nurukundo2005 | 19 Maig, 2007 09:39 |
El motiu de la protesta pacífica que es fa dissabte dia 19 de maig a l'estació intermodal dels trens de Mallorca, a la plaça d'Espanya de Ciutat, és fer conèixer que cap de les estacions del Metro de Palma no compleix actualment amb la llei d'accessibilitat.
S'hi està privant les persones amb mobilitat reduïda del dret que tenen a emprar aquest mitjà de transport, degut a la insalvable distància i el desnivell existent entre el trespol de l'andana i el trespol del vagó del tren.
La llei d'accessibilitat exigeix que la separació entre sòl i sòl ha de ser de 4 cm i 0 cm de desnivell. Al Metro de Palma, hi ha 12 cm de separació i un escaló d'uns 6 cm d'altura!
Per respecte a la dignitat i als drets de les persones discapacitades, exigim als responsables d'haver donar el vist i plau a un projecte d'aquesta envergadura, que reparin aquesta greu deficiència detectada al Metro de Palma, més aviat que de pressa, com és la seva obligació.
nurukundo2005 | 18 Maig, 2007 16:05 |
Un missatge del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears que es mereix de ser divulgat a tots vuit vents del món (COFIB):
”Hola, som un òliba que no tornaré a volar per Mallorca, ni a controlar la població dels ratolins dels voltants de ca teva...
Cada any moltes aus com jo moren enganxades als fils de pues que no sé per què els humans posau a les tanques.
Per favor, no faceu servir fils de pues, si no és estrictament necessari!
I, si els feis servir, pintau-los de blanc o marcau-los cada metre i mig amb unes petites bandes blanques perquè els puguem veure a les fosques durant les nits.
Jo ja no hi som a temps, però potser ajudaré a salvar la vida d'algun altre company.”
nurukundo2005 | 17 Maig, 2007 11:35 |
Del bon amic i company de viatge per mars i terres llunyanes, Miquel Manresa, m'arriba una invitació que faig extensiva a tothom que hi estigui interessat.
Tothom que pugui -diu en Mix- que vagi i acudeixi a la concentració pacífica dissabte, 19 de maig, a les 10:00 hores a l'estació intermodal del Metro de Palma, a la plaça d'Espanya, organitzada per veure-hi les irregularitats comeses en el disseny i la posada en funcionament dels vagons del Metro, en matèria d'accessibilitat.
La documentació que hi adjunta fa veure ben a les clares per on ha de passar tota aquella gent que, desgraciadament, s'ha de traslladar d'un lloc a un altre en cadira de rodes: no pot conduir i es veu obligada a utilitzar un metro que no respecta la legislació.
Realment, Palma funciona, AIXÍ!
................................................................
A la nota rebuda d'en Mix, se m'afegeix poques hores més tard la que m'arriba de José Chito Oliveras - Ctra. de Soller km 6.6 - Urb. Sa Torre (Son Sardina) - 07120 Palma de Mallorca - tel. 649 15 30 41, que textualment diu així:
"Hola!!!
La verdad es que no se como empezar esto pero ahí va.
Os invito el día 19 de Mayo de 2007 (sábado) a las 10:00 horas de la mañana, a hacer una sentada en las puertas de la estación Intermodal del Metro de Palma, sito en la Plaza de España.
El motivo es que ninguna de las estaciones del metro cumple la ley de accesibilidad por lo que se me priva, a mí y a otros como yo, del derecho a usar este transporte por la insalvable distancia y el desnivel que hay entre el suelo del andén y el suelo del vagón.
La ley de accesibilidad exige que la separación máxima entre suelo y suelo sea de 4cm. y 0cm. de desnivel. En el Metro de Palma, la separación es de 12cm. de separación y con un escalón de unos 6 cm. de altura.
Me gustaría que asistierais el mayor número de personas posible, y pido que, de hacerlo, sea una "reunión" pacífica, en plan "Gándi", sin "pitidos ni jaleo", y sin consignas hacia ningún partido. La intención es que se sepa que los responsables de haber dado el "aprobado y listo para su uso", a un proyecto de la envergadura del METRO DE PALMA, se han saltado la ley de accesibilidad, privando del derecho a al uso del mismo a personas con movilidad reducida.
NOTA PERSONAL: Hace 20 años que sufrí un accidente de trafico y desde entonces estoy en una silla de ruedas. Te puede pasar a ti, y ¿sabes la sensación que es que el día de la inauguración del METRO tengas que quedarte en las puertas del vagón porque no puedes andar un paso y salvar una barrera que no tendría que existir? Te invade un vacío, una incredulidad, una impotencia, un dolor y una rabia…
Que corra la voz".
nurukundo2005 | 03 Maig, 2007 10:56 |
Fa més de 10 anys, amb una iniciativa sense precedents, el mallorquí Joan Carrero Saralegui , president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, inicia una vaga de fam davant del Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les.
Té el suport de nombroses organitzacions no governamentals dels Països Catalans i d'arreu del Planeta.
Pretén recordar i denunciar el drama, tràgic i macabre, que pateix la població africana resident al Zaire, Rwanda i Burundi, a causa del genocidi que s'hi perpetra, en connivència amb els Estats Units de Nordamèrica i d'altres potències estrangeres.
Durant aquests darrers 10 anys no para de treballar aferrissadament en la defensa dels drets humans, a la regió africana dels Grans Llacs.
Fins al punt que el 22 de febrer de 2005 el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs -una entitat creada amb la participació de molta d'altra gent defensora dels drets humans, entre la qual destaca la figura del missèr català Jordi Palou-Loverdos-, presenta una querella contra alts càrrecs de l'estat de Rwanda, davant l'Audiència Nacional que l'admet a tràmit.
Poc temps després, el mes de maig d'aquell mateix any, l'Associació Drets Humans de Mallorca organitza una conferència sobre aquesta denúncia presentada contra el genocidi rwandès, al Col·legi d'Advocats de Palma.
Dimarts, dia 8 de maig de 2007, al Col·legi d’Advocats de Barcelona se celebra una altra conferència, “Impunitat versus Diàleg Rwanda/RD Congo”, a través de la qual es vol donar a conèixer com la lluita contra la impunitat a l’Àfrica central i el diàleg poden ser instruments claus per a la transformació positiva del conflicte rwandès.
La tragèdia rwandesa, que esclata el 1990 i que encara avui desplega els seus efectes sobre Àfrica Central, ha causat la pèrdua de set milions de vides humanes –entre les quals algunes catalanes- i la destrucció del teixit social, econòmic i mediambiental.
L’acte està organitzat per l’Oficina de promoció de la Pau i els Drets Humans, el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs, el Col·legi d’Advocats de Barcelona i compta amb la col·laboració de l’Agencia Española de Cooperación Internacional.
nurukundo2005 | 02 Maig, 2007 17:13 |
Per grossa que la facin, o que la deixin de fer, als governants del PP no els cau mai la cara de vergonya! Ni quan governen, ni quan administren, ni quan representen les institucions públiques. No els cau mai la cara de vergonya!
Qui dia 2 de maig de 2007 ha tengut la mala sort de topar-se amb la parella periodística que componen Esther Matutes i Jordi Calleja, presentant IB3 Notícies Migdia, ha pogut quedar bocabadat/da en comprovar de quina manera tan servil s'hi tracta una informació tan 'macabra': la permanència al tanatori municipal del Cementeri de Palma, durant aquests darrers tres mesos, del cadàver d'una dona equatoriana assassinada a Mallorca.
Minimitzant el fet, que simplement hi queda qualificat com una “desatenció institucional”; i mirant de llevar-se les puces de damunt, en atribuir-ho tot a la “burocràcia estatal”, els responsables del Partit Popular -responsables d'IB3- no solament defugen qualsevol responsabilitat en l'administració municipal que tenen a les seves mans, i defugen qualsevol responsabilitat en l'administració autonòmica, que també tenen a les seves mans; sinó que s'encarreguen de transmetre una notícia “tendenciosament procliu”: venen a dir que no són ells, que són uns altres els que no s'han sabut comportar adequadament.
Tan ufanosos a l'hora de posar-se a lluir medalles d'èxits, no tenen cap casta de mirament a l'hora de mostrar-se escàpols i fugissers quan els pertoca haver d'assumir el pes de responsabilitats més directes: la de la conselleria d'Immigració -atendre immigrants-, la de l'Institut Balear de la Dona -atendre dones maltractades- i la de l'Ajuntament de Palma -depòsit de cadàvers-, pel cap baix.
No és aquesta la primera vegada que el Cementeri Municipal de Palma, dirigit i administrat pel Partit Popular, aixopluga fets insòlits, i crea situacions increïbles, molt més propis d'una novel·la negra.
Com la d'aquell magribí anònim les cendres del qual arriben a volar erròniament fins a Suècia!
Casualment, totes aquestes malifetes solen coincidir en un aspecte: sempre es tracta de gent pobra, la que hi surt ben malparada!
Amb la gent rica, acostumen a quedar-hi sempre bé.
Per la gent pobra, no s'interessen el més mínim, a l'hora d'atendre-la com aquesta es mereix i necessita; sí que la tenen molt present, a l'hora de servir-se'n en profit propi!
Qualcú pot pensar i creure que a les arques públiques que administra el Partit Popular no hi ha la quantitat de doblers suficient que eviti un fet tan lamentable com aquest!?
Per a altres finalitats molt manco humanitàries sembla que n'hi ha a bastament!
Vet ací, doncs, la transcripció íntegra de la transmissió d'aquesta notícia feta pública a IB3 Notícies Migdia, amb la veu i imatge d'Esther Matutes i la col·laboració de Daniel Canchado i Bea Alonso, apareguts en subtitulars, desplegant el titular genèric El somni trencat de Ketty.
Cadascú que jutgi i valori per si mateix què correspon a què:
A la presentació inicial, Esther Matutes diu:
”A vegades el somni de la immigració es trenca per la tragèdia. L'equatoriana Olímpia Ketty va ser la primera víctima d'enguany a les Illes per violència de gènere. El seu cos ha estat mesos al tanatori forense esperant que la repatriassin. La burocràcia estatal ho va posar molt difícil. La seva germana ja és a Palma per endur-se-la cap a ca seva”
En desplegar més amplament la notícia, s'hi diu:
”De vegades, l'esperança d'aconseguir una vida millor acaba en tragèdia. És el que li va passar a Olímpia Ketty Tomala assassinada pel seu exmarit a finals de gener.
Per problemes burocràtics i permisos que no se trobaven, el seu cos ha estat durant tres mesos a l'Institut Anatòmic Forense.
La seva germana acaba d'arribar a Palma per poder-la repatriar a l'Equador.
Mònica Tomala té 27 anys, 11 manco que la seva germana Olímpia, la primera víctima per violència de gènere d'Espanya aquest 2007.
La desatenció institucional ha fet que després de tres mesos el seu cos continuï aquí a l'espera que el repatriïn.
Olímpia no tenia cap familiar a l'illa i la seva germana ha hagut de venir expressament per fer tota la paperassa:
'Porque no me daban el visado, no me daban por ser pobres nosotros... que a qué íbamos a ir, que ustedes no tienen dinero, me dijeron'...
De manera tràgica es trencava el somni d'Olímpia que estava a punt de dur cap a Mallorca les seves dues filles.
'En el Ecuador mismo ya era malo este hombre'...
Només a les Balears resideixen 17.000 equatorians que en casos tràgics com aquest se senten completament desemparats.
'Los resultados están ahí -diu Carlos Villalba, president de l'Associació d'Equatorians- que no ha habido un eco apropiado, no ha habido una correspondencia acorde a la urgencia de este suceso”.
Mònica només espera ara solucionar-ho tot i que Olímpia pugui ser enterrada a la terra on l'esperen els seus”.
nurukundo2005 | 02 Maig, 2007 08:24 |
D'entre els nombrosos fulls que es reparteixen a Palma durant la manifestació del Primer de Maig de 2007, en crida l'atenció un que difon l'associació d'Attac_mallorca i que parla sobre el fons de reserva de les pensions.
S'hi denuncia l'acord al qual ha arribat el Govern espanyol amb els agents socials -CCOO, UGT, CEOE i CEPYME- que fa referència al text d'un avantprojecte que modifica la Llei reguladora del fons de reserva de la Seguretat Social.
S'informa que s'està estudiant la possibilitat de llançar al mercat una part dels doblers d'aquest fons i lliurar-la a gestors privats perquè en millorin la “rendibilitat”.
Les conseqüències, s'hi diu, poden ser nefastes:
Gràcies a aquest full que reparteixen membres de l'Associació Attac-Mallorca durant la darrera manifestació del Primer de Maig a Palma, podem saber què és el fons de reserva, com es gestiona a l'actualitat, què s'hi pretén fer, què signifiquen i comporten tots aquests plans, què hi ha al final del trajecte...
S'hi recomana reflexió... informació... actuació!!!
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Maig 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |