nurukundo2005 | 31 Maig, 2006 22:20 |
Un article de Marga Moreno publicat al diari
Avui fa al·lusió a la preocupació de consumidor/e/s pel destí financer dels seus depòsits;
i assenyala, amb totes les lletres, que la banca ètica esdevé rendible.
Fa veure que així ho fa palès un banc nascut fa més de 25 anys als Països Baixos i que ara desembarca als Països Catalans.
Aquesta notícia em fa venir al cap la convidada feta pel representant del Comitè Ètic de Colonya Caixa Pollença a la presentació de la Memòria de l'Estalvi Ètic de l'any 2005 que aquesta modesta i senzilla entitat bancària mallorquina -membre de la Federació Europea de Finances i Banques Ètiques i Alternatives (FEBEA)- organitza dia 14 de juny, a la Sala d'Actes de la Cambra de Comerç (Palma).
Són molts anys de treballar, a Mallorca, a favor de l'estalvi ètic, una activitat econòmica que, alhora que permet d'estalviar, contribueix a ser persones cada cop més solidàries.
D'altres enllaços sobre el tema:
Estalvi ètic, pràctica ciutadana
Estalvi Ètic
L'estalvi ètic, pràctica cívica solidària
nurukundo2005 | 23 Maig, 2006 16:25 |
El projecte d’Estatut, que ha de ser sotmès a referèndum al Principat de Catalunya el proper mes de juny, no inclou cap de les aspiracions i propostes a favor de les quals es van manifestar centenars de milers de persones el passat 18 de febrer a Barcelona.
Així ho reconeix l'Assemblea d'entitats que integren la Plataforma pel Dret de Decidir, reunida a Barcelona el proppassat dilluns, dia 22 de maig.
L’estatutet -’cepillado como carpintero en comisión’, per ordre de qui, en la campanya electoral prèvia a la proclamació del primer president socialista de la Generalitat de Catalunya, havia proclamat a tots vuit vents del món: aprobaré el estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya- no es mereix el suport de la gent catalana, que se sent orgullosa i digna de ser-ho:
Es pot dir, en resum, que aquest projecte d’Estatut no inclou cap de les aspiracions i propostes a favor de les quals ens vam manifestar el 18 de febrer passat:
- no ens reconeix com a nació,
- no se’ns permet gestionar els propis recursos,
- no ens dóna dret a decidir en els afers socials més importants i
- no se’ns reconeix el dret a l’autodeterminació.
L’Assemblea de la Plataforma pel Dret de Decidir aprovà dilluns, dia 22 de maig de 2006, un argumentari que acaba dient:
”No volem renunciar a uns objectius de país ambiciosos i ens neguem a acceptar una nova hipoteca que perpetuï anys i anys la situació de subordinació sobre les generacions que vénen.
Hem de rebutjar aquest Estatut per evitar que aquest marc autonòmic quedi congelat i el país vagi perdent poder de decisió i dinamisme respecte les altres nacions europees.
El poble català s’ha de dotar de les eines legislatives necessàries per ser una nació lliure i avançada dins Europa.
Per això, les lleugeres millores que pot suposar aquest Estatut respecte del vigent no són en absolut l’avenç que necessita el país, i no corresponen al ritme amb què avança la societat catalana, que, en les seves reivindicacions, supera de llarg aquest estret marc autonòmic que estableix l’Estat espanyol.
La Plataforma pel Dret de Decidir continuarà treballant per a un futur escenari d’autodeterminació, on ens siguin reconeguts els nostres drets com a poble i on un veritable procés constituent permeti als catalans i a les catalanes de decidir les normes que han de regir la nostra societat.
Per això, cal que fem un primer pas participant activament en el referèndum i expressant de forma massiva el rebuig a aquest Estatut.
Davant dels atacs i les amenaces antidemocràtiques, i davant també de les actituds polítiques servils, el poble català ha de demostrar coratge i fermesa en la defensa dels seus drets.
Perquè som una nació i tenim el dret de decidir
NO ENS DEIXEM ENGANYAR, REBUTGEM AQUEST ESTATUT”.
Plataforma pel Dret de Decidir
nurukundo2005 | 22 Maig, 2006 19:00 |
M'agradaria començar la presentació del llibre de Sebastià Mesquida, que duu per títol El Déu possible' editat per Lleonard Muntaner, precisament per allà mateix per on aquest comença. És a dir per la mateixa coberta.
Si anau a la ciutat de Barcelona, pentura encara hi sereu a temps. Vos convid a fer una passejada pel barri del Raval. Si teniu l'oportunitat de passar pel Mercat de la Boqueria -just al costat de les Rambles-, i arribau al carrer de Jerusalem, vos topareu amb unes quantes parets ruïnoses que envolten restes arqueològiques antigues.
Allà, qualcú hi va voler pintar un bon dia aquest ‘Crist de la Boqueria’ que, amb tant d’encert, l’editor ha col•locat a la coberta d’aquest llibre. La pintura a tot color d’un autor –anònim- fent-n‘hi grafiti en un dels murs ruïnosos del barri antic de la ciutat de Barcelona. Allà encara hi era, no fa gaires dies.
La coberta d’aquest llibre em sembla força expressiva i significativa.
Per a mi, té la gran força d’expressar d’una manera molt gràfica la unió intrínseca que comporta l’elaboració d’aquest llibre. S’hi agombola la reflexió teològica més profunda –manifestada amb les paraules escrites en català per un home de Mallorca- que dóna totes dues mans a l’expressió gràfica més espontània i urbana –manifestada a tot color en un mur abandonat del Principat de Catalunya, vés a saber tu per qui i vés a saber tu per què-.
A diferència d’aquell Moisès bíblic que, per trobar-se amb Déu, puja dalt del cim de la muntanya santa del Sinaí, la reflexió teològica de Sebastià Mesquida convida l’home a baixar a l’abisme del darrer misteri, del secret mut, de l'home: una reflexió profunda que porta, segons el meu parer, al que esdevé el bessó més sucós d’aquest llibre de teologia que publica Sebastià Mesquida.
Qui coneix una mica de prop l’autor sap que és d'aquelles persones que acostuma a cridar poc. Més bé, es pot dir que ha mantengut l’hàbit hàbil de parlar sempre baixet.
Però, com a bon i profund teòleg escolàstic que escriu sobre 'El Déu possible', se l’arriba a veure, en algun moment del trajecte (pàg. 41), sense poder evitar de posar-se a pegar un crit ben fort.
Es tracta d’un crit singular, com acostuma a ser habitual en ell, obertament a favor de la textura quotidiana i humil de les coses: Visca l'ordinari! Hi manifesta amb força l’autor enlairant un titular ben cridaner. Visca l’ordinari!
Cal parar esment al fet que ho fa en comptes de posar-hi ‘Visca l'extraordinari!’ –expressió predominant en boca de tantíssim d’home i de tantíssima dona, quan tenen l’oportunitat de parlar en públic, micròfon a la mà, i no saben fer altra cosa que reiterar al·lusions a l’important, al més important, a l’extraordinari!
En comptes d’això, Visca l’ordinari! hi dirà Sebastià!
Em complau ben molt de tenir l’oportunitat de presentar en públic un llibre com aquest, d’un autor com Sebastià Mesquida que, duent per títol ‘El déu possible’, s’afanya a enaltir el que és considerat ‘senzill i modest’, i a enderrocar el que és considerat com a ‘important i extraordinari’.
És dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca.
nurukundo2005 | 18 Maig, 2006 15:53 |
La Plataforma “Pel dret de decidir”, formada a hores d’ara per més de set-centes entitats i moviments socials, convoca una roda de premsa pel divendres 19 de maig a les 12 del migdia al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), a Barcelona.
L’assemblea impulsora de la mobilització del 18F ha valorat que d’ençà del seu primer posicionament del 24 d’abril de 2006 el pol sobiranista s’ha anat decantant cada vegada més per un vot negatiu, incloent entitats i persones mediàticament reconegudes que formen part de la Plataforma.
Ha tingut també en compte que les opcions de vot nul o blanc requereixen una major conscienciació i un nivell de pedagogia i explicitació superiors a una opció negativa i, per tant, davant la possibilitat que la posició de la Plataforma quedés limitada a causa d’aquest rebuig genèric, l’assemblea del proppassat 15 de maig va optar per demanar el NO davant del proper referèndum.
”Perquè som una nació i tenim el dret de decidir,
Per dignitat,
Rebutgem aquest Estatut: votem no!
La Plataforma Pel Dret de Decidir, va fer públic, amb data de 24 d’abril de 2006, la seva voluntat de dur a terme una campanya activa de rebuig al sí a l’actual proposta d’Estatut d’autonomia, assumint i donant suport a totes les opcions de vot que expressessin aquest rebuig, ja fos el vot no, el vot nul compromès o el vot en blanc, recollint el sentir de les diferents entitats i moviments socials que la conformen.
Des d’aleshores s’han esdevingut alguns canvis que han portat a reconsiderar aquesta posició. El pol sobiranista s’ha anat decantant cada vegada més per un vot negatiu.Considerant que aquestes circumstàncies d’indefinició de referents no partidistes, com el que suposa la Plataforma, fins i tot podien contribuir a un abstencionisme que jutgem negatiu.
Cercant, doncs, fer front i superar aquests problemes, i amb el convenciment que els defensors del no haguessin fet el mateix, les entitats adherides a la Plataforma que es van pronunciar en favor d’un vot nul compromès, o el vot en blanc han arribat a l’acord d’acceptar que la Plataforma en el seu conjunt expressi públicament el seu posicionament en favor del NO, tot respectant la diversitat de postures que ja foren expressades en assemblees anteriors.
Per tant, aquest posicionament de la Plataforma no pressuposa, en absolut, que no hi hagi entitats en el seu si que puguin seguir mantenint la seva prioritat per un altre tipus de vot, però que donen suport a una opció unitària de la Plataforma concretada en la defensa d’un vot negatiu en aquest referèndum.
Barcelona, 19 de maig de 2006
nurukundo2005 | 15 Maig, 2006 16:10 |
Dilluns, dia 15 de maig de 2006, amb la conferència que dóna a Palma, al Centre de cultura de sa Nostra, el professor d’antropologia de la Universitat de Barcelona i escriptor, Manel Delgado, s’inicia l’acte primer de la segona fase de ”DANSANIA ‘06”, una proposta a partir de la dansa com a eix principal, que organitza l’entitat Forum Musicae, centre per a la divulgació i dinamització dels ensenyaments musicals a les Balears.
El tema de la conferència duu per títol: Dansa i espai públic. Vers una coreologia dels carrers
Professores i professors en actiu de Música d’Educació Primària i Secundària tenen l’oportunitat de participar en aquest curs que manté com a objectius:
- promoure l’intercanvi entre el professorat i l’alumnat dels diferents centres i la participació en una activitat conjunta
- afavorir la sistematització del llenguatge corporal en els centres
- facilitar als alumnes la possibilitat de ser espectadors i actors d’un esdeveniment cultural
- conèixer i difondre danses populars d’altres cultures
- desenvolupar, a partir de la dansa, un treball globalitzat a l’aula.
Un segon acte d’aquesta segona fase de DANSANIA ‘06” es fa divendres, dia 19 de maig de 9:00 a 13:00 hores.
Consisteix en una Ballada col•lectiva de tots els centres participants, a la plaça Major de Palma.
Aquesta part de l’activitat es realitza en col•laboració amb el departament de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de Palma.
nurukundo2005 | 14 Maig, 2006 20:37 |
La presidenta de l'entitat Forum Musicae, Magdalena Gonzàlez, fa la presentació oficial de Manuel Delgado, el conferenciant que inaugura Dansania'06 al Centre de Cultura de sa Nostra (carrer Concepció, de Palma), dilluns, dia 15 de maig, a les 20:00 hores.
“DANSANIA'06” , és una proposta a partir de la dansa com a eix principal.
El Dr. Delgado, personatge mediàtic, compromès, polèmic també, que col·labora com a tertulià, a programes de TV3 i la cadea SER; actualment al programa La Ventana d'aquesta emissora, és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Doctor en Antropologia per la mateixa universitat, estudis de tercer cicle a la Section de Sciences Réligieuses de l’École Pratique des Hautes Études, Sorbona de París.
Des de 1986 és professor titular d’etnologia religiosa al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i coordina el GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials).
Ha dictat classes i conferències a la Universitat La Sapienza de Roma, L’Aquila, Lovaina, del Valle (Cali, Colombia), Nacional de Colombia a Bogotà i Medellín, Antioquia (Medellín), Guadalajara (Mèxic), Santa Sofia (Tokio), Mayor de San Andrés (La Paz), Autónoma Metropolitana (México DF), UNAM (Tutxla Gutiérrez, Chiapas), Escuela Nacional de Antropología e Historia de México (México DF), Helwan (El Cairo), Harvard, Central de Venezuela i Simón Bolívar (Caracas).
Ha treballat entorn la construcció de l’etnicitat i les estratègies d’exclusió en marcs urbans. També s’ha interessat per les representacions culturals a la ciutat i les noves formes de culte al món contemporani. Ha estat comissari de l’exposició La ciutat de la diferència, a Barcelona, Madrid, Marsella, A Corunya i Sant Sebastià. És director de la col·lecció «Biblioteca del Ciudadano», a Editorial Bellaterra. És membre del Consell de direcció dels Quaderns de l’ICA. Actualment forma part de la junta directiva de l’Institut Català d’Antropologia. També és membre de la Comissió d’Estudi sobre la Immigració del Parlament de Catalunya.
A més de nombrosos articles a revistes nacionals i estrangeres, és editor de les compilacions Antropologia social (1994), Ciutat i immigració (1997) Carrer, festa i revolta (2003) i Inmigración y cultura (2003). Ha escrit els llibres De la muerte de un dios (1986), La ira sagrada (1992), Las palabras de otro hombre (1993), Diversitat i integració (1998), El animal público (Premi Anagrama d’assaig, 1999), Ciudad líquida, ciudad interrumpida (1999), Identidades dispersas (2001), Luces iconoclastas (2001) i Elogi del vianant (2005).
nurukundo2005 | 14 Maig, 2006 09:07 |
La presència de milers de persones, que passaren pel recinte de ses Voltes dissabte, 13 de maig de 2006, per donar suport al Comitè d'Empresa de RTVE serví, si més no, per comprovar que no és poca la gent que desitja que aquest centre continuï oferint la programació que durant aquests darrers vint-i-cinc anys hi ha estat emesa.
Un dels grans contrasts que s'hi donà fou, sens dubte, el passi d'un video per una pantalla instal·lada just al mur antic d'aquell recinte.
Hi aparegueren gairebé totes les més altes autoritats i jerarquies civils i eclesiàstiques de les més diverses institucions illenques.
Totes reconeixien, de paraula, la importància de la gran labor que despleguen a les Illes Balears i Pitiüses els i les professionals que treballen als diversos centres de RTVE.
Totes reconeixien, de paraula, que valia la pena continuar amb aquesta labor tan professional i tan ben feta.
Totes reconeixien, de paraula, que aquest centre havia de romandre obert.
Cap d'elles, emperò, hi deia què hi havia fet perquè això fos així.
Cap d'elles tampoc no hi fou vista durant tot el temps que durà l'acte de suport al Comitè d'Empresa de RTVE.
Com va dir Joan Bibiloni en una de les seves intervencions:
"¿En què quedam, senyores i senyors? Si deis que voleu que continuï obert aquest centre de RTVE, què podeu dir que heu fet per aconseguir-ho?"
Des de les 6 del capvespre, amb la intervenció de Cucorba, fins ben a prop de la mitja nit, s'hi desplegà una gran festa per reclamar 25 anys més de programació en català a RTVE.
A més de Joan Bibiloni, Tomeu Estaràs, Genia Tobin, Capel·la, Víctor Uris, entre d'altres, com eren grups musicals i artistes, a més d'una ofrmació de batucada, hi arreplegaren una gentada que participà en la protesta davant del retall de la programació en català i les desconnexions que suposen els plans del Govern per al Centre Territorial de RTVE.
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Maig 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |