nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Nova concentració silenciosa del Lobby de Dones a Palma

nurukundo2005 | 30 Gener, 2007 21:40 | facebook.com google.com

Dimarts, 30 de gener de 2007, coincidint amb el Dia Escolar de la No Violència en homenatge a Mahatma Gandhi, assassinat un dia com avui fa 59 anys, el Lobby de Dones organitza i convoca una concentració silenciosa a la plaça de les Tortugues, de Palma, amb el suport i l'adhesió de Creients i Feministes, Grup d'Homes contra la Violència Masclista, entitats i persones diverses -d'entre les quals despunta una nodrida representació del col·lectiu equatorià que resideix a Palma.

Francisca Mas, juntament amb Cecili Buele, llegeixen aquest escrit:

Dissabte passat la violència masclista va deixar dues persones mortes a Son Gotleu.

N'Olímpia va ser assassinada pel seu marit, que tenia una ordre d'allunyament i del qui estava en tràmits de separació. Amb ella també va trobar la mort en Jordi.

Olímpia era equatoriana. Feia anys que havia arribat a Mallorca per treballar, per sortir de la pobresa i ara, amb el seu esforç, estava a punt de retrobar-se amb les seves dues filles.

Des d'indrets tan allunyats de Mallorca com Quito, Otavalo, Ibarra / San Lorenzo, Esmeraldas, Manta / Guayaquil, Machala, Huaquillas / Loja, Cuenca, Riobamba... des de les faldes del Pichincha, Cayambe, Cotopaxi o Chimborazo... fins a Palma, Ciutat de Mallorca... és desolador veure tant de patiment i tantes persones destruïdes per l'acció brutal de n'Augusto Fernando...

Però la commoció no ens pot paralitzar. Serà un camí molt llarg. Fins i tot en societats on els nivells d'igualtat són elevats, encara hi ha crims de gènere; perquè la cultura patriarcal està ben arrelada i certs homes no toleren que la dona exercesqui la seva llibertat.

En aquests moments de desànim, és adient recordar que per un fet igual, tan sols fa 43 anys, aquest home just hagués estat castigat amb la pena de desterro; és a dir, hagués hagut de deixar Palma un temps i, evidentment, ningú hagués vengut a demostrar el dol i rebuig públicament, com nosaltres ara.

Per tant, no pensem que el que feim és estèril!

Cada gest d'intolerància cap a la violència fa camí; cada moment de record i compassió cap a les dones que pateixen violència, també. I, sobretot, no tolerar mai, en presència nostra el menyspreu, la imposició i la violència cap a una dona. Aquesta ha de saber que estarà acompanyada i tendrà recursos públics quan decidesqui acabar amb una relació de dominació.

La tasca dels grups feministes, i d'homes que hi donen suport, ha de continuar incidint en els valors socials i culturals de respecte, independència i llibertat individual.

Deixar d'estimar la parella no ha de suposar una situació de risc per a la pròpia vida. Les ruptures sentimentals s'han de viure des de la comprensió i la serenitat, i no com una mal entesa humiliació.

Avui les paraules són difícils, perquè tenim por que esdevenguin banals, de tan repetides. Per això, ens refugiarem en la poesia abans del silenci.

Bec per la casa devastada,
Pel dolor de la meva vida,
Per la solitud en parella
I bec també, brindo, per tu.

Pels llavis falsos que em traïen,
Per la fredor mortal als ulls,
Perquè el món és aspre i brutal
I perquè Deu no ens ha salvat."

(El darrer brindis 1934. Anna Akhmàtova).

I ara 3 minuts de silenci.

Palma a 30.1.07

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb