nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

El Déu possible, llibre de Sebastià Mesquida (II)

nurukundo2005 | 22 Maig, 2006 19:00 | facebook.com google.com

M'agradaria començar la presentació del llibre de Sebastià Mesquida, que duu per títol El Déu possible' editat per Lleonard Muntaner, precisament per allà mateix per on aquest comença. És a dir per la mateixa coberta.

Si anau a la ciutat de Barcelona, pentura encara hi sereu a temps. Vos convid a fer una passejada pel barri del Raval. Si teniu l'oportunitat de passar pel Mercat de la Boqueria -just al costat de les Rambles-, i arribau al carrer de Jerusalem, vos topareu amb unes quantes parets ruïnoses que envolten restes arqueològiques antigues.

Allà, qualcú hi va voler pintar un bon dia aquest ‘Crist de la Boqueria’ que, amb tant d’encert, l’editor ha col•locat a la coberta d’aquest llibre. La pintura a tot color d’un autor –anònim- fent-n‘hi grafiti en un dels murs ruïnosos del barri antic de la ciutat de Barcelona. Allà encara hi era, no fa gaires dies.

La coberta d’aquest llibre em sembla força expressiva i significativa.

Per a mi, té la gran força d’expressar d’una manera molt gràfica la unió intrínseca que comporta l’elaboració d’aquest llibre. S’hi agombola la reflexió teològica més profunda –manifestada amb les paraules escrites en català per un home de Mallorca- que dóna totes dues mans a l’expressió gràfica més espontània i urbana –manifestada a tot color en un mur abandonat del Principat de Catalunya, vés a saber tu per qui i vés a saber tu per què-.

A diferència d’aquell Moisès bíblic que, per trobar-se amb Déu, puja dalt del cim de la muntanya santa del Sinaí, la reflexió teològica de Sebastià Mesquida convida l’home a baixar a l’abisme del darrer misteri, del secret mut, de l'home: una reflexió profunda que porta, segons el meu parer, al que esdevé el bessó més sucós d’aquest llibre de teologia que publica Sebastià Mesquida.

Qui coneix una mica de prop l’autor sap que és d'aquelles persones que acostuma a cridar poc. Més bé, es pot dir que ha mantengut l’hàbit hàbil de parlar sempre baixet.

Però, com a bon i profund teòleg escolàstic que escriu sobre 'El Déu possible', se l’arriba a veure, en algun moment del trajecte (pàg. 41), sense poder evitar de posar-se a pegar un crit ben fort.

Es tracta d’un crit singular, com acostuma a ser habitual en ell, obertament a favor de la textura quotidiana i humil de les coses: Visca l'ordinari! Hi manifesta amb força l’autor enlairant un titular ben cridaner. Visca l’ordinari!

Cal parar esment al fet que ho fa en comptes de posar-hi ‘Visca l'extraordinari!’ –expressió predominant en boca de tantíssim d’home i de tantíssima dona, quan tenen l’oportunitat de parlar en públic, micròfon a la mà, i no saben fer altra cosa que reiterar al·lusions a l’important, al més important, a l’extraordinari!
En comptes d’això, Visca l’ordinari! hi dirà Sebastià!

Em complau ben molt de tenir l’oportunitat de presentar en públic un llibre com aquest, d’un autor com Sebastià Mesquida que, duent per títol ‘El déu possible’, s’afanya a enaltir el que és considerat ‘senzill i modest’, i a enderrocar el que és considerat com a ‘important i extraordinari’.

És dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb