nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un paÝs que sura enmig d'una Mar MediterrÓnia que uneix dues voreres continentals. A cÓrrec de: www.cecili.cat

Tonina Canyelles, amb el cos ple d'autopistes!

nurukundo2005 | 01 Juny, 2007 22:50 | facebook.com google.com

Del IX Festival de Poesia de la MediterrÓnia que s'ha celebrat enguany al Teatre Principal de Palma, no puc deixar de fer dos esments particularment significatius:

D'una banda, el fet que s'hagi tornat a celebrar en el seu marc originari, el Teatre Principal de Palma, desprÚs de set edicions fetes en altres indrets de la ciutat mediterrÓnia.

De l'altra, la intervenciˇ, singular i emotiva, de la bona amiga, antiga companya de lluites en el camp de la docŔncia del catalÓ -quan el franquisme el prohibia de deb˛!-, la gran poetessa mallorquina Antonina Canyelles i Colom, na Tonina, com l'hem anomenada sempre la seva gent amiga.

D'enšÓ la presentaciˇ del seu llibre de poemes, Piercing, el mes de maig de 2005 a la Sala d'Actes de sa Nostra, no he tengut cap altra oportunitat d'escoltar la veu ni de seguir el ritme ni de gaudir la poesia d'Antonina Canyelles.
Aquesta nit ho he pogut tornar a fer.

Amb l'esplŔndid recitat que fa d'un dels seus poemes mÚs expressius, -on es besllumen referŔncies explÝcites a aquest trosset de territori destrossat dels Pa´sos Catalans que anomenam Mallorca- aconsegueix de rompre el gel que fins aleshores domina el recinte del Teatre Principal, ocupat per tanta gent, i tan entusiasmada, que esclafeix en aplaudiments sortits de l'Ónima...

MenjarÓs morena, no altres peixos,
MenjarÓs arr˛s amb gramenera.
BeurÓs aigua amb cabotins de la mÚs bruta.
Et prohibiran trencar la ce i geminar la ela.
A poc a poc perdrÓs la fesomia.
A poc a poc perdrÓ sonoritat la essa.
La be i la ve serÓ un tant se me'n dˇna.
El so neutre es tancarÓ com una porta.

AcabarÓs amb el cos ple d'autopistes!

(Piercing, maig 2005)
Antonina Canyelles

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb