nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Procés de pau a Euskal Herria: Una oportunitat per a la raó

nurukundo2005 | 23 Març, 2006 17:26 | facebook.com google.com

Euskadi Ta Askatasuna en un comunicat enviat a diversos mitjans de comunicació ha anunciat la seva intenció de declarar un "alto el foc permanent" a partir de les 00:00 hores del 24 de març de 2006.
Al mateix comunicat anuncia que ara és el temps del diàleg, la negociació i l'acord, perquè el Poble Basc pugui realitzar el canvi polític que necessita.

Nosaltres, des del Comitè de solidaritat de Mallorca amb Euskal Herria, volem manifestar la sensació d'alegria que ens ha produït aquest comunicat i l'esperança que produeix, a molta de gent, la nova situació generada.
Evidentment som conscients que un procés de pau és l'inici d'un camí amb dificultats i moltes incerteses.

Construir la pau, sempre, és més difícil i complicat que destruir la convivència, eliminar a l'opositor i sotmetre al que no pensa igual.
Per això, amb l'esperança com a un equilibri entre l'eufòria i la cautela, pensem que s'han de realitzar una sèrie de reflexions:

A partir d'ara sentirem contínuament comentaris que ha guanyat l'estat de dret, que l'alto el foc és fruit de la debilitat d'ETA, que s'ha vençut al terror i que no s'ha de negociar res amb els terroristes.
Per altra banda, i en un altre punt de la nostra geografia es dirà que s'ha obligat a l'estat a negociar, que és el moment d'assolir l'autodeterminació i que som molt a prop de la solució definitiva al conflicte.

Nosaltres pensem que aquesta oportunitat dóna la raó a la tercera part existent al conflicte, a la societat i als grups pacifistes que han vingut lluitant per una sortida negociada - Elkarri, Gest per la pau, Gernika gogoratuz,…- sense vencedors ni vençuts i amb la victòria de la raó.

Per això és molt important humanitzar el conflicte.
Si des de tots els estaments socials, econòmics, mediàtics i polítics del nostre país es comença a donar una imatge de la realitat dels actors implicats en el conflicte com a persones humanes que són, al mateix temps, actors i víctimes, possiblement ens aproparà a comprendre una solució negociada del conflicte.

L'experiència en la resolució dels conflictes ens mostra que és important la implicació de tots els sectors que conformen la societat.
Quanta més implicació es dóna, el consens i la possibilitat de resoldre en positiu és major.
Aleshores és important fraccionar els temes que emboliquen el conflicte com si d'un nus gordià es tractés i separar-los per afrontar el debat i la solució als àmbits adequats: el polític, social, humanitari, etc.

Dins d'aquest procés evolutiu i llarg és important que el missatge en positiu guanyi i que el retorn a la violència s'allunyi.
D'aquesta manera la gran derrotada serà la violència i la construcció de la pau serà una realitat.

Per últim i com a colofó del procés considerem que s'ha de tenir en compte la veu del poble i s'ha de respectar la seva decisió.
La consulta i respecte a la decisió popular és necessària i obligada per totes les parts implicades al conflicte.

Comitè de solidaritat de Balears amb Euskal Herria
Palma, 23 de març de 2006

Sa Sarganta es mou, a Barcelona

nurukundo2005 | 20 Març, 2006 09:10 | facebook.com google.com

Hola,
A veure, t'escric per informar-te que sa Sargantana ha decidit muntar també una manifestació pel tema ciment, autopistes, Eivissa, etc, etc, etc... a Barcelona dia 1 d'abril, a la mateixa hora que la de Palma.

Nosaltres ens reunirem a plaça Universitat i anirem fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Tot va venir en vista de l'èxit de la manifestació que varen "improvisar" divendres passat els eivissencs. Supòs que ho saps.

Idò això, que estam en marxa, aquesta setmana movem els contactes i convocam oficialment la setmana que ve.

Volem fer una roda de premsa per anunciar-ho dia 28, en la qual, diferents personatges illencs signin els papers de la ILP del GOB, i donin suport públic a la manifestació de dia 1.

De totes maneres, ja te passaré la convocatòria oficial perquè la reenviïs a tothom, però si parles amb gent que està muntant la de Palma, ja ho pots anar anunciant, que des de Barcelona també muntarem un bon merder. Au, salut!!!

Mònica.
Sa Sargantana

Quina barra, diu en Pere!

nurukundo2005 | 17 Març, 2006 16:27 | facebook.com google.com

Al Centre Cultural del Rafal Vell, gestionat per l’Ajuntament, hi ha un taller-escola de restauració de mobles antics al qual assisteix un grup de persones majors.
Paguen una quota moderada i aprenen a recuperar el comodí de la tia Margalida o el canterano de la padrina Pepa.
Fins aquí molt bé.

Però ahir la professora els donà a signar un document:
- Au, nines, firmau això! -els digué, i totes hi posaren bitlo-bitlo el seu nom, burotet i número de DOI (Document Oficial d’Identitat). Totes? NO! Una que va aplicar aquella dita d’autor anònim: “res no satisfà més una persona intel•ligent que fer-se passar per beneita davant d’una beneita que es vol fer passar per intel•ligent” i demanà per a què era aquell paper. - Res, una petició al Govern! - Avam! -va dir la meva amiga, que és menorquina- Ho llegiré.

Efectivament, era la famosa petició de referèndum en contra de l’Estatut de Catalunya (que el nostre president també vol aplicar a les Balears, però ara ha de fer veure que s’hi oposa perquè el seu bwana de Madrid així li ho mana).

Això perquè veieu fins on arriba la barra d’aquesta gent, com abusa de la bona fe de les persones majors, confiades com a nin petits.

Ja que de nins parlam, esmentaré una cita de l’evangeli:
“Al qui escandalitzi un d’aquests minyons més li valdria que li fermassin al coll una pedra de molí i la tirassin a la mar”. (Mateu 18,6 i Marc 9,42).
Això va per la nostra beata Catalina... Cirer. (Als evangelis se’n parla molt, dels hipòcrites, o no els has llegit, Catalinons?) perquè jo no sé a quants de centres depenents de l’Ajuntament s’han portat a terme accions semblants. A tots, supòs.

També he llegit que a les taules dels carrers aquesta gent fa creure al majors que si no signa els llevaran “ses tres pessetes”; la jubilació.
No ho he vist en persona, però m’ho crec.

He comunicat aquesta endemesa al partit polític en el qual tinc confiança per a què informi els seus representants al Congrés de Diputats.
Així li donaran a la pretesa enquesta el crèdit que realment mereix.

Amicalment.

Ciutat, 16.3.6
Pere Morey i Servera
DOI 41319937 T

Rua Fosca, cantata dedicada als milions d'infants que malviuen al carrer

nurukundo2005 | 05 Març, 2006 22:10 | facebook.com google.com

L'estrena de la cantata Rua Fosca, idea i música originals de Miquel Brunet, amb text de Jaume Santandreu, omple de gom a gom l'Auditori del Conservatori de Palma, diumenge, dia 5 de març de 2006, a les 20:00 hores.


L'escenari de l'Auditori del Conservatori de Palma,
ple de gent que intervé en la interpretació de la cantata Rua Fosca

(Foto: Picalsud)

Amb la participació d'unes 130 persones damunt l'escenari, membres dels Cors de la Fundació Teatre Principal de Palma (gran i infantil), les soprano Isabel Soriano i Fanny Marí, i el músic Joan Reig i Soler (bateria d'Els Pets), dirigides per Francesc Bonnín, es despleguen els VII Moviments de què consta la cantata:

I – On són els grans? Cor infantil i Luizao
II – On són els nens? Aria rei Gaspar
III – La ciutat és perillosa. Cor gran i cor infantil
IV – Audiència amb els adults. Rei Gaspar i Cor Gran
V – Existeix l'amor a la ciutat? Luizao i Anna
VI – La Batalla. Cor Gran, Cor Infantil, Luizao i Anna
VII – Rèquiem. Tots.

Més de 150 milions de nins d'arreu del món tracten de sobreviure al carrer...
Quan els Reis Mags arriben a una gran ciutat per lliurar joguines als nins, molts d'aquests no són a casa, viuen als carrers...
Els nins, en veure els reis, lluny de voler joguines, els demanen armes per defensar-se de l'ambient hostil on han de viure...
Els Reis, espantats, demanen ajuda als adults que estan molt ocupats en sopars, dinars, festes nadalenques...
Luizao coneix a Anna, la munyeca, s'enamoren i parlen d'amor enmig de tanta hostilitat a la ciutat...
Comença una batalla urbana on els nins, aconsellats i convençuts per les joguines, mantenen una actitud totalment pacífica... mentre Luizao i Anna moren assassinats pels responsables del manteniment de l'ordre públic...
Els Reis Mags d'Orient i les joguines es retiren derrotats cantant un Rèquiem...

Música

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb