions públiques, així com també representants del món empresarial, presidien l'acte.

El tema de la conferència era La immigració: una realitat social.

Com feu notar un dels assistents, aquesta “realitat social” no s'havia fet present en aquell acte, perquè ni tan sols no hi havia estat convidada...

Els qui fa més de 30 anys seguits aportam el nostre granet d'arena en defensa dels Drets Humans a Mallorca, tenim la sensació d'estar presenciant, en viu i en directe, un veritable segrest.
Ens fa la impressió de presenciar que, des de les més altes instàncies governamentals i empresarials -representades pel Partit Popular en aquestes illes- s'ha aconseguit d'engabiar i segrestar la imatge i la personalitat d'una dona lluitadora guatemalenca a qui ens hagués agradat ben molt poder demanar:

*** Ens imaginam, senyora, que deveu haver tengut l'oportunitat de tenir al vostre costat grans personalitats del món de la política, de les finances, dels governs, de les empreses, de les esglésies d'arreu del món...

*** Ens imaginam també que no deveu haver tengut l'oportunitat de trobar-vos-ne cap que se vos hagi reconegut com a violador i conculcador dels drets humans...

*** Ens podeu dir, gràcies a la vostra experiència, on creis que es troben avui dia tots aquests? On són, segons el vostre criteri, on es troben, on viuen els que impedeixen que el món real de la misèria -en la qual moren milions de persones- esdevengui virtual, i que el món virtual de la riquesa -que besllumen tan llunyana- se'ls converteixi en real...?

Rigoberta Menchú, amb molta claredat, hi havia exposat el somni perenne que mantenen els pobles indígenes d'Amèrica Central: trobar-se de debò amb el món millor que desitgen... i que, cada dia que passa, se'ls va allunyant més i més!

Gràcies a qui? Era la pregunta que li haguéssim volgut fer...!

Es veia ben a la llegua:

Qualcú s'havia encarregat de passar per alt d'explicar-li, a la senyora Rigoberta Menchú, que aquí a Mallorca, en massa ocasions, el fet de ser immigrant s'està convertint en una realitat social més que deplorable.

Tan insostenible que esdevé del tot inacceptable...

Com el cas recent d'aquest grapat de senegalesos que han estat acomiadats d'unes empreses de reciclatge subvencionades amb doblers públics.

Doblers públics que, mira per on, hi són aportats pels membres d'aquest mateix Govern i Consell de Mallorca que roman ben assegut i satisfet, ocupant les butaques de la primera fila on es fa la conferència... sobre La immigració: una realitat social.

Pel que fa als immigrants senegalesos acomiadats a Mallorca... se'n renten les mans!

Presència cultural mallorquina a Egipte

nurukundo2005 | 28 Novembre, 2005 08:51

En uns moments en què, des de les més altes esferes del poder s’estan impulsant iniciatives tendents a establir Aliances de Civilitzacions o a revisar preses de decisió relatives a l’Euromed, resulta del tot gratificant poder comprovar que, en altres nivells, més culturals i socials, ja fa estona que s’estan donant passes per acostar la gent que viu a les més diverses regions de la Mar Mediterrània.

Molt gustosament reproduïm aquesta COMUNICACIÓ PELS CASTELLERS DE MALLORCA que acabam de rebre:

La participació al Congrés Final del projecte Veus mediterrànies. Història oral i pràctiques culturals a ciutats mediterrànies; que pertany al Programa Euromed Heritage II de la Unió Europea que ha tingut lloc a Alexandria (Egipte) entre l'11 i el 13 de novembre de 2005.
Hem estats presents:
Per part de l'equip de recerca MedVoices de la UIB els antropòlegs socials Marc Morell (coordinador/etnògraf) i Jaume Franquesa (etnògraf)
Els convidats de l'equip de MedVoices-UIB que són:
Joana Bardina (gestora del Centre Social Flassaders)
Joan Pasqual (secretari de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics - ARCA)
Liberto Santana (secretari de l'Associació de Veïns de Sa Calatrava): que va presentar dins de la taula rodona "Living in Cities" en el auditorium de la Biblioteca Alexandrina de les images per power-point de "EL PASSAT TRENCAT", descobriment i destrucció de una part de la Palma Romana al Bastió d'en Berard-Dalt Murada i de la comunicació de "El patrimoni intangible a Sa Calatrava: Un mirall per la cohesió social" en catalá amb traducció multiple al arab, anglés, castellá, francés, italiá i grec. En la presentació de les imatges, un total de 108 imatges, la nombre 89 es del 3d7 fet el dia 20 de març del 05 a ENFILAT PEL TSUNAMI, i correspon a las secuencies -al altres imatges- que fan menció a les manifestacións tradicionals, culturals, poetiques-musicals al Bastió d'en Berard -Dalt Murada-. L'auditorium de la Biblioteca Alexandrina asistien a l'exposició al entorn de unes 75 persones provinents entre altres llocs del mediterrani: Istambul, La Valletta-Malta, Chania-Grecia, Nicosia nord i sud, Beirut, Betlem, Alexandria, Creta, Marsella, Granada; i de Londres, Las Palmas de GC. i Lanzarote, representat d'entitats socials, universitats, de l'Unió Europea, i politics. L'exposició oral i d'imatges va ser acogida amb molta sorpresa per la contundencia de les imatges, i va agradar moltissim.

CONGRÉS:
TORNANT A LA MEDITERRÀNIA: HISTÒRIA ORAL I PRÀCTIQUES CULTURALS A LA MEDITERRÀNIA (Bibliotheca Alexandrina, Alexandria, Egipte; 11-13 de novembre 2005)
Aquest congrés ha estat l'acte final del Projecte Veus Mediterrànies. Dins del marc de la Bibliotheca Alexandrina es hem trobat acadèmics d'aquest projecte que s'encetà ara farà tres anys i mig i varis representants de la societat civil mediterrània. L'objectiu ha éstat el d'intercanviar coneixements, experiències i propostes sobre el patrimoni intangible dels barris històrics de les ciutats de la conca mediterrània.
Per a més informació: consulteu document adjunt i pàgina web oficial del Congrés.
Mes informació: Liberto Santana 637300804.

El Grup Blanquerna més actiu que mai

nurukundo2005 | 19 Novembre, 2005 18:01

Amb la Sala del Centre Cultural s'Escorxador de Palma plena de gom a gom, el Grup Blanquerna realitza unes jornades d'estudi i formació, adreçades sobretot a la gent jove de Mallorca, insistint en la necessitat de defensar-hi amb fermesa els valors culturals més genuïns.

Ha plogut molt, des que es varen fer les fotos de l’esquerra –en unes Jornades del Grup Blanquerna a Lluc, publicades al llibre Pensar el tercer mil•lenni editat per Lleonard Muntaner l’any 1999, realitzades per Pere Carmona- i aquestes altres fotos fetes dissabte, dia 19 de novembre de 2005 al Centre Cultural de s’Escorxador de Ciutat.

Tot i el pas del temps, el Grup Blanquerna continua mantenint-se feel al projecte que l’any 1985 ja duien al cap i al cor alguns patriotes: organitzar uns seminaris de reflexió i estudi, oberts principalment a la gent jove de Mallorca que es volgués prendre i plantejar seriosament el futur d’aquest tros de país.

Es tracta, com s’hi diu, d’una utopia compartida per molta de gent.

El nom del Grup Blanquerna marca la filosofia que, des de bon començament, acompanya aquest col•lectiu de gent somniadora: personatge lul•lià que representa les més pures i engrescadotes utopies de les lletres catalanes.

Blanquerna és qualque cosa més que el nom d’un carrer de Palma situat al barri de Bons Aires, apropat al Centre Cultural de s’Escorxador!

És l’herència d’un passat suggerent, l’empenta per planejar des de la realitat que ens envolta un projecte cap a l’esdevenidor, bategant d’esperança.

Amb el títol Mallorca i Europa: identitat i progrés, el setembre de 1985 se celebra a Lluc el primer seminari de formació i estudi del Grup Blanquerna, un seminari que des de llavors ençà, gràcies a l’empenta de persones com Climent Garau, Josep M. Magrinyà, Francesca Bosch, Tomeu Martí, i d’altres, s’ha anat organitzant cada any amb la participació de centenars de joves que hi acudeixen amb moltes ganes d’aprendre i compartir.

Enguany aquesta trobada es fa a Ciutat.

Precisament pocs dies abans que s'hi celebri un esdeveniment que pot resultar força significatiu i transcendent en la tasca encomanada a una entitat que precisa de gent jove per tirar endavant, l’Obra Cultural Balear, la qual és a punt de celebrar l’assemblea general que ha d’escollir una nova Junta Directiva.

L’única candidatura que s’hi presenta, Més x l’Obra no s’amaga d’assenyalar com a punt del seu programa, a l’apartat dedicat a la Creació de discurs: què farem:
Promoure, en col•laboració amb el Grup Blanquerna, jornades de formació per als socis i treballadors de l’entitat

Amb gent com aquesta, val la pena engrescar-se a treballar per enfortir els lligams que uneixen tanta gent, tants de grups, col·lectius i entitats que senten la necessitat de treballar amb més intensitat que mai a favor de Mallorca i del conjunt dels Països Catalans.

La Fundació Maria Ferret lliura els Premis 2005

nurukundo2005 | 04 Novembre, 2005 17:41

Amb una convidada a tothom que hi vulgui assistir, la Fundació Maria Ferret lliura els Premis 2005, en un acte que organitza dia 4 de novembre, a les 20:30 hores, a la Capella de Sant Pere, carrer Seminari, 4, de Palma.

La Fundació Maria Ferret, lligada indissolublement al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca proclama i subratlla la transcendental importància de la cultura i l’educació dins la nostra societat.

Els Premis que la Fundació atorga cada anys són dos:

1. El Premi Eladi Homs, que es concedeix a un col•lectiu escolta o altres col•lectius que hagin destacat per una iniciativa, experiència o tasca realitzada en benefici de l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca.

El Patronat de la Fundació, reunit el 28 d’octubre, després d’analitzar les propostes presentades, acorda concedir enguany aquest Premi a l’Equip Escolta i Guia de l’Eurojam, que ha portat 51 joves de Mallorca, d’edats compreses entre 11 i 16 anys, a tenir i viure l’experiència sempre enriquidora de prendre part activa en una de les trobades juvenils més multitudinàries que es fan arreu del món, lL’Eurojam.

Enguany, l’encontre s’ha realitzat a Hylands Park, a la població de Chelmsford, a una cinquantena de quilòmetres de la ciutat de Londres.
Hi ha participat els Agrupaments Escoltes i Guies de Mallorca: Sa Marjal (sa Pobla), Pedra Viva (Binissalem), i Reina Constança de Mallorca (Palma).

2. El Premi Maria Ferret, que es concedeix a una persona o persones que s’hagin distingit dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca per la seva dedicació i entrega a l’Escoltisme i el Guiatge mallorquí.

En aquest cas, el Patronat de la Fundació, atenent les propostes presentades, acorda d’atorgar-lo a aquestes tres persones: Martina Perelló, Mateu Cerdà i Joan Sans, totes tres intensament dedicades a escampar la llavor de l’Escoltisme de manera perllongada i eficient.

La vetlada, que es desplega en un ambient dominat per intervencions musicals diverses que acompanyen el recitat d’alguns poemes, triats prèviament, compta amb la participació de
- Miquel Socies, que presenta l’acte;
- Jaume Aguiló, al violí;
- M. Antònia Perelló, lectora dels poemes Bon dia!, d’Anna-Maria Ticoulat, Cantarem la vida, de Raimon Pelegero, Amor de pàtria de Miquel Costa i Llobera, i Fent camí d’Esquirols;
- Andreu Font, lector dels poemes La casa que vull, de Joan Salvat-Papasseit, un fragment de Diumenge al vespre al cafè, d’Enric Casassas Figueres, i La meva terra de Lluís Llach;
- el grup MEN, que hi afegeix David Caro i Xavi Hernàiz i
- de membres del Patronat de la Fundació que van lliurant els premis corresponents.

La trobada es converteix en una de les aportacions que fa la Fundació Maria Ferret a la celebració entusiasta del 50aniversari de la creació del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
S’és ben conscient que, si s’ha arribat fins al moment i la situació present del Moviment, és perquè a l’any 1956 un grapat de persones, amants de la nostra terra i de la seva cultura, decidiren emprendre una aventura, amb la clarividència suficient per implantar-hi un moviment educatiu capaç de divulgar els valors universals de la igualtat, la democràcia, la defensa de la nostra llengua i d’innovació, en uns moments de gran dificultat i manca de llibertat.

N’és una bona prova, entre d’altres, la vigorosa existència d’una entitat com L’Associació d’Antics Escoltes que, tal com reflecteix la revista periòdica que publiquen, Noves, continua ben viva i activa a l’actualitat.

Per això, Rosa Marquès i Àngel Zaragoza, els actuals comissaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, també hi intervenen i reten un fervent homenatge a la gent que va iniciar el Moviment, ara fa 50 anys.

L’acte conclou amb la intervenció de la presidenta de la Fundació Maria Ferret, Aina Maria Benito i Porcel.

«Anterior   1 2 3 ... 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb