nurukundo2005 | 30 Gener, 2007 21:40 |
Dimarts, 30 de gener de 2007, coincidint amb el Dia Escolar de la No Violència en homenatge a Mahatma Gandhi, assassinat un dia com avui fa 59 anys, el Lobby de Dones organitza i convoca una concentració silenciosa a la plaça de les Tortugues, de Palma, amb el suport i l'adhesió de Creients i Feministes, Grup d'Homes contra la Violència Masclista, entitats i persones diverses -d'entre les quals despunta una nodrida representació del col·lectiu equatorià que resideix a Palma.
Francisca Mas, juntament amb Cecili Buele, llegeixen aquest escrit:
Dissabte passat la violència masclista va deixar dues persones mortes a Son Gotleu.
N'Olímpia va ser assassinada pel seu marit, que tenia una ordre d'allunyament i del qui estava en tràmits de separació. Amb ella també va trobar la mort en Jordi.
Olímpia era equatoriana. Feia anys que havia arribat a Mallorca per treballar, per sortir de la pobresa i ara, amb el seu esforç, estava a punt de retrobar-se amb les seves dues filles.
Des d'indrets tan allunyats de Mallorca com Quito, Otavalo, Ibarra / San Lorenzo, Esmeraldas, Manta / Guayaquil, Machala, Huaquillas / Loja, Cuenca, Riobamba... des de les faldes del Pichincha, Cayambe, Cotopaxi o Chimborazo... fins a Palma, Ciutat de Mallorca... és desolador veure tant de patiment i tantes persones destruïdes per l'acció brutal de n'Augusto Fernando...
Però la commoció no ens pot paralitzar. Serà un camí molt llarg. Fins i tot en societats on els nivells d'igualtat són elevats, encara hi ha crims de gènere; perquè la cultura patriarcal està ben arrelada i certs homes no toleren que la dona exercesqui la seva llibertat.
En aquests moments de desànim, és adient recordar que per un fet igual, tan sols fa 43 anys, aquest home just hagués estat castigat amb la pena de desterro; és a dir, hagués hagut de deixar Palma un temps i, evidentment, ningú hagués vengut a demostrar el dol i rebuig públicament, com nosaltres ara.
Per tant, no pensem que el que feim és estèril!
Cada gest d'intolerància cap a la violència fa camí; cada moment de record i compassió cap a les dones que pateixen violència, també. I, sobretot, no tolerar mai, en presència nostra el menyspreu, la imposició i la violència cap a una dona. Aquesta ha de saber que estarà acompanyada i tendrà recursos públics quan decidesqui acabar amb una relació de dominació.
La tasca dels grups feministes, i d'homes que hi donen suport, ha de continuar incidint en els valors socials i culturals de respecte, independència i llibertat individual.
Deixar d'estimar la parella no ha de suposar una situació de risc per a la pròpia vida. Les ruptures sentimentals s'han de viure des de la comprensió i la serenitat, i no com una mal entesa humiliació.
Avui les paraules són difícils, perquè tenim por que esdevenguin banals, de tan repetides. Per això, ens refugiarem en la poesia abans del silenci.
Bec per la casa devastada,
Pel dolor de la meva vida,
Per la solitud en parella
I bec també, brindo, per tu.
Pels llavis falsos que em traïen,
Per la fredor mortal als ulls,
Perquè el món és aspre i brutal
I perquè Deu no ens ha salvat."
(El darrer brindis 1934. Anna Akhmàtova).
I ara 3 minuts de silenci.
Palma a 30.1.07
nurukundo2005 | 29 Gener, 2007 10:09 |
Ho diu Miquel Àngel Lladó Ribas, portaveu del Grup d'Homes contra la Violència Masclista. I és ben cert. La realitat és dura i s'imposa de manera obstinada.
Es fa públic als mitjans de comunicació que un doble crim de violència masclista s'ha comès a Palma: Augusto Fernando Vega Robalino apunyala i assassina la seva companya Olimpia Ketty Tomala i Jordi Báez Ripoll.
Olímpia i Fernando, que naixen i creixen a Equador, decideixen venir a viure a Mallorca, una bona terra d'acollida per a gent d'Amèrica Llatina i d'Àsia, d'Àfrica i Oceania, d'Europa i Amèrica.
Olimpia, en lloc de vida, hi troba la mort, a mans de Fernando, en terres mallorquines.
Des d'indrets tan allunyats de Mallorca com Quito, Otavalo, Ibarra / San Lorenzo, Esmeraldas, Manta / Guayaquil, Machala, Huaquillas / Loja, Cuenca, Riobamba, Baños... des de les faldes del Pichincha, Cayambe, Cotopaxi, Chimborazo... fins a Palma, Ciutat de Mallorca...
No podem ni volem afluixar gens ni mica en la lluita per fer desaparèixer d'entre nosaltres qualsevol casta de violència domèstica, masclista, de gènere, contra les dones.
Precisament dia 30 de gener, quan fa 59 anys de l'assassinat i mort violenta de Mahatma Gandhi, el gran mestre practicant de la no-violència, no volem ni podem deixar de manifestar, de manera contundent, el nostre rebuig, la nostra repulsa i el nostre dolor:
davant d'aquesta forma de violència, especialment repugnant, pel que suposa de violació a la dignitat de les dones.
“Lobby de Dones”, que organitza i convoca una concentració silenciosa a la plaça de les Tortugues de Palma (dimarts, 30 de gener, a les 20:00 hores), “Creients i Feministes”, “Grup d'Homes contra la Violència Masclista”, i totes les entitats i persones que s'hi adhereixen, n'expressen el desig profund de viure en una societat i en una terra lliure de tota casta de violència.
Volem una terra nova i un món nou, on comandi sempre la justícia!
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
nurukundo2005 | 27 Gener, 2007 19:03 |
Dimarts, 30 de gener, se celebra la tradicional D.E.N.I.P. Diada Escolar de la No-Violència i la Pau, creada fa 44 anys pel Sr. Llorenç Vidal, pacifista, pedagog, poeta i filòsof.
Drets Humans de Mallorca, des de fa 29 anys la duu a terme.
El lema de reflexió i treball per enguany és “PAU 10 – POBRESA 0”, el qual vol ser una formació i una informació sobre els Objectius del Mil·lenni.
A partir de les 10 del matí, els diferents grups es concentren a la Plaça d’Espanya.
I des d’aquest punt, s’inicia la marxa de la pau, per distints carrers i places de Ciutat, fins arribar a Ses Voltes, al Parc de la Mar. S’hi calcula una participació d’uns 1.750 alumnes de cinquè i sisè de Primària.
Els reconeixements a les persones i entitats que destaquen per la seva entrega a les causes de la Pau i de la No-Violència enguany són:
Tots ells hi són presents.
Hi participa també el Sr. Llorens Vidal, com a convidat especial.
Se celebra el dia 30 de gener perquè aquest dia es commemora el 59 aniversari de la mort del Mahatma Gandhi.
BERNAT VICENS
CARME NICOLAU
Coordinadora Diada
636863486
nurukundo2005 | 22 Gener, 2007 18:49 |
Un grapat d'organitzacions defensores dels drets humans, sorgides de l'emigració política turca i que mantenen la seva seu a Brussel·les, han emès un comunicat conjunt, amb motiu de l'assassinat del periodista armeni Hrant Dink a Turquia:
ha caigut com a màrtir als carrers d'Istambul, un veritable colom missatger de pau! -proclamen els seus representants-.
El nostre amic Hrant Dink, periodista armeni i defensor dels Drets Humans i dels Pobles, ha estat assassinat per les forces ocultes.
Sigui quin sigui l'autor, tenim la certesa que darrere s'hi troben com a culpables l'ultranacionalisme i el militarisme turcs, que sempre sobresurten impunes davant els genocidis comesos contra el poble armeni i assiri.
Fa alguns mesos, en una trobada al Centre Internacional de la Premsa, a Brussel·les, Hrant Dink ens passava detalls de les amenaces constants dirigides a la seva persona i a la redacció del diari Agos on treballava.
D'origen armeni, Dink va ser detengut nombroses vegades per la justícia turca, situat al punt de mira dels mitjans ultranacionalistes i militaristes turcs.
Conegut i respectat com a defensor aferrissat dels Drets Humans als mitjans demòcrates de Turquia, va ser detengut nombroses vegades per voler ficar-se en l'entramat del genocidi armeni comès per l'imperi otomà a Anatòlia després de la primera guerra mundial.
El fet que s'atrevís a qualificar-lo de genocidi, li va valdre l'hostilitat de l'ultranacionalisme turc:
“Amb tota certesa dic que es tracta d'un genocidi, pels resultats: podeu veure que ha desaparegut tot un poble que ha viscut en aquestes terres durant 4.000 anys” -deia sense embuts-.
Malgrat intenti donar a la Unió Europea una imatge de democratització, el govern turc s'ha col·locat al costat de l'ultranacionalisme.
I, pel que fa als mitjans de comunicació turcs, malgrat les seves llàgrimes de cocodril d'aquests dies, la gran majoria de diaris i cadenes de televisió han estat durant aquests darrers anys autèntics instruments de provocació de la població turca contra els pobles no turcs residents al territori com són l'armeni, l'assiri, el kurd, el grec, etc.
L'assassinat de Dink és una de les conseqüències tràgiques d'aquesta campanya que segons el nostre parer constitueix un crim contra la humanitat.
Com a organitzacions sorgides de l'emigració política provinent de Turquia, saludam la memòria de Hrant Dink, trametem el nostre condol a la seva família, al poble armeni i a totes les forces democràtiques de Turquia.
Feim una crida a les instàncies europees i belgues,
- Associació d'Armenis Demòcrates de Bèlgica
- Associacions d'Assiris de Bèlgica
- Institut Kurd de Brussel·les
- Fundació Info-Turca
- Casal Popular de Gènova
nurukundo2005 | 20 Gener, 2007 22:50 |
El company Sebastià Mesquida i Sureda, amb el títol Per a l'amic Ferran Bonnín, veu publicat un text seu a la secció “Cartes al Director” del diari Última Hora el mateix dia de la festa del patró de Palma, Sant Sebastià.
Diu que es tracta de la seva intervenció personal en un conflicte produït per l'intercanvi de cartes entre Jaume Santandreu, Teodor Suau, Pere Torres, etc.
Ell sap que hi ha gent que no la troba gens desencertada, la seva carta, i que considera que l'enfrontament que hi ha hagut a través dels diaris és lleig, i s'ha reduït, a més a més, a aspectes més bé superficials; mentre no hi surten els problemes reals de l'església...
No em puc estar de dir-li, al bon company Sebastià Mesquida que ha fet molt bé de passar-me l'escrit seu que ha publicat Última Hora, ja que, des de fa un temps, no llegesc els diaris amb l'assiduïtat d'altres èpoques i no he tengut l'oportunitat de veure'l.
Li dic que he pogut constatar que, com sempre, també en aquest cas s'endinsa en el més profund del bassó de la qüestió i va a la mateixa arrel del problema (si es pot dir problema, res que tengui a veure amb Jaume Santandreu!)
La veritat és que avui mateix -li dic- he assistit -i resistit durant tot el temps- a la missa de la Seu amb motiu de la festa del patró de Ciutat, Sant Sebastià!
Hi ha per llogar-hi cadiretes! O per pegar-hi foc! Com es vulgui.
No sé com hi hagués reaccionat en Jaume: tota la cort celestial pepera (des de Rodríguez i Estaràs per part del Govern, passant per na Cirereta i tota la seva comparsa catòlica-apostòlica-romana) rebent l'acollida calorosa, amb els braços ben oberts per part d'un monsenyor Murgui que hi apareix més content que unes pasqües! No ho dissimula gens ni mica.
Per si això no basta, s'hi ha d'escoltar la "paraula de Déu" llegida per unes boques tan càndides com les d'aquell regidor pepero que recomana en veu ben alta allò de sant Pau "no aneu darrere els doblers"... Ho diu amb una convicció tan ferma... que fins i tot fa ganes de seguir-lo!
O s'hi ha de respondre a les pregàries dels feels llegides per dues boques peperes governamentals municipals...
O s'hi han d'atendre i escoltar les paraules finals de comiat que el doctor Murgui adreça a totes les autoritats, "sobretot a les militars aquí presents"... (!)
S'hi produeix un tal embolic escènic (!) que ni tan sols el canonge “Romet” pot entonar com de costum l'ite missa est de rigor.
N'hi ha que pensen que, per molt que es digui sobre qui Jaume Santandreu tracta de ”Reverendíssim caragol de banya enfonyada", mai no s'arribarà a dir-ne tot quant cal!
Aquesta missa de la seu -em diu Sebastià- la m'imagín. És un resum de moltes coses que un rebutja des de molt endins. Ja ho saps ¡Quina llàstima que tantes coses serioses com molts experimentam avui sovint romanguin, en molts de casos, incomunicades i es converteixin en una simple càrrega individual! Amb una paraula. Gràcies, Cil, i la salutació cordial de sempre. Sebastià.
Li n'agraesc públicament i profundament el comentari
Una recomanació -encara que pugui resultar del tot estèril- a la Corporació Municipal de l'Ajuntament de Palma: que prenguin llum de na Pintora! O, si ho prefereixen, del Pintor... força conseqüent amb les seves creences...
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
nurukundo2005 | 10 Gener, 2007 19:49 |
Entre nosaltres conviuen col·lectius de persones que, malgrat pugui semblar el contrari, s'ho passen molt malament a l'hora d'enfrontar-se a la vida.
Sobretot gent major. Més concretament, dones majors de 70 anys. Més concretament encara, dones majors que han estat monges... sense haver estat assegurades!
Així s'explicava a l'Assemblea de SABAL – Secularitzats Associats de Balears, reunida a la seu del Projecte Home de Balears, quan reflexionava sobre el procés i la situació del col·lectiu de persones secularitzades -excapellans, exmonges, exfrares, exreligiose/os- de les Illes Balears.
Ho explica molt clarament, al número 66 gener/febrer2007 de la revista FES – Federación Estatal de Secularizados, l'aportació que hi fa Antoni Mas i Colom, tresorer de l'entitat.
”Aquí, a SABAL -Illes Balears- encara que romanem dins la sopor de la inèrcia, pentura per allò de viure a l'Illa de la calma, dissabte dia 4 de novembre vàrem aconseguir reunir-nos 21 de les persones afectades i interessades en els assumptes que la FES ha posat en marxa, amb la qual estam confederades.
Ho vàrem fer, gràcies a la tenacitat i l'empenta de Pere Barceló, per reunir-nos amb la finalitat de prendre contacte la gent que ja duim anys dins la barca del preu cost de les nostres pensions, i la gent que es troba a les portes d'embarcar-s'hi; amb el desig de poder usar com més aviat millor aquesta espècie de guardapits salvavides, mentre romanem a l'espera que s'enfonsi la barca i hàgim de pujar a bord d'un vaixell més segur...
El mateix Pere, en absència de Beny, que esperàvem tenir entre nosaltres, va informar de manera ben detallada sobre les passes que ha fet la confederació, davant polítics, el Defensor del Poble i la Conferència Episcopal espanyola; i sobre les esperances ben fonamentades d'arribar a aconseguir qualque cosa positiva.
Hi va haver diàleg, i algunes de les exposicions personals de certes persones assistents clamen al cel i haurien de fer sortir els colors a la cara dels que han tengut art i part en l'assoliment d'aquesta situació.
Una de les assistents, que ha estat monja i a hores d'ara compta amb 74 anys d'edat, cobra com a pensionista uns 400 euros al mes; no li basten ni per pagar-se el lloguer de la casa on viu... fins fa poc podia reforçar la seva economia fent feina de suport en la cura de persones ancianes... cosa que a hores d'ara ja no pot fer..., hi ha immigrants que cobren quantitats més baixes per la mateixa feina..., ella ha de sobreviure gràcies a la caritat veïnal...
Tampoc no falten comentaris de desconfiança davant el fet de la implicació dels bisbes, mentre es transiti per viaranys que no els comprometen.
Vàrem aconseguir arrabassar sensibilitat i compromís; sensibilitat amb els més desprotegits; compromís moral amb els que s'hi afanyen de debò; i compromís econòmic, aportant-hi la quota de 30 € a l'any per fer front a les despeses de la confederació, amb la qual mantenim una certa morositat.
Mai no és tard, si s'hi arriba!
Acabàrem la jornada amb una saborosa paella, cosa que enganxa a tothom!
Seria massa pretensiós aspirar a celebrar la propera trobada amb l'esbucament proper del pes feixuc que comporta aquest malaguanyat preu-cost damunt les nostres espatlles?
Continuam esperant. Comptau amb nosaltres. Una abraçada.”A.M.C. (Tresorer de SABAL)
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Gener 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |