nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Olímpia Ketty Tomala, assassinada a Mallorca

nurukundo2005 | 29 Gener, 2007 10:09 | facebook.com google.com

Ho diu Miquel Àngel Lladó Ribas, portaveu del Grup d'Homes contra la Violència Masclista. I és ben cert. La realitat és dura i s'imposa de manera obstinada.

Es fa públic als mitjans de comunicació que un doble crim de violència masclista s'ha comès a Palma: Augusto Fernando Vega Robalino apunyala i assassina la seva companya Olimpia Ketty Tomala i Jordi Báez Ripoll.

Olímpia i Fernando, que naixen i creixen a Equador, decideixen venir a viure a Mallorca, una bona terra d'acollida per a gent d'Amèrica Llatina i d'Àsia, d'Àfrica i Oceania, d'Europa i Amèrica.

Olimpia, en lloc de vida, hi troba la mort, a mans de Fernando, en terres mallorquines.

Des d'indrets tan allunyats de Mallorca com Quito, Otavalo, Ibarra / San Lorenzo, Esmeraldas, Manta / Guayaquil, Machala, Huaquillas / Loja, Cuenca, Riobamba, Baños... des de les faldes del Pichincha, Cayambe, Cotopaxi, Chimborazo... fins a Palma, Ciutat de Mallorca...

No podem ni volem afluixar gens ni mica en la lluita per fer desaparèixer d'entre nosaltres qualsevol casta de violència domèstica, masclista, de gènere, contra les dones.

Precisament dia 30 de gener, quan fa 59 anys de l'assassinat i mort violenta de Mahatma Gandhi, el gran mestre practicant de la no-violència, no volem ni podem deixar de manifestar, de manera contundent, el nostre rebuig, la nostra repulsa i el nostre dolor:
davant d'aquesta forma de violència, especialment repugnant, pel que suposa de violació a la dignitat de les dones.

“Lobby de Dones”, que organitza i convoca una concentració silenciosa a la plaça de les Tortugues de Palma (dimarts, 30 de gener, a les 20:00 hores), “Creients i Feministes”, “Grup d'Homes contra la Violència Masclista”, i totes les entitats i persones que s'hi adhereixen, n'expressen el desig profund de viure en una societat i en una terra lliure de tota casta de violència.

Volem una terra nova i un món nou, on comandi sempre la justícia!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Drets Humans de Mallorca fa distincions - reconeixements

nurukundo2005 | 27 Gener, 2007 19:03 | facebook.com google.com

Dimarts, 30 de gener, se celebra la tradicional D.E.N.I.P. Diada Escolar de la No-Violència i la Pau, creada fa 44 anys pel Sr. Llorenç Vidal, pacifista, pedagog, poeta i filòsof.

Drets Humans de Mallorca, des de fa 29 anys la duu a terme.
El lema de reflexió i treball per enguany és “PAU 10 – POBRESA 0”, el qual vol ser una formació i una informació sobre els Objectius del Mil·lenni.

A partir de les 10 del matí, els diferents grups es concentren a la Plaça d’Espanya.
I des d’aquest punt, s’inicia la marxa de la pau, per distints carrers i places de Ciutat, fins arribar a Ses Voltes, al Parc de la Mar. S’hi calcula una participació d’uns 1.750 alumnes de cinquè i sisè de Primària.

Els reconeixements a les persones i entitats que destaquen per la seva entrega a les causes de la Pau i de la No-Violència enguany són:


Tots ells hi són presents.

Hi participa també el Sr. Llorens Vidal, com a convidat especial.

Se celebra el dia 30 de gener perquè aquest dia es commemora el 59 aniversari de la mort del Mahatma Gandhi.

BERNAT VICENS
President Drets Humans de Mallorca
629620102

CARME NICOLAU
Coordinadora Diada
636863486

Un colom missatger de pau, assassinat a les portes d'Europa

nurukundo2005 | 22 Gener, 2007 18:49 | facebook.com google.com

Un grapat d'organitzacions defensores dels drets humans, sorgides de l'emigració política turca i que mantenen la seva seu a Brussel·les, han emès un comunicat conjunt, amb motiu de l'assassinat del periodista armeni Hrant Dink a Turquia:
ha caigut com a màrtir als carrers d'Istambul, un veritable colom missatger de pau! -proclamen els seus representants-.

El nostre amic Hrant Dink, periodista armeni i defensor dels Drets Humans i dels Pobles, ha estat assassinat per les forces ocultes.
Sigui quin sigui l'autor, tenim la certesa que darrere s'hi troben com a culpables l'ultranacionalisme i el militarisme turcs, que sempre sobresurten impunes davant els genocidis comesos contra el poble armeni i assiri.

Fa alguns mesos, en una trobada al Centre Internacional de la Premsa, a Brussel·les, Hrant Dink ens passava detalls de les amenaces constants dirigides a la seva persona i a la redacció del diari Agos on treballava.

D'origen armeni, Dink va ser detengut nombroses vegades per la justícia turca, situat al punt de mira dels mitjans ultranacionalistes i militaristes turcs.

Conegut i respectat com a defensor aferrissat dels Drets Humans als mitjans demòcrates de Turquia, va ser detengut nombroses vegades per voler ficar-se en l'entramat del genocidi armeni comès per l'imperi otomà a Anatòlia després de la primera guerra mundial.
El fet que s'atrevís a qualificar-lo de genocidi, li va valdre l'hostilitat de l'ultranacionalisme turc:
“Amb tota certesa dic que es tracta d'un genocidi, pels resultats: podeu veure que ha desaparegut tot un poble que ha viscut en aquestes terres durant 4.000 anys” -deia sense embuts-.

Malgrat intenti donar a la Unió Europea una imatge de democratització, el govern turc s'ha col·locat al costat de l'ultranacionalisme.

I, pel que fa als mitjans de comunicació turcs, malgrat les seves llàgrimes de cocodril d'aquests dies, la gran majoria de diaris i cadenes de televisió han estat durant aquests darrers anys autèntics instruments de provocació de la població turca contra els pobles no turcs residents al territori com són l'armeni, l'assiri, el kurd, el grec, etc.

L'assassinat de Dink és una de les conseqüències tràgiques d'aquesta campanya que segons el nostre parer constitueix un crim contra la humanitat.

Com a organitzacions sorgides de l'emigració política provinent de Turquia, saludam la memòria de Hrant Dink, trametem el nostre condol a la seva família, al poble armeni i a totes les forces democràtiques de Turquia.

Feim una crida a les instàncies europees i belgues,

  • perquè reaccionin enèrgicament contra aquest crim
  • perquè condemnin la política dels dirigents político-militars de Turquia que es dediquen a enfonsar les portes d'entrada a la Unió Europea incessantment;
  • perquè cessin les pràctiques criminals d'Ankara;
  • perquè els dirigents i les forces democràtiques europees romanguin més vigilants i exigents enfront del règim repressiu d'Ankara

- Associació d'Armenis Demòcrates de Bèlgica
- Associacions d'Assiris de Bèlgica
- Institut Kurd de Brussel·les
- Fundació Info-Turca
- Casal Popular de Gènova

No aneu darrere els doblers, diu el PP!

nurukundo2005 | 20 Gener, 2007 22:50 | facebook.com google.com

El company Sebastià Mesquida i Sureda, amb el títol Per a l'amic Ferran Bonnín, veu publicat un text seu a la secció “Cartes al Director” del diari Última Hora el mateix dia de la festa del patró de Palma, Sant Sebastià.

Diu que es tracta de la seva intervenció personal en un conflicte produït per l'intercanvi de cartes entre Jaume Santandreu, Teodor Suau, Pere Torres, etc.

Ell sap que hi ha gent que no la troba gens desencertada, la seva carta, i que considera que l'enfrontament que hi ha hagut a través dels diaris és lleig, i s'ha reduït, a més a més, a aspectes més bé superficials; mentre no hi surten els problemes reals de l'església...

No em puc estar de dir-li, al bon company Sebastià Mesquida que ha fet molt bé de passar-me l'escrit seu que ha publicat Última Hora, ja que, des de fa un temps, no llegesc els diaris amb l'assiduïtat d'altres èpoques i no he tengut l'oportunitat de veure'l.

Li dic que he pogut constatar que, com sempre, també en aquest cas s'endinsa en el més profund del bassó de la qüestió i va a la mateixa arrel del problema (si es pot dir problema, res que tengui a veure amb Jaume Santandreu!)

La veritat és que avui mateix -li dic- he assistit -i resistit durant tot el temps- a la missa de la Seu amb motiu de la festa del patró de Ciutat, Sant Sebastià!

Hi ha per llogar-hi cadiretes! O per pegar-hi foc! Com es vulgui.

No sé com hi hagués reaccionat en Jaume: tota la cort celestial pepera (des de Rodríguez i Estaràs per part del Govern, passant per na Cirereta i tota la seva comparsa catòlica-apostòlica-romana) rebent l'acollida calorosa, amb els braços ben oberts per part d'un monsenyor Murgui que hi apareix més content que unes pasqües! No ho dissimula gens ni mica.

Per si això no basta, s'hi ha d'escoltar la "paraula de Déu" llegida per unes boques tan càndides com les d'aquell regidor pepero que recomana en veu ben alta allò de sant Pau "no aneu darrere els doblers"... Ho diu amb una convicció tan ferma... que fins i tot fa ganes de seguir-lo!

O s'hi ha de respondre a les pregàries dels feels llegides per dues boques peperes governamentals municipals...

O s'hi han d'atendre i escoltar les paraules finals de comiat que el doctor Murgui adreça a totes les autoritats, "sobretot a les militars aquí presents"... (!)
S'hi produeix un tal embolic escènic (!) que ni tan sols el canonge “Romet” pot entonar com de costum l'ite missa est de rigor.

N'hi ha que pensen que, per molt que es digui sobre qui Jaume Santandreu tracta de ”Reverendíssim caragol de banya enfonyada", mai no s'arribarà a dir-ne tot quant cal!

Aquesta missa de la seu -em diu Sebastià- la m'imagín. És un resum de moltes coses que un rebutja des de molt endins. Ja ho saps ¡Quina llàstima que tantes coses serioses com molts experimentam avui sovint romanguin, en molts de casos, incomunicades i es converteixin en una simple càrrega individual! Amb una paraula. Gràcies, Cil, i la salutació cordial de sempre. Sebastià.

Li n'agraesc públicament i profundament el comentari

Una recomanació -encara que pugui resultar del tot estèril- a la Corporació Municipal de l'Ajuntament de Palma: que prenguin llum de na Pintora! O, si ho prefereixen, del Pintor... força conseqüent amb les seves creences...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Qui paga el preu-cost de les pensions?

nurukundo2005 | 10 Gener, 2007 19:49 | facebook.com google.com

Entre nosaltres conviuen col·lectius de persones que, malgrat pugui semblar el contrari, s'ho passen molt malament a l'hora d'enfrontar-se a la vida.
Sobretot gent major. Més concretament, dones majors de 70 anys. Més concretament encara, dones majors que han estat monges... sense haver estat assegurades!

Així s'explicava a l'Assemblea de SABAL – Secularitzats Associats de Balears, reunida a la seu del Projecte Home de Balears, quan reflexionava sobre el procés i la situació del col·lectiu de persones secularitzades -excapellans, exmonges, exfrares, exreligiose/os- de les Illes Balears.

Ho explica molt clarament, al número 66 gener/febrer2007 de la revista FES – Federación Estatal de Secularizados, l'aportació que hi fa Antoni Mas i Colom, tresorer de l'entitat.

”Aquí, a SABAL -Illes Balears- encara que romanem dins la sopor de la inèrcia, pentura per allò de viure a l'Illa de la calma, dissabte dia 4 de novembre vàrem aconseguir reunir-nos 21 de les persones afectades i interessades en els assumptes que la FES ha posat en marxa, amb la qual estam confederades.

Ho vàrem fer, gràcies a la tenacitat i l'empenta de Pere Barceló, per reunir-nos amb la finalitat de prendre contacte la gent que ja duim anys dins la barca del preu cost de les nostres pensions, i la gent que es troba a les portes d'embarcar-s'hi; amb el desig de poder usar com més aviat millor aquesta espècie de guardapits salvavides, mentre romanem a l'espera que s'enfonsi la barca i hàgim de pujar a bord d'un vaixell més segur...

El mateix Pere, en absència de Beny, que esperàvem tenir entre nosaltres, va informar de manera ben detallada sobre les passes que ha fet la confederació, davant polítics, el Defensor del Poble i la Conferència Episcopal espanyola; i sobre les esperances ben fonamentades d'arribar a aconseguir qualque cosa positiva.

Hi va haver diàleg, i algunes de les exposicions personals de certes persones assistents clamen al cel i haurien de fer sortir els colors a la cara dels que han tengut art i part en l'assoliment d'aquesta situació.

Una de les assistents, que ha estat monja i a hores d'ara compta amb 74 anys d'edat, cobra com a pensionista uns 400 euros al mes; no li basten ni per pagar-se el lloguer de la casa on viu... fins fa poc podia reforçar la seva economia fent feina de suport en la cura de persones ancianes... cosa que a hores d'ara ja no pot fer..., hi ha immigrants que cobren quantitats més baixes per la mateixa feina..., ella ha de sobreviure gràcies a la caritat veïnal...

Tampoc no falten comentaris de desconfiança davant el fet de la implicació dels bisbes, mentre es transiti per viaranys que no els comprometen.

Vàrem aconseguir arrabassar sensibilitat i compromís; sensibilitat amb els més desprotegits; compromís moral amb els que s'hi afanyen de debò; i compromís econòmic, aportant-hi la quota de 30 € a l'any per fer front a les despeses de la confederació, amb la qual mantenim una certa morositat.

Mai no és tard, si s'hi arriba!
Acabàrem la jornada amb una saborosa paella, cosa que enganxa a tothom!

Seria massa pretensiós aspirar a celebrar la propera trobada amb l'esbucament proper del pes feixuc que comporta aquest malaguanyat preu-cost damunt les nostres espatlles?

Continuam esperant. Comptau amb nosaltres. Una abraçada.”

A.M.C. (Tresorer de SABAL)

Drets Humans de Mallorca contra la pena de mort a Saddam Hussein

nurukundo2005 | 29 Desembre, 2006 18:25 | facebook.com google.com

Drets Humans de Mallorca, recollint l'opinió manifestada per L'Associació pels drets humans d'Espanya - APDHE – davant les notícies relacionades amb la condemna a mort i molt probable execució propera de Saddam Hussein, manifesta públicament que: la pena de mort és inacceptable en qualsevol cas i circumstància.

  • L'abolició de la pena de mort es basa en el cor dels drets humans: la dignitat de la persona i el dret a la vida i a la integritat física.
  • L'estat espanyol, d'acord amb l'article 10.2 de la Constitució, ha assumit la Declaració Universal dels Drets Humans i els successius pactes ratificats en aquesta matèria, com el criteri d'interpretació dels drets fonamentals i les llibertats constitucionals vigents.
  • Contra la pena de mort s'expressen, a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans, el corresponent Pacte internacional de drets civils i polítics i el seu Protocol facultatiu 2, tots dos ratificats per Espanya.
  • Així mateix, d'acord amb l'article 15 de la Constitució, Espanya és un dels primers estats que ratifica, l'any 1985, el Protocol nº 6 al Conveni Europeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals, relatiu a l'abolició de la pena de mort, l'article 1 del qual estableix que “queda abolida la pena de mort; ningú no pot ser condemnat a aquesta pena ni executat”.
  • L'ONU i el Consell d'Europa han realitzat accions diverses a favor d'una moratòria generalitzada de les execucions capitals, orientada a l'abolició definitiva de la pena de mort en tot el Planeta.

A la llum d'aquests fets i principis,
- Manifesta el seu rebuig a l'aplicació de la pena de mort a Saddam Hussein.
- Rebutja aquells judicis de valor sobre aquesta qüestió que es basen en criteris i calendaris d'oportunitat política, com s'està difonent als mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
- Reitera que qualsevol execució de la pena de mort és inadmissible, amb total independència de la situació i condicions personals de qualsevol presumpte reu, el primer caràcter essencial del qual és el de persona humana.
- Insta les autoritats i d'altres responsables polítics de l'estat espanyol a complir el seu deure, manifestant a l'àmbit nacional i internacional el rebuig públic d'Espanya a aquesta execució.
- Insta les empreses i professionals dels mitjans de comunicació a no diluir el principi de la dignitat i els drets de la persona entre consideracions d'oportunitat política.

A veure si s'arriba a temps d'aturar aquesta execució que, entre d'altres aberracions, significa una autèntica revenja personal i política del president Bush!

Mallorca, 29 de desembre de 2006.

Aliança de civilitzacions o caça i captura de persones indefenses

nurukundo2005 | 27 Desembre, 2006 17:12 | facebook.com google.com

Mentre Europa -i el conjunt del món “cristià”- celebra a bombo i platerets les festes de Nadal, a les mateixes portes d'Europa, a l'altra banda de la frontera -on perviu el món “islàmic”- s'estan incrementant les actuacions violentes exercides per les autoritats locals contra persones que desitgen arribar-hi...

Diverses Organitzacions No Governamentals, integrades dins el Fòrum Social Mediterrani – FSMed, fan públic que, en compliment d'acords adoptats per la Unió Europea, la matinada del 23 de desembre de 2006, entre 200 i 400 persones han estat detengudes a diverses barriades de la ciutat de Rabat, al Marroc.
Un cop introduïdes a l'interior de vehicles, han estat deportades a la frontera algeriana.

La nit de Nadal de 2006 s'han produït noves detencions a la ciutat de Nador, a l'est del Marroc, on han quedat detengudes nombroses dones i infants, així com també altra gent que havia sol·licitat asil, i que havia estat admesa com a refugiada per l'Alt Comissariat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

S'hi estan produint detencions i expulsions a gran escala, en nom de la protecció de les fronteres d'Europa, en un país on els drets dels immigrants i de persones que necessiten protecció internacional constantment es veuen trepitjats.

Es tracta de persones que han quedat enganxades dins la trampa que els ha parat la política migratòria de la Unió Europea.
Han quedat totalment abandonades a la seva sort en condicions inhumanes, esdevenint les víctimes més directes d'aquesta lògica europea, mancada de responsabilitat i de respecte cap a persones indefenses.

No sembla que sia aquest el millor camí per arribar a a establir de bon de veres una autèntica Aliança de civilitzacions damunt d'aquest Planeta; més tost sembla el contrari.

Sucosa entrevista a refugiada rwandesa

nurukundo2005 | 20 Desembre, 2006 19:46 | facebook.com google.com

A qui tengui l'interès de conèixer una mica més de prop l'opinió d'una dona rwandesa relacionada amb el genocidi comès en aquell país de la regió de l'Àfrica dels Grans Llacs, resulta del tot recomanable la lectura d'aquesta entrevista que surt publicada al diari El Periódico.

M. Béatrice Umutesi, autora del llibre Fugir o morir al Zaire, de Pagès Editors, Lleida 2002, conta la vivència profunda de la seva experiència com a refugiada rwandesa; i la gran alegria que li produeix el fet de conèixer i veure de prop la creació i el funcionament als Països Catalans del Fòrum per la Veritat i la Justícia a l'`Africa dels Grans Llacs.

Una iniciativa promoguda, entre d'altres, pel mallorquí Joan Carrero Saralegui, membre de la Fundació s'Olivar d'Estellencs

Mor un dictador, el dia dels Drets humans

nurukundo2005 | 10 Desembre, 2006 23:56 | facebook.com google.com

Coincidències? Casualitats? Intranscendències?
El fet és que molt sovint algunes dates esdevenen rellevants; si més no, pel simple fet d'haver-s'hi succeït esdeveniments que criden poderosament l'atenció de qui vulgui prestar-n'hi una mica.

És el cas de l'11 de setembre:
una data molt significativa en la història de Catalunya (1714); alhora que també s'hi produeix a Xile el sagnant cop d'estat del general Pinochet que dóna pas a una de les més sagnants dictadures sudamericanes (1973); més recentment, s'hi produeix l'atemptat contra les torres bassones a Nova York (2001).

Una cosa semblant passa també amb el 20 de novembre:
amb una sèrie d'anys pel mig ocorren fets tan rellevants com la mort de José Antonio Primo de Rivera i Buenaventura Durruti (1936), o la de Francisco Franco (1975); o comença el judici de Nuremberg (1945) contra 24 criminals de guerra nazis.

El dia 10 de desembre, amb una sèrie d'anys pel mig, també s'hi destrien alguns fets significatius en la vida de la humanitat:
Cuba s'independitza d'Espanya (1898); l'ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans (1948); mor a Santiago de Xile l'ex-dictador Augusto Pinochet Ugarte.

Els qui hem tengut l'oportunitat de viure relativament a prop de persones que han patit en carn pròpia els efectes nefasts de les atrocitats comeses per la dictadura militar que encapçalà Pinochet, després d'haver-se carregat el govern democràtic presidit per Salvador Allende, no podem deixar de celebrar públicament que se n'hagi anat a l'altre món qui no s'ha fet mereixedor de viure en aquest com a persona ben nada.

També clamam perquè la mort de l'ex-dictador xilè en un dia com aquest serveixi de record i estímul per valorar amb major intensitat la necessitat de promoure, molt més aferrissadament encara, la defensa acurada dels drets humans arreu del planeta Terra.
Ens hi jugam el futur d'aquest, i de la gent que hi visqui en anys venidors.

Cal fer de la Declaració Universal dels Drets Humans qualque cosa més que paper banyat... en tinta de colors...

Drets Humans de Mallorca commemora la Declaració Universal

nurukundo2005 | 07 Desembre, 2006 19:17 | facebook.com google.com

Dia 10 de desembre, com cada any des que va ser fundat el grup, Drets Humans de Mallorca organitza a Palma la tradicional celebració commemorativa de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La mort de qui fou fundador i ànima del grup, el capellà Pep Toni Fuster, ocorreguda el mes de novembre de l'any passat, lluny d'aturar i frenar la marxa d'aquesta entitat mallorquina que s'afanya a defensar i promoure els drets humans, l'anima i encoratja a seguir cap endavant, constituint un bon grapat de dones i homes que, voluntàriament i sense cap casta de recompensa, no afluixen en aquesta labor tan necessària.

Conjuntament amb Amnistia Internacional, també enguany s'encarrega de promoure l'acte que es fa a les 20:00 hores a la plaça Major de Ciutat, amb l'encesa d'espelmes i l'al·locució pertinent.

Seguidament, a les 20:30 hores, a l'església de Sant Felip Neri es realitza el Concert commemoratiu, que enguany corre a càrrec de Miranda Jazz Quartet i de Big Band de l'escola de música DosPuntDos,

L'entrada és lliure, per a tothom que hi vulgui assistir.

«Anterior   1 2 3 ... 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 ... 34 35 36  Següent»
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb