nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Palma funciona... així, així, així!

nurukundo2005 | 17 Maig, 2007 11:35 | facebook.com google.com

Del bon amic i company de viatge per mars i terres llunyanes, Miquel Manresa, m'arriba una invitació que faig extensiva a tothom que hi estigui interessat.

Tothom que pugui -diu en Mix- que vagi i acudeixi a la concentració pacífica dissabte, 19 de maig, a les 10:00 hores a l'estació intermodal del Metro de Palma, a la plaça d'Espanya, organitzada per veure-hi les irregularitats comeses en el disseny i la posada en funcionament dels vagons del Metro, en matèria d'accessibilitat.

La documentació que hi adjunta fa veure ben a les clares per on ha de passar tota aquella gent que, desgraciadament, s'ha de traslladar d'un lloc a un altre en cadira de rodes: no pot conduir i es veu obligada a utilitzar un metro que no respecta la legislació.

Realment, Palma funciona, AIXÍ!

................................................................

A la nota rebuda d'en Mix, se m'afegeix poques hores més tard la que m'arriba de José Chito Oliveras - Ctra. de Soller km 6.6 - Urb. Sa Torre (Son Sardina) - 07120 Palma de Mallorca - tel. 649 15 30 41, que textualment diu així:

"Hola!!!

La verdad es que no se como empezar esto pero ahí va.

Os invito el día 19 de Mayo de 2007 (sábado) a las 10:00 horas de la mañana, a hacer una sentada en las puertas de la estación Intermodal del Metro de Palma, sito en la Plaza de España.

El motivo es que ninguna de las estaciones del metro cumple la ley de accesibilidad por lo que se me priva, a mí y a otros como yo, del derecho a usar este transporte por la insalvable distancia y el desnivel que hay entre el suelo del andén y el suelo del vagón.

La ley de accesibilidad exige que la separación máxima entre suelo y suelo sea de 4cm. y 0cm. de desnivel. En el Metro de Palma, la separación es de 12cm. de separación y con un escalón de unos 6 cm. de altura.

Me gustaría que asistierais el mayor número de personas posible, y pido que, de hacerlo, sea una "reunión" pacífica, en plan "Gándi", sin "pitidos ni jaleo", y sin consignas hacia ningún partido. La intención es que se sepa que los responsables de haber dado el "aprobado y listo para su uso", a un proyecto de la envergadura del METRO DE PALMA, se han saltado la ley de accesibilidad, privando del derecho a al uso del mismo a personas con movilidad reducida.

NOTA PERSONAL: Hace 20 años que sufrí un accidente de trafico y desde entonces estoy en una silla de ruedas. Te puede pasar a ti, y ¿sabes la sensación que es que el día de la inauguración del METRO tengas que quedarte en las puertas del vagón porque no puedes andar un paso y salvar una barrera que no tendría que existir? Te invade un vacío, una incredulidad, una impotencia, un dolor y una rabia…

Que corra la voz".

Tragèdia rwandesa, milions de persones afectades

nurukundo2005 | 03 Maig, 2007 10:56 | facebook.com google.com

Fa més de 10 anys, amb una iniciativa sense precedents, el mallorquí Joan Carrero Saralegui , president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, inicia una vaga de fam davant del Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les.

Té el suport de nombroses organitzacions no governamentals dels Països Catalans i d'arreu del Planeta.

Pretén recordar i denunciar el drama, tràgic i macabre, que pateix la població africana resident al Zaire, Rwanda i Burundi, a causa del genocidi que s'hi perpetra, en connivència amb els Estats Units de Nordamèrica i d'altres potències estrangeres.

Durant aquests darrers 10 anys no para de treballar aferrissadament en la defensa dels drets humans, a la regió africana dels Grans Llacs.

Fins al punt que el 22 de febrer de 2005 el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs -una entitat creada amb la participació de molta d'altra gent defensora dels drets humans, entre la qual destaca la figura del missèr català Jordi Palou-Loverdos-, presenta una querella contra alts càrrecs de l'estat de Rwanda, davant l'Audiència Nacional que l'admet a tràmit.

Poc temps després, el mes de maig d'aquell mateix any, l'Associació Drets Humans de Mallorca organitza una conferència sobre aquesta denúncia presentada contra el genocidi rwandès, al Col·legi d'Advocats de Palma.

Dimarts, dia 8 de maig de 2007, al Col·legi d’Advocats de Barcelona se celebra una altra conferència, “Impunitat versus Diàleg Rwanda/RD Congo”, a través de la qual es vol donar a conèixer com la lluita contra la impunitat a l’Àfrica central i el diàleg poden ser instruments claus per a la transformació positiva del conflicte rwandès.

La tragèdia rwandesa, que esclata el 1990 i que encara avui desplega els seus efectes sobre Àfrica Central, ha causat la pèrdua de set milions de vides humanes –entre les quals algunes catalanes- i la destrucció del teixit social, econòmic i mediambiental.

L’acte està organitzat per l’Oficina de promoció de la Pau i els Drets Humans, el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs, el Col·legi d’Advocats de Barcelona i compta amb la col·laboració de l’Agencia Española de Cooperación Internacional.

I no els cau mai la cara de vergonya!

nurukundo2005 | 02 Maig, 2007 17:13 | facebook.com google.com

Per grossa que la facin, o que la deixin de fer, als governants del PP no els cau mai la cara de vergonya! Ni quan governen, ni quan administren, ni quan representen les institucions públiques. No els cau mai la cara de vergonya!

Qui dia 2 de maig de 2007 ha tengut la mala sort de topar-se amb la parella periodística que componen Esther Matutes i Jordi Calleja, presentant IB3 Notícies Migdia, ha pogut quedar bocabadat/da en comprovar de quina manera tan servil s'hi tracta una informació tan 'macabra': la permanència al tanatori municipal del Cementeri de Palma, durant aquests darrers tres mesos, del cadàver d'una dona equatoriana assassinada a Mallorca.

Minimitzant el fet, que simplement hi queda qualificat com una “desatenció institucional”; i mirant de llevar-se les puces de damunt, en atribuir-ho tot a la “burocràcia estatal”, els responsables del Partit Popular -responsables d'IB3- no solament defugen qualsevol responsabilitat en l'administració municipal que tenen a les seves mans, i defugen qualsevol responsabilitat en l'administració autonòmica, que també tenen a les seves mans; sinó que s'encarreguen de transmetre una notícia “tendenciosament procliu”: venen a dir que no són ells, que són uns altres els que no s'han sabut comportar adequadament.

Tan ufanosos a l'hora de posar-se a lluir medalles d'èxits, no tenen cap casta de mirament a l'hora de mostrar-se escàpols i fugissers quan els pertoca haver d'assumir el pes de responsabilitats més directes: la de la conselleria d'Immigració -atendre immigrants-, la de l'Institut Balear de la Dona -atendre dones maltractades- i la de l'Ajuntament de Palma -depòsit de cadàvers-, pel cap baix.

No és aquesta la primera vegada que el Cementeri Municipal de Palma, dirigit i administrat pel Partit Popular, aixopluga fets insòlits, i crea situacions increïbles, molt més propis d'una novel·la negra.
Com la d'aquell magribí anònim les cendres del qual arriben a volar erròniament fins a Suècia!

Casualment, totes aquestes malifetes solen coincidir en un aspecte: sempre es tracta de gent pobra, la que hi surt ben malparada!
Amb la gent rica, acostumen a quedar-hi sempre bé.
Per la gent pobra, no s'interessen el més mínim, a l'hora d'atendre-la com aquesta es mereix i necessita; sí que la tenen molt present, a l'hora de servir-se'n en profit propi!

Qualcú pot pensar i creure que a les arques públiques que administra el Partit Popular no hi ha la quantitat de doblers suficient que eviti un fet tan lamentable com aquest!?
Per a altres finalitats molt manco humanitàries sembla que n'hi ha a bastament!

Vet ací, doncs, la transcripció íntegra de la transmissió d'aquesta notícia feta pública a IB3 Notícies Migdia, amb la veu i imatge d'Esther Matutes i la col·laboració de Daniel Canchado i Bea Alonso, apareguts en subtitulars, desplegant el titular genèric El somni trencat de Ketty.

Cadascú que jutgi i valori per si mateix què correspon a què:

A la presentació inicial, Esther Matutes diu:
”A vegades el somni de la immigració es trenca per la tragèdia. L'equatoriana Olímpia Ketty va ser la primera víctima d'enguany a les Illes per violència de gènere. El seu cos ha estat mesos al tanatori forense esperant que la repatriassin. La burocràcia estatal ho va posar molt difícil. La seva germana ja és a Palma per endur-se-la cap a ca seva”

En desplegar més amplament la notícia, s'hi diu:
”De vegades, l'esperança d'aconseguir una vida millor acaba en tragèdia. És el que li va passar a Olímpia Ketty Tomala assassinada pel seu exmarit a finals de gener.
Per problemes burocràtics i permisos que no se trobaven, el seu cos ha estat durant tres mesos a l'Institut Anatòmic Forense.
La seva germana acaba d'arribar a Palma per poder-la repatriar a l'Equador.
Mònica Tomala té 27 anys, 11 manco que la seva germana Olímpia, la primera víctima per violència de gènere d'Espanya aquest 2007.
La desatenció institucional ha fet que després de tres mesos el seu cos continuï aquí a l'espera que el repatriïn.
Olímpia no tenia cap familiar a l'illa i la seva germana ha hagut de venir expressament per fer tota la paperassa:
'Porque no me daban el visado, no me daban por ser pobres nosotros... que a qué íbamos a ir, que ustedes no tienen dinero, me dijeron'...
De manera tràgica es trencava el somni d'Olímpia que estava a punt de dur cap a Mallorca les seves dues filles.
'En el Ecuador mismo ya era malo este hombre'...
Només a les Balears resideixen 17.000 equatorians que en casos tràgics com aquest se senten completament desemparats.
'Los resultados están ahí -diu Carlos Villalba, president de l'Associació d'Equatorians- que no ha habido un eco apropiado, no ha habido una correspondencia acorde a la urgencia de este suceso”.
Mònica només espera ara solucionar-ho tot i que Olímpia pugui ser enterrada a la terra on l'esperen els seus”.

Traduccions: - Español - English - Français

Pensions públiques en mans privades

nurukundo2005 | 02 Maig, 2007 08:24 | facebook.com google.com

D'entre els nombrosos fulls que es reparteixen a Palma durant la manifestació del Primer de Maig de 2007, en crida l'atenció un que difon l'associació d'Attac_mallorca i que parla sobre el fons de reserva de les pensions.

S'hi denuncia l'acord al qual ha arribat el Govern espanyol amb els agents socials -CCOO, UGT, CEOE i CEPYME- que fa referència al text d'un avantprojecte que modifica la Llei reguladora del fons de reserva de la Seguretat Social.

S'informa que s'està estudiant la possibilitat de llançar al mercat una part dels doblers d'aquest fons i lliurar-la a gestors privats perquè en millorin la “rendibilitat”.

Les conseqüències, s'hi diu, poden ser nefastes:

  • comporta un risc econòmic inassumible per als interessos ciutadans
  • posa en mans de gestores privades, és a dir, bancs i companyies asseguradores, l'administració d'aquesta cartera d'inversions públiques
  • representa una passa endavant cap a la privatització dels fons públics de la població espanyola
  • referma el paper de la gran banca, donant-li una capacitat de maniobra molt mala de controlar
  • facilita que aquests fons públics serveixin per incrementar el lucre dels gestors de les comissions futures
  • suposa centenars de milions d'euros anuals que van a parar a societats, assessors i comissionistes beneficiaris d'aquesta concessió

Gràcies a aquest full que reparteixen membres de l'Associació Attac-Mallorca durant la darrera manifestació del Primer de Maig a Palma, podem saber què és el fons de reserva, com es gestiona a l'actualitat, què s'hi pretén fer, què signifiquen i comporten tots aquests plans, què hi ha al final del trajecte...

S'hi recomana reflexió... informació... actuació!!!

Argentins que volen fer-se catalans

nurukundo2005 | 20 Abril, 2007 21:50 | facebook.com google.com

En acostar-se la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, Festa del Llibre, Dia de la rosa i dels llibres, em plau recomanar amb entusiasme l'entrada en aquest blog d'aquest ciutadà principatí que porta el nom de Diego Arcos.

Es tracta d'un argentí instal·lat a Barcelona, president del portal IMMIPUNTCAT, un projecte de comunicació multimèdia, centrat en la immigració present als Països Catalans que sorgeix d’un grup de persones d’origen estranger que han triat Catalunya com el seu país i el projecte històric dels Països Catalans com el marc idoni per als seus projectes personals.

Davant de certes polítiques de "pa amb fonteta", que tracten la immigració com un problema a resoldre solament amb aportacions discriminades de recursos públics, resulta molt més reconfortant comprovar que, entre nosaltres, hi ha persones com Diego Arcos que fan molta de llum sobre aquest fenomen tan humà, tan reproduït, tan capaç d'esdevenir força enriquidor, com és ara el fet migratori que s'està produint hores d'ara arreu dels Països Catalans.

Un assassinat que pot dur coa

nurukundo2005 | 08 Abril, 2007 19:27 | facebook.com google.com

El periòdic gratuït Baleares sin fronteras informa que l'equatoriana Mònica Tomala, germana d'Olímpia Ketty Tomala, viatja properament a Mallorca per gestionar les diligències de la repatriació del cos de la seva germana.

Pocs dies després que Olimpia Ketty Tomala és assassinada a Mallorca, diverses entitats mallorquines organitzen i convoquen una concentració silenciosa a la plaça de les Tortugues de Palma.

Coincideix amb la Diada escolar de la no-violència i la pau, quan s'hi commemora el 59è aniversari de l'assassinat de Mahatma Gandhi... És el 30 de gener de 2007.

A principis d'abril, Juan Pablo Blanco A. dedica una pàgina sencera del periòdic gratuït Baleares sin fronteras nº 54, pàg. 27, a una notícia colpidora:

“Dos mesos després de l'assassinat, el cos d'Olimpia Ketthy Tomala serà repatriat al seu país perquè a la fi pugui descansar en pau”.

Em sorprèn la notícia.
Malgrat que em dol particularment la referència, tan poc positiva, que es fa de l'acte solidari convocat pel Lobby de Dones, Creients i feministes i Grup d'homes contra la violència domèstica a Palma.

Precisament som jo qui n'hi llegeix en veu alta el Comunicat redactat amb tal motiu.

L'autor d'aquesta pàgina periodística gratuïta fa referència a una de les “situacions increïbles que creim que hem vist només en pel·lícules de ciència ficció, i que també es donen en la vida quotidiana... al·ludeix a un cas que es podria adaptar al guió d'una història trista amb un desenllaç encara pitjor... afirma que el seu cos continua jaient al tanatori de Palma dins l'oblit més absolut... informa que la seva família des d'Equador, enmig del dolor intens, intenta tramitar un visat per venir a cercar-lo... manifesta que una germana seva claudica en l'intent de viatjar-hi... denuncia que el Consolat General d'Espanya a Quito li denega el visat per venir a repatriar-lo... fa públic que l'associació solidària equatoriana a Balears -ASSEC- es queixa de la dura realitat... revela que la consellera d'Immigració del Govern balear es compromet a traslladar l'expedient al delegat del Govern espanyol a les Illes Balears... remarca que el delegat del Govern intercedeix davant del cònsol general...

Tot plegat, un munt de notícies diverses, referides a una dona que ha estat víctima de la violència masclista a Mallorca.

Se'ns fan veure ben a les clares allò que ja deien els antics: la misèria fa misèria!

En aquest cas, a la mort violenta patida per aquesta dona equatoriana assassinada, s'afegeix la situació d'abandó en què queden les seves dues filles menors d'edat -amb el pare a la presó, presumptament assassí de la mare-, els impediments d'organismes oficials per facilitar tràmits a la família dolguda, la manca d'atenció institucional dispensada, una família totalment desfeta...

Contra la violència masclista, sí.
I també contra la violència establerta a les institucions públiques, a l'hora d'atendre -com cal i es mereix- qualsevol esser humà, sempre digne de molt més respecte... sobretot quan es tracta d'una família pobra...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

El nostre compromís en la solidaritat

nurukundo2005 | 14 Març, 2007 22:44 | facebook.com google.com

Un compromís amb la pobresa, la guerra, la immigració i el medi ambient.
Avui vespre he passat gust d'assistir a la trobada organitzada al Teatre Municipal de Palma pel Club Última Hora.
Tant Carmel Bonnín, el presentador de l'acte, com Arcadi Oliveres, el conferenciant que hi ha intervengut durant una hora seguida, han fet palès que l'entitat Justícia i Pau continua ben viva i activa arreu dels Països Catalans.

Des del primer moment, hom té l'oportunitat de saludar vells amics i velles amigues: mossens com Pere Xamena, Jaume Pons, o Pep Noguera; religioses trinitàries com Maria Camps, Coloma, Margalida, Magela, i tanta altra gent de Mallorca que continua enfortint els lligams de solidaritat amb els pobles del Sud...

La conferència no pot ser més intensa i aclaridora: vivim en un món que reclama el nostre compromís ferm amb la pobresa, la pau, la immigració i el medi ambient, -els quatre eixos entorn dels quals gira la xerrada magistralment desplegada pel professor universitari i economista prestigiós Arcadi Oliveres-.

La trobada té a veure amb la celebració festiva que les Religioses Trinitàries volen fer enguany, amb motiu de la seva presència perllongada a Amèrica Llatina durant aquestes darreres dècades.

Precisament en el darrer viatge efectuat al Perú el proppassat mes d'octubre, vaig tenir l'oportunitat de veure de prop que aquesta Congregació religiosa mallorquina continua treballant ben activa i dinàmica a l'extensa zona limenya de Puente Piedra, on encara hi fa feina la religiosa bunyolina Maria Quetglas, juntament amb altres germanes peruanes.

No podia ser més adient l'elecció que s'ha fet d'un conferenciant com Arcadi Oliveres per a un acte d'aquestes característiques: coneix tots els fils amb els quals es va teixint la xarxa de què se serveix l'actual model capitalista per engreixar una part petita del món, a costa de mantenir la major part de la població mundial dins la més esgarrifosa de les misèries.

Amb un conferenciant com aquest, la pobresa, les guerres, la immigració o el medi ambient deixen de ser unes simples xifres i dades estadístiques, per transformar-se en realitats humanes ben punyents que reclamen, com a mínim, de part nostra el compromís concret de rebutjar tot allò que esdevé superflu...

Creients i feministes, a Mallorca

nurukundo2005 | 21 Febrer, 2007 09:01 | facebook.com google.com

Creients i feministes és una associació que neix l'any 1997, a partir de la inquietud que sent un grup de dones davant la situació d'invisibilitat i submissió en què són presents al si de l'església catòlica i de la societat mallorquina.

Creients i feministes esdevenen una altra veu d'església que es fa sentir no solament en concentracions silencioses convocades a Palma cada cop que es produeix l'assassinat d'alguna dona, víctima de la violència masclista...

També es fan presents en activitats encaminades a la sensibilització sobre el paper i el lloc de les dones dins les nostres societats marcadament masclistes; en col·laboracions amb altres grups en el si de l'Institut Balear de la Dona; en la participació en trobades anuals a l'àmbit estatal de Mujeres y Teología; en l'afany per assolir una formació teològica que contribueixi a transformar l'endocultura religiosa actual tan marcadament elaborada des de perspectives patriarcals; en el foment d'actituds crítiques enfront d'interpretacions i formulacions de la religiositat popular des d'aquesta mateixa perspectiva del patriarcat, etc.

Havent transcorregut una llarga trajectòria, durant la qual es va descobrint la gran falta de coherència real entre el missatge evangèlic i els principis d'igualtat duits a la pràctica concreta, per al 24 de novembre de 2007, Creients i Feministes fan comptes de celebrar el 10è aniversari de l'associació, com a culminació d'una sèrie d'activitats desplegades durant l'any:

  • Seminari de formació permament
  • Jornada d'estudi: Redescobrint Maria la Magdalena
  • Conferència: interpretació feminista des de l'Islam
  • Jornades d'espiritualitat, reflexió i aprofundiment: "Les dones, teixidores d'humanitat"
  • XVI trobada estatal de "Mujeres y Teología": Ecofeminisme
  • Celebració 10è aniversari de l'Associació Creients i Feministes

Tant de bo que iniciatives com aquesta trobin, a Mallorca, el ressò i el suport que s'hi precisa; per tal de contribuir positivament al necessari canvi de "xip", de mentalitat i de comportament, que dugui a constatar que les dones ocupen els llocs i fans els papers que els correspon a tots els àmbits de la vida social, política, cultural, religiosa, laboral, empresarial...

Cent anys de vida per al Patronat Obrer, de Palma

nurukundo2005 | 08 Febrer, 2007 22:34 | facebook.com google.com

El Patronat Obrer s'ha posat a celebrar els seus primers cent anys de vida, a Palma, tot recordant de manera molt intensa la figura del Pare Ventura que n'és l'ànima gairebé durant tres dècades seguides.


El Pare Ventura amb Cecili Buele,
al campament del Patronat fet a Lluc l'any 1968)

(Foto: Picalsud

La Sala d'Actes de sa Nostra s'omple d'antics patronatistes que, a més de recordar fets i anècdotes de temps passats, tenen l'oportunitat d'escoltar les intervencions que hi fan en una Taula rodona sobre El Pare Ventura i la seva època els membres que la componen:
Àntoni Salas, Àngel Sbert, Pere Fullana i Ferran Alzamora, conduïts pel periodista J. Bauzà.

Catalina Serra, presidenta de la Fundació Patronat Obrer, tot i la mort de son pare ocorreguda el dia abans de la reunió, acudeix a l'acte amb el seu espòs Gonzalo Aguiló.
Se li reconeix públicament la labor desplegada a favor del Patronat i el gest admirable d'haver-se volgut fer present en un dia tan luctuós. Ella n'agraeix serenament i assenyada l'acollida dispensada i l'assistència massiva a l'acte.

Es tracta d'un acte que fa part d'una sèrie que s'han muntat enguany, amb motiu dels cent anys de vida continuada d'una institució tan coneguda a Palma com és ara el Patronat Obrer de Sant Josep

El calendari d'actes commemoratius s'inicia el 31 de desembre de 2006, amb el lliurament de la medalla d'Or de Ciutat al Patronat, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Palma; i acaba el 19 de maig de 2007, amb una missa oficiada pel bisbe de Mallorca a l'església de Monti-Sion.

Entre i entre, diades festives i jornades de portes obertes, presentació del llibre Cent anys del Patronat Obrer de Sant Josep, 1907-2007, concert de l'Orquestra Simfònica de Balears a l'Auditòrium de Palma, presentació de l'audiovisual Cent anys del Patronat al Teatre Xesc Forteza, descoberta de la placa commemorativa del centenari, a l'antiga seu del Patronat i pista Pare Ventura, taula rodona sobre El Patronat i el seu servei social; o, finalment, la representació teatral Ca nostra, de Joan Mas que corre a càrrec del grup de teatre de Palmanyola, al Teatre Xesc Forteza, dissabte, dia 10 de febrer de 2007.

Nova concentració silenciosa del Lobby de Dones a Palma

nurukundo2005 | 30 Gener, 2007 21:40 | facebook.com google.com

Dimarts, 30 de gener de 2007, coincidint amb el Dia Escolar de la No Violència en homenatge a Mahatma Gandhi, assassinat un dia com avui fa 59 anys, el Lobby de Dones organitza i convoca una concentració silenciosa a la plaça de les Tortugues, de Palma, amb el suport i l'adhesió de Creients i Feministes, Grup d'Homes contra la Violència Masclista, entitats i persones diverses -d'entre les quals despunta una nodrida representació del col·lectiu equatorià que resideix a Palma.

Francisca Mas, juntament amb Cecili Buele, llegeixen aquest escrit:

Dissabte passat la violència masclista va deixar dues persones mortes a Son Gotleu.

N'Olímpia va ser assassinada pel seu marit, que tenia una ordre d'allunyament i del qui estava en tràmits de separació. Amb ella també va trobar la mort en Jordi.

Olímpia era equatoriana. Feia anys que havia arribat a Mallorca per treballar, per sortir de la pobresa i ara, amb el seu esforç, estava a punt de retrobar-se amb les seves dues filles.

Des d'indrets tan allunyats de Mallorca com Quito, Otavalo, Ibarra / San Lorenzo, Esmeraldas, Manta / Guayaquil, Machala, Huaquillas / Loja, Cuenca, Riobamba... des de les faldes del Pichincha, Cayambe, Cotopaxi o Chimborazo... fins a Palma, Ciutat de Mallorca... és desolador veure tant de patiment i tantes persones destruïdes per l'acció brutal de n'Augusto Fernando...

Però la commoció no ens pot paralitzar. Serà un camí molt llarg. Fins i tot en societats on els nivells d'igualtat són elevats, encara hi ha crims de gènere; perquè la cultura patriarcal està ben arrelada i certs homes no toleren que la dona exercesqui la seva llibertat.

En aquests moments de desànim, és adient recordar que per un fet igual, tan sols fa 43 anys, aquest home just hagués estat castigat amb la pena de desterro; és a dir, hagués hagut de deixar Palma un temps i, evidentment, ningú hagués vengut a demostrar el dol i rebuig públicament, com nosaltres ara.

Per tant, no pensem que el que feim és estèril!

Cada gest d'intolerància cap a la violència fa camí; cada moment de record i compassió cap a les dones que pateixen violència, també. I, sobretot, no tolerar mai, en presència nostra el menyspreu, la imposició i la violència cap a una dona. Aquesta ha de saber que estarà acompanyada i tendrà recursos públics quan decidesqui acabar amb una relació de dominació.

La tasca dels grups feministes, i d'homes que hi donen suport, ha de continuar incidint en els valors socials i culturals de respecte, independència i llibertat individual.

Deixar d'estimar la parella no ha de suposar una situació de risc per a la pròpia vida. Les ruptures sentimentals s'han de viure des de la comprensió i la serenitat, i no com una mal entesa humiliació.

Avui les paraules són difícils, perquè tenim por que esdevenguin banals, de tan repetides. Per això, ens refugiarem en la poesia abans del silenci.

Bec per la casa devastada,
Pel dolor de la meva vida,
Per la solitud en parella
I bec també, brindo, per tu.

Pels llavis falsos que em traïen,
Per la fredor mortal als ulls,
Perquè el món és aspre i brutal
I perquè Deu no ens ha salvat."

(El darrer brindis 1934. Anna Akhmàtova).

I ara 3 minuts de silenci.

Palma a 30.1.07

«Anterior   1 2 3 ... 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 ... 34 35 36  Següent»
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb