nurukundo2005 | 26 Setembre, 2006 17:36 |
Mai no es cansen d'insistir i, després de molts anys de lluita, continuen reprenent contactes amb polítics, bisbes i qualque superior religiós.
Ho fan en funció dels objectius i el pla de treball que s'havien marcat en un principi.
Precisament en aquest moments volen refrescar idees i recordar els motius de la seva acció, el per què de tot plegat.
És un col·lectiu que no s'ha fet gaire famós, però que ha treballat incansablement a favor d'una causa que consideren justa.
Són persones de carn i os que han dedicat gran part de la seva vida i de les seves activitats al servei de l'església catòlica, com a capellans diocesans, religiosos o religioses.
Per motius diversos, un bon dia decideixen cessar en el ministeri sacerdotal o professió religiosa -o hi són cessats-, perquè volen dur una vida laboral i familiar normal i corrent dins la societat civil.
Quan els arriba l'edat de la jubilació, emperò, a l'hora de percebre una pensió com qualsevol ciutadà, es troben amb què tots aquells anys dedicats a la vida laboral a l'interior de l'església són totalment ignorats per manca de protecció social per part de la jerarquia eclesiàstica a la qual han servit -diòcesis i congregacions religioses que no cotitzaren a la Seguretat Social.
Per tenir-hi dret, cadascú s'ho ha de pagar ara de la seva pròpia butxaca.
Que aquesta gent treballadora hagi de pagar la part de la pensió que correspon als anys de servei a la diòcesi o a la comunitat religiosa esdevé una anomalia estranya i injusta que fa minvar sensiblement la pensió real que es percep.
No poques d'aquestes persones s'han vist enfonsades dins la precarietat d'una pensió que roman fins i tot per davall de la pensió mínima garantida per l'Estat:
”Algunes religioses, religiosos i capellans que se secularitzaren abans de l'any 1978 (i 1982) -diu un capellà pregoner- a l'actualitat tenen greus problemes quan han de cobrar-ne les pensions de jubilació corresponents als anys treballats per a l'església catòlica sense cap casta de contracte i sense cotitzar a la Seguretat Social. És un tema molt trist i força desagradable que s'hauria d'acabar de tractar de manera adequada”
El col·lectiu que integra la FES – Federación Estatal de Secularizados- considera que es tracta d'una situació injusta, i també molt trista i desagradable perquè fa vint anys que reclamen l'atenció de la jerarquia eclesiàstica.
En aquests moments, creuen que les coses estan canviant i que hi ha motius per mantenir la confiança.
Han mantengut reunions diverses a,b Fernando Giménez, vicesecretari d'Economia de la Conferència Episcopal Espanyola, recentment nomenat per la jerarquia eclesiàstica per entaular conversacions que portin a una solució 'justa i raonable'.
nurukundo2005 | 18 Setembre, 2006 10:26 |
Les autoritats del PP s'afanyen a inaugurar la 'nova estació subterrània de Jacint Verdaguer' -és un dir-, una més que digna representació de la ciutadania de Palma -amb nombrosos membres de la Plataforma pel Parc de les Vies- s'afanya a insistir en la necessitat de fer-hi un gran parc a la superfície.
Rodejades d'un ampli dispositiu de seguretat -amb efectius de la policia espanyola inclosos- les autoritats s'hi mostren fent cara de pastes agres...
Com si els sabés greu haver de fer el que fan..., com si s'estimassin més poder fer una altra cosa..., com si volguessin dissimular no se sap ben bé què..., com si estiguessin complint ordres de categoria superior... repetint i tornant a repetir el mateix discurs de sempre:
'les autoritats sí saben què fan; la ciutadania no sap ben bé què vol' -tot i que les mateixes autoritats reconeixen que la ciutadania mereix tots els respectes... (orals, verbals, de paraula, de boqueta...).
Plataformes com la del Parc de les Vies es mereixen tot el suport d'aquella gent que, malgrat tot, desitja una ciutat més respectable i respectada i respectuosa!
El suport cívic de la ciutadania, i també de les autoritats... si es consideren democràtiques... respectables i respectuoses!
Una breu reflexió:
si és cert que 'el tren canvia de nivell', i que 'ara, per pujar al tren a Palma, s'ha de baixar a l'estació subterrània' -com diu la propaganda repartida pel Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Palma-, seria bo que fessin el mateix les autoritats que ho impulsen:
'que canviïn de nivell i baixin allà on roman i es belluga la ciutadania llisa i rasa...'!
nurukundo2005 | 11 Setembre, 2006 17:58 |
La Diada de Mallorca, que enguany se celebra per desena vegada consecutiva dia 12 de setembre des que va ser instituïda l'any 1997, coincideix amb el dia que, al Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya, es fa el debat sobre la presa en consideració de la reforma de l'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears que hi ha presentat el Parlament de les Illes Balears.Com s'afirma al Diari Oficial de les Corts Generals espanyoles, es tracta de la "PROPUESTA DE REFORMA DE ESTATUTO DE AUTONOMÍA 127/000005 Propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de las Illes Balears".
És una mica mal d'entendre tot això, per a qualsevol persona mínimament assenyada que pretengui endinsar-se una mica en la seva comprensió.
En què quedam? Què celebra Mallorca aquest 12 de setembre de 2006?
Pel que es veu i es diu, Mallorca celebra simultàniament a bombo i platerets dos esdeveniments tan contraposats que resulta ben difícil compaginar-los, sense arrufar el nas ni tancar els ulls ni les orelles ni el cervell...:
D'una banda, se'ns diu, se celebra que tal dia com avui, l'any 1276, el rei Jaume II de Mallorca jura la ”Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca”, de manera que aquesta Carta de l'any 1276 es converteix en la base jurídica del nostre país -com s'afirma a la web del Consell de Mallorca avui, 730 anys després, en fer referència a la Diada.
De l'altra, tot l'estament polític oficial illenc, el mateix dia 12 de setembre i gairebé a les mateixes hores, celebra a Madrid un acte que es diu que és de summa importància per a la gent illenca: el Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya que manté com a cap d'Estat el rei Joan Carles I, pren en consideració el text d'un ”estatutet d'autonomieta” que relliga Mallorca a Espanya molt més estretament del que ha estat fins ara.
Això vol dir que, dia 12 de setembre de 2006, n'hi ha que d'alguna manera també celebren que es continuïn trepitjant vergonyosament aquells privilegis i aquelles franqueses que va atorgar al Regne de Mallorca el rei Jaume II l'any 1276 -730 anys abans-
En què quedam, idò, podria dir qualcú!?
Celebram la nostra condició de regne independent, amb bandera pròpia i sobirania plena?
O celebram més tost la nostra condició de regió dependent d'Espanya, amb bandera compartida i sobirania anul·lada?
Ens ho haurien d'explicar més clarament.
Sobretot aquells polítics que bravegen de mallorquinitat i mallorquinisme, alhora que rebutgen la més petita mostra de catalanitat i catalanisme, tot defensant aferrissadament l'espanyolitat i l'espanyolisme més desfermat.
Ens ho poden explicar aquells altres polítics que consideren que aquesta Diada de Mallorca 2006 pot contribuir a enfortir iniciatives cíviques tan engrescadores com la Plataforma pel dret de decidir, que serà bo que s'arribi a implantar també a Mallorca, com a la resta de territoris dels Països Catalans.
nurukundo2005 | 09 Setembre, 2006 17:29 |
Amb el lema ”Som una nació i tenim el dret de decidir”, el 18 de febrer de 2006 centenars de milers de persones omplen els carrers de Barcelona en una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden.
Convocades per la Plataforma pel dret de decidir -PDD-”, s'hi fan presents representants i integrants d'entitats i moviments socials, procedents d'una àmplia pluralitat de sectors socials i polítics d'arreu dels Països Catalans, volent intervenir en la conjuntura política oberta amb la reforma de l'Estatut d'autonomia per a la comunitat autònoma de Catalunya.
La Plataforma convocant recorda la lluita de l'Assemblea de Catalunya en favor del restabliment de l'Estatut d'Autonomia com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació, i rememora també que fa vint-i-cinc anys la nació catalana sortí al carrer davant de l'ofensiva contra l'expressió de la seva identitat.
Ara veu necessari tornar a manifestar-se sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir!"
Les entitats convocants estan convençudes que cal exercir aquest dret per tal de garantir que les polítiques que es duen a terme estiguin d'acord amb les aspiracions i les necessitats del poble català i per tal d'afavorir el progrés social en drets de ciutadania i immigració, drets socials i laborals, llengua i cultura, medi ambient, polítiques de gènere, habitatge, tecnologies de la comunicació, educació, salut i seguretat, entre d'altres.
Així mateix, afirmen que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infrastructures, relacions internacionals i cooperació.
Perquè som una nació i defensem la nostra identitat, com qualsevol poble hem de tenir el dret a poder decidir lliurement quin és el nostre futur. El que nosaltres decidim, ningú no ho ha de retallar. Per la llibertat i la democràcia, sortim al carrer per manifestar-nos dient: "Som una nació i tenim el dret de decidir!"
Un cop realitzada la manifestació, i amb el resultat del referèndum ja conegut, la Plataforma «Pel dret de decidir», formada per més de set-centes entitats i moviments socials i més de 4000 adhesions individuals d'arreu dels Països Catalans, considera que la dinàmica generada per les forces polítiques ha causat un alt grau de descontent i desil·lusió i alhora un component de crítica important en totes les opcions de vot (sí, no, nul i blanc).
Si més no, constata que l’abstenció política a aquest estatut pot arribar a ser de gairebé la meitat (el 25 %) del 50 % de ciutadans que no van anar a votar, i que, per tant, sumant-los al resultat del “no” i del “blanc” dóna una majoria crítica de rebuig a aquest estatut.
La Plataforma valora aquesta alta abstenció com una manca d’interès per la via estatutària i afirma que l’època de l’autonomisme ha arribat al seu final.
En aquest sentit, i tenint en compte que Europa i el món globalitzat evolucionen cap a noves formes d’organització i govern, la Plataforma considera que és el moment d’avançar cap a una via sobiranista.
Creu, alhora, que tots els principis que van ser inclosos en el seu manifest fundacional i el seu lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” són vigents i han de ser el fonament per a la construcció d’un nou futur en el qual la societat civil dels Països Catalans ha de poder incidir políticament.
Veu la necessitat de construir un nou moviment sobiranista fort i amb estructures autònomes més enllà de la lògica partidista.
Aquest moviment ha de néixer de la xarxa transversal (territorial i sectorial) creada per la Plataforma pel dret de decidir durant l’organització de la manifestació del 18 de febrer i dels diversos col·lectius de la societat civil que s’han manifestat en contra del text estatutari.
L’esperit de la manifestació que va aplegar centenars de milers de persones ha de permetre un redreçament democràtic i l’avenç cap a la recuperació dels drets col·lectius del Poble català.
Es crea, doncs, la Comissió d'Extensió de la Plataforma pel dret de decidir, amb la finalitat d'engegar una campanya d'extensió arreu dels Països Catalans, amb la convocatòria d'assemblees obertes en territoris diversos:
La primera Assemblea es realitza a Andorra, amb uns resultats força encoratjadors. L’objectiu és reunir els primers interessats a constituir el nucli de la PDD al Principat d'Andorra. Com és habitual, els integrants poden ser persones a títol individual, entitats, federacions, sindicats, partits, etc.
L’única condició és l’adhesió al manifest fundacional de la PDD i establir el funcionament regular de la PDD.
Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya 2006, és prevista la convocatòria d'altres assemblees en altres indrets dels territoris dels Països Catalans.
És d'esperar que la Comissió d'Extensió de la Plataforma pel dret de decidir també arreli i prengui força a Mallorca, i al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses, on, més que mai, es considera necessari enfortir i consolidar la consciència nacional, al nivell popular més ampli.
La celebració d'una Diada de Mallorca 2006, amb banderes del castellet per balcons i finestres, no ha d'amagar la realitat nacional d'uns Països Catalans totalment subjectes i dependents d'Espanya.
Curiosament, el mateix dia 12 de setembre de 2006, a les 13 hores, al Congrés dels Diputats, a Madrid, s'inicia el debat de totalitat sobre la proposta de reforma de l''estatutet d'autonomieta per les illetes de Balears' que el Parlament de les Illes Balears hi ha fet arribar.
Curiosa coincidència:
Amb motiu de la Diada de Mallorca 2006... tothom cap a Madrid!!! No en faltaria d'altra!!!
Diada de Mallorca, sí, però gens ni mica catalanitzada... ben al contrari, totalment CASTELLANITZADA!!!
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Setembre 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |