nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Qui paga el preu-cost de les pensions?

nurukundo2005 | 10 Gener, 2007 19:49 | facebook.com google.com

Entre nosaltres conviuen col·lectius de persones que, malgrat pugui semblar el contrari, s'ho passen molt malament a l'hora d'enfrontar-se a la vida.
Sobretot gent major. Més concretament, dones majors de 70 anys. Més concretament encara, dones majors que han estat monges... sense haver estat assegurades!

Així s'explicava a l'Assemblea de SABAL – Secularitzats Associats de Balears, reunida a la seu del Projecte Home de Balears, quan reflexionava sobre el procés i la situació del col·lectiu de persones secularitzades -excapellans, exmonges, exfrares, exreligiose/os- de les Illes Balears.

Ho explica molt clarament, al número 66 gener/febrer2007 de la revista FES – Federación Estatal de Secularizados, l'aportació que hi fa Antoni Mas i Colom, tresorer de l'entitat.

”Aquí, a SABAL -Illes Balears- encara que romanem dins la sopor de la inèrcia, pentura per allò de viure a l'Illa de la calma, dissabte dia 4 de novembre vàrem aconseguir reunir-nos 21 de les persones afectades i interessades en els assumptes que la FES ha posat en marxa, amb la qual estam confederades.

Ho vàrem fer, gràcies a la tenacitat i l'empenta de Pere Barceló, per reunir-nos amb la finalitat de prendre contacte la gent que ja duim anys dins la barca del preu cost de les nostres pensions, i la gent que es troba a les portes d'embarcar-s'hi; amb el desig de poder usar com més aviat millor aquesta espècie de guardapits salvavides, mentre romanem a l'espera que s'enfonsi la barca i hàgim de pujar a bord d'un vaixell més segur...

El mateix Pere, en absència de Beny, que esperàvem tenir entre nosaltres, va informar de manera ben detallada sobre les passes que ha fet la confederació, davant polítics, el Defensor del Poble i la Conferència Episcopal espanyola; i sobre les esperances ben fonamentades d'arribar a aconseguir qualque cosa positiva.

Hi va haver diàleg, i algunes de les exposicions personals de certes persones assistents clamen al cel i haurien de fer sortir els colors a la cara dels que han tengut art i part en l'assoliment d'aquesta situació.

Una de les assistents, que ha estat monja i a hores d'ara compta amb 74 anys d'edat, cobra com a pensionista uns 400 euros al mes; no li basten ni per pagar-se el lloguer de la casa on viu... fins fa poc podia reforçar la seva economia fent feina de suport en la cura de persones ancianes... cosa que a hores d'ara ja no pot fer..., hi ha immigrants que cobren quantitats més baixes per la mateixa feina..., ella ha de sobreviure gràcies a la caritat veïnal...

Tampoc no falten comentaris de desconfiança davant el fet de la implicació dels bisbes, mentre es transiti per viaranys que no els comprometen.

Vàrem aconseguir arrabassar sensibilitat i compromís; sensibilitat amb els més desprotegits; compromís moral amb els que s'hi afanyen de debò; i compromís econòmic, aportant-hi la quota de 30 € a l'any per fer front a les despeses de la confederació, amb la qual mantenim una certa morositat.

Mai no és tard, si s'hi arriba!
Acabàrem la jornada amb una saborosa paella, cosa que enganxa a tothom!

Seria massa pretensiós aspirar a celebrar la propera trobada amb l'esbucament proper del pes feixuc que comporta aquest malaguanyat preu-cost damunt les nostres espatlles?

Continuam esperant. Comptau amb nosaltres. Una abraçada.”

A.M.C. (Tresorer de SABAL)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb