nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Que hi vagin, ho vegin i ho comuniquin pertot arreu

nurukundo2005 | 31 Octubre, 2005 16:46

En un comunicat urgent, l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí a les Illes Balears reclama la presència d’observadors i de mitjans de comunicació internacionals al Sàhara Occidental.

Davant la mort, ahir, de LEMBARKI HAMDI SALEK MAHJUB, primera víctima mortal de la Intifada sahrauí, com a conseqüència de les tortures que patí a mans de les forces de repressió del règim marroquí ocupant, en concret del Grup Urbà de Seguretat (GUS), l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí a les Illes Balears manifesta:

  1. El dol que sent per aquesta mort innocent, arbitrària i injustificada. Lembarki, amb altres joves, es trobava a l’avinguda d’Smara (Al-A’yun) hissant una bandera sahrauí i manifestant-se per la independència del seu país.
  2. La condemna sense pal•liatius de la política assassina del règim marroquí d’ocupació al Sàhara Occidental que, d’ençà del mes de maig passat, s’acarnissa brutalment amb la població civil indefensa.
  3. La profunda decepció i desaprovació que ens mereix la política de l’executiu espanyol, especialment del ministre d’Exteriors, Miguel Angel Moratinos, en allunyar-se escandalosament de la legalitat internacional pel que fa al conflicte de l’antiga colònia espanyola.
  4. La preocupació per la situació en els territoris, que s’agreuja cada dia que passa, per la indefensió dels civils, per l’estat de salut dels presos polítics que fa vuit dies han reprès la vaga de fam indefinida.

Per tot això, reiteram una vegada més:

La necessitat absoluta i inajornable que la comunitat internacional intervingui per protegir una població sotmesa a tot tipus de violacions dels seus drets fonamentals.

En aquest sentit, demanam que les Nacions Unides, la Unió Europea i l’Estat espanyol actuïn d’acord amb les lleis internacionals i, davant la situació veritablement explosiva del Sàhara Occidental, facin ús de tots els mitjans de què disposen perquè hi puguin accedir els observadors de drets humans i la premsa internacionals.

Declaració de Lluís Maria Xirinacs davant del jutge

nurukundo2005 | 25 Octubre, 2005 18:21

Al Jutjat nº 8 d'Instrucció de Barcelona, Lluís Maria Xirinacs, clar i català, feia una declaració que queda resumida en aquests 8 punts.
Era el 17 de desembre de l'any 2002:

1.- És notòria, des de fa quaranta anys, la meva adscripció a la lluita no violenta.
No cal dir que mai no he disparat cap arma ni penso fer-ho.

2.- La meva intenció final, en el meu discurs de l’11.09.2002, al Fossar de les Moreres, fou de col·laborar a l’establiment d’una vera pau al País Basc.

3.- Al meu criteri, no hi haurà vera pau si no s’asseuen a parlar de la independència del País Basc d’una banda l’Estat espanyol i de l’altra els abertzales bascs.

4.- No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres.

5.- Tampoc hi ha cap mena de menyspreu a cap de les víctimes (, parents i amics) de les dues bandes en conflicte, que lamento profundament.

6.- La frase compromesa i conflictiva és: “Em declaro amic d’ETA i de Batasuna”, que certament vaig dir, que havia d’anar acompanyada de “i em declaro enemic de l’Estat espanyol” i que em vaig oblidar de dir.

7.- Aquesta frase és una aplicació de la més pura doctrina no violenta de Gandhi, que he predicat sempre: El no violent, davant d’un conflicte violent, no pot restar neutral; cal que es declari amic de l’oprimit, de l’envaït, i que es declari enemic de l’opressor, de l’invasor. Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.

8.- I, finalment, com a seguidor de Jesús, que demana estimar també l’enemic, m’esforço en estimar de tot cor, com a enemic, aquest orgullós Estat espanyol (i tots els que li donen suport), invasor d’Euskalherria, de Galiza i dels meus Països Catalans i demanar-li que canviï la seva actitud de domini per la de defensor d’una vera fraternitat entre nacions iguals.

Mallorca eurafricamericanitzada, drets humans + justícia i pau

nurukundo2005 | 19 Octubre, 2005 08:42

Gràcies a la iniciativa capdavantera de mossèn Josep Antoni Fuster i Segura, l’any 1974 naixia a Palma, a la parròquia de l’Encarnació, el Grup Cristià de Drets Humans.

Hi havia estat nomenat vicari, després d’haver treballat uns anys com a missioner a l’Àfrica Central, concretament al Burundi.

Com afirmava en una certa ocasió, el Grup Cristià de Drets Humans era l’expressió concreta del desig d’una gent d’església que volia implicar-se més intensament en la transformació de la societat mallorquina:
“Són persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans”, afirmava mossèn Fuster.

L’entitat, a l’actualitat, continua ben viva i activa en la tasca que despleguen les dones i els homes que integren l’associació Drets Humans de Mallorca, presidida per Bernat Vicens i Vich

Amb una mirada retrospectiva, qui havia estat company de fatigues i tasques pastorals, mossèn Joan Darder i Brotat, afirmava:
“Aleshores, per a molta gent només parlar dels ‘drets humans’ pareixia una intromissió il•legítima dins el terreny de la política. Unir la justícia a la pau semblava posar foc a la metxa”.

Doncs, per si això no bastava, sis anys després que s’hagués creat el Grup Cristià de Drets Humans a Mallorca, l’any 1980, gràcies a la iniciativa capdavantera d’uns altres capellans, s’hi implantava una altra entitat, Justícia i Pau. Mallorca.

En aquesta ocasió, es tractava de capellans que havien estat treballant com a missioners a Amèrica Llatina, concretament al Perú: mossèn Ferran Bonnín, mossèn Bartomeu Bennàsser, o mossèn Carmel Bonnín en són alguna mostra.

Val a dir també que, amb el lema ”Si vols la pau, treballa per la justícia”, aquesta entitat s’instituïa connectada orgànicament amb el Consell Pontifici Justícia i Pau.

La seva pertinença al Fòrum de Laics, a la Conferència de Comissions Justícia i Pau d’Europa, a la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Humans (amb estatut consultiu especial davant ECOSOC de Nacions Unides), a la Coordinadora d’ONGDE i a altres organismes de coordinació, permeten a Justícia i Pau una presència i actuació internacionals, per si mateixa o en coalició amb altres organitzacions semblants.

Allò que es vol remarcar avui en aquest weblog, emperò, és el fet que totes dues entitats, Drets Humans de Mallorca, d’una banda, i Justícia i Pau. Mallorca, de l’altra, són fruit de la presència de gent mallorquina en altres continents, en altres esglésies, en altres cultures.

Es pot dir que l’euraframericanització de Mallorca s’hi ha fet del tot palesa: vents provinents d’Àfrica han confluït amb altres vents provinents d’Amèrica Llatina.
Certament que han contribuït a sacsejar i commoure els antics fonaments d’una societat i d’una església benestant:
La defensa dels drets humans, la justícia i la pau certament s’hi han fet presents.

Una altra cosa és que s’hi hagin arribat a produir aquells canvis, la revolució, que, -almanco per a determinada gent-, era d’esperar que es produïssin...

I encara hi són!

Precisament dimecres, dia 19 d’octubre, a la Biblioteca Diocesana és convocada una roda de premsa en la qual es presenta el número monogràfic de la revista Comunicació, editat amb motiu dels 25 anys de Justícia i Pau de Mallorca

El director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i de l’ISUCIR, el director de la Revista Comunicació, el delegat diocesà d’Acció Social i el president de Justícia i Pau de Mallorca conviden a aquesta presentació i n’agraeixen la presència.

A Amèrica Llatina, els 8 Objectius del Mil·lenni s'allunyen de ser aconseguits

nurukundo2005 | 12 Octubre, 2005 09:36

Si Amèrica Llatina no canvia de rumb, serà impossible reduir-hi la pobresa al 50% per a l’any 2015, com preveuen els 8 Objectius del Mil•lenni marcats per Nacions Unides.
Segons tots els càlculs, quasi la meitat dels 550 milions de llatinoamericans d’avui dia han de malviure amb una mitjana d’1,6 euros diaris.

Pel seu interès, s’ho paga recomanar la lectura d’aquest article de Juan Jesús Aznárez publicat el 12/10/2005 a El País – Internacional amb motiu de la 15a Cimera Iberoamericana que se celebra a Salamanca.
Se’n reprodueix aquí, íntegrament, el contengut:

+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7+0,7

ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP PZ ZP

América Latina, fábrica de emigrantes.
La mejoría económica y política del continente no logra reducir la pobreza

Casi el 50% de la población del continente vive con apenas un euro y medio diario
Las remesas de los emigrantes sumaron unos 37.500 millones de euros en 2004

América Latina acude a la XV Cumbre Iberoamericana de Salamanca precedida por la bonanza macroeconómica de los dos últimos años, con democracias de baja calidad, reformas constitucionales pendientes y un indicador tristemente en ascenso: el número de personas condenadas a la emigración porque sus países acusan carencias estructurales profundas, no son competitivos, ni crean esperanza y empleo suficientes.

Latinoamérica disfruta el mejor momento macroeconómico del último cuarto de siglo, pero al ser coyuntural aún fabrica pobres a fuerte ritmo: otros 4,1 millones de emigrantes hacia EE UU, Canadá o Europa, según el Informe Mundial 2006: Equidad y Desarrollo, del Banco Mundial (BM). Y aunque el PIB regional creció 5,5 puntos en 2004, gracias en buena medida al tirón de Estados Unidos y China, la ausencia de economías competitivas y la injusta distribución de la riqueza son males antiguos que causan estragos. "Es una región casi fallida. Cuesta ser optimista", dice una fuente diplomática.

La gobernabilidad, la pobreza, la educación, la cohesión social y el crecimiento sostenible se suceden como los grandes temas de la agenda de las cumbres iberoamericanas, que siempre aciertan en el diagnóstico de las lacras y siempre fracasan en la aplicación de las soluciones propuestas por los jefes de Estado y de Gobierno. Hartos de la retórica, de Gobiernos ineptos y de la escandalosa corrupción imperante, cerca de 30 millones de mexicanos, ecuatorianos o centroamericanos encontraron la solución cruzando las fronteras. Latinoamérica recibió de ellos cerca de 45.000 millones de dólares (37.500 millones de euros) en remesas el pasado año, más que el total de la inversión extranjera directa y de la ayuda del exterior. México sumó 17.600 millones de dólares y Brasil, otros 6.500. El resto del dinero remitido por los damnificados de los fracasos nacionales entró en Centroamérica y el Caribe, Colombia, Ecuador, Perú y Argentina, según el recuento de bancos y agencias de envío de dinero.

Desde las matanzas y dictaduras militares de los últimos 30 años y de los intermitentes cuartelazos posteriores, el grueso de la región ha avanzado en la consolidación de su democracia. Las elecciones sustituyeron a los totalitarismos, aunque no pocas se desarrollan todavía precedidas por el trueque de bolsas de comida por votos; se abrió la economía, la disciplina fiscal marca la pauta en la mayoría de los Gobiernos, conservadores o de izquierdas, y poco a poco avanza la integración comercial. Jorge I. Domínguez, director del Centro Weatherhead de Relaciones Internacionales de la Universidad de Harvard, piensa que la participación de América Latina en los mercados internacionales, "sobre todo si está garantizada por tratados de libre comercio, aumenta el poder que los actores externos pueden ejercer para defender los Gobiernos constitucionales". La mejor defensa es la prosperidad generalizada, que no acaba de llegar.

El proceso hacia la creación de instituciones sólidas, partidos creíbles y sociedades prósperas y educadas es lento y sujeto a retrocesos. La colombiana Claudia Martínez, vicepresidenta de desarrollo social y ambiental de la Confederación Andina de Fomento (CAF), observó un aumento de la institucionalidad democrática y la estabilidad macroeconómica, "pero la región es más pobre, desigual y sus recursos naturales están más degradados".

"América Latina se debate en medio de una transición institucional y cultural de enorme envergadura", señala Víctor Pérez-Díaz, catedrático de Sociología de la Universidad Complutense, autor del libro Sueño y razón de América Latina. Tiempo atrás, el Estado fue el principal protagonista de la vida latinoamericana, mientras la Iglesia y los movimientos de izquierda actuaron como guías morales. La región transita ahora hacia una sociedad civil que se caracteriza "por la democracia liberal y la economía de mercado, una estructura social de clases relativamente abiertas y una esfera pública y un tejido asociativo plurales", agrega el sociólogo. Ciertamente, conquistó libertades y derechos, pero el arraigo al pluralismo es frágil porque la mayoría subordina la democracia al desarrollo económico, según una encuesta de Latinobarómetro.

Exceptuando la estabilidad chilena, América Latina exhibe un desarrollo económico irregular porque, entre otras cosas, depende mucho de factores externos. México prospera o se hunde si prospera o se hunde la economía del vecino EE UU. Paralelamente, parte del último incremento del PIB en México, Argentina, Colombia, Ecuador y Venezuela no responde a los méritos gestores de estas naciones exportadoras de petróleo, sino a la fuerte subida de los precios internacionales. Otros países sufren el encarecimiento del barril porque la región agrupa también a importadores de crudo, Brasil, Chile, Paraguay, Perú y Uruguay. La factura de las materias primas producidas en el área es una variable crucial, según un informe de la Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL). El precio de los productos exportados creció un 10,5%, y de los importados, sólo un 4,7%.

Latinoamérica es más estable y más abierta, las hiperinflaciones fueron controladas, los grandes traumas de balanza de pagos de épocas remitieron y el Estado y la iniciativa privada funcionan mejor, según Enrique Iglesias, ex presidente del Banco Interamericano de Desarrollo (BID), nuevo titular de la Secretaría General Iberoamericana. Empero, las frustraciones son profundas al no haberse crecido de acuerdo con las expectativas.

Cerca del 50% de los 550 millones de latinoamericanos vive con menos de 2 dólares diarios (1,6 euros). Si América Latina no crece a un ritmo sostenido del 5% o el 6%, la reducción de la pobreza al 50% para el año 2015, prevista en los Objetivos del Milenio, será imposible, según todos los cálculos. Un mayor ahorro interno, que en América Latina sólo representa el 18% del PIB contra el 30% en otras regiones, y la expansión económica son fundamentales para crecer sin retrocesos y fortalecer la democracia.

Pero la promoción del ahorro, y verdaderas reformas tributarias, laborales o electorales, pasan por cambios constitucionales. Éstos no salen adelante porque, entre otros factores, el populismo de los partidos latinoamericanos elude la aprobación parlamentaria de medidas impopulares aunque sean, frecuentemente, los más importantes. Las reformas fiscales pendientes son un ejemplo.

VIII Concurs de Fotografia de la Fundació Maria Ferret

nurukundo2005 | 09 Octubre, 2005 10:35

Amb el lema ”Defensam la natura i protegim la vida”, -un dels punts rellevants de la Llei escolta-, el Patronat de la Fundació Maria Ferret fa pública la VIII convocatòria del Concurs de Fotografia, i en lliura els premis corresponents.

Fotografia que obté el Premi Fundació Maria Ferret:
Dotat amb 120 €, reproducció a la portada de l'Agenda del curs 2005-2006 i diploma,
per a l'autora: Catalina Coll i Marí

S’hi presenten, d’acord amb les bases prèviament establertes, més d’una vintena de documents fotogràfics realitzats per membres integrants de moviments i institucions que tenen com a objectiu la formació integral d’infants i joves, a partir de l’educació en valors que proposa la metodologia escolta i guia.

Fotografia que obté el Premi sa Nostra
Dotat amb 90 € i un diploma,
per a l'autora: Margalida Victòria Crespí i Serra

Són obres originals i inèdites, en color, presentades en públic i guardonades amb motiu de la celebració de l’Esclafit 2005 que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca realitza a la finca de sa Torrentera, dins el terme municipal de Sencelles, dissabte, dia 8 d’octubre de 2005.

Els premis que la Fundació Maria Ferret reparteix enguany són tres:

Premi Fundació Maria Ferret, dotat amb un diploma, xec per valor de 120 € i la publicació de l’obra guanyadora com a portada de l’Agenda del Moviment per al curs 2005/2006.

Premi sa Nostra, dotat amb diploma i xec per valor de 90 €, patrocinat per ’sa Nostra’ Caixa de Balears.

Premi Infantil (fins a 12 anys), dotat amb diploma i xec per valor de 60 €.

El jurat, que s’ha reunit prèviament per determinar l’obra guanyadora, en presenta el veredicte durant la celebració d’aquest Esclafit 2005.

Membres de la Fundació Maria Ferret i de l’Equip de Comissariat del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, lliuren a la gent guardonada el títol acreditatiu corresponent, enmig dels aplaudiments de la concurrència i l’alegria d’haver pres part en una activitat força engrescadora, com és ara l’observació d’allò que hom considera que ha de quedar enregistrat per a sempre més amb l’art de la fotografia.

Cecili Buele, vicepresident, i Eduard Mas i Miquel Perelló, vocals del Patronat de la Fundació Maria Ferret; Rosa Marquès, comissària, i Angel Zaragoza, comissari, del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, lliuren a la gent guardonada els corresponents certificats acreditatius que la fan mereixedora de l’obtenció del premi.

Fotografia del Premi Infantil,
per a l'autor: Joan Tudurí i Coll

El Premi Infantil recau en l’obra titulada Figura d’arena, l’autor de la qual és Joan Tudurí i Coll. Es tracta de la bella fotografia d'una figura feta d'arena.

El Premi sa Nostra recau en l’obra titulada Camina caminaràs, l’autora de la qual és Margalida Victòria Crespí i Serra. Bella fotografia d'escolta que fa camí, de manera reflexiva, pels boscs i garrigues de la vida.

I el Premi Fundació Maria Ferret 2005, amb el títol Soques recau en l’autora Catalina Coll i Marí. Molt bella imatge de les soques de tres arbres, nues i força colorides, en contrast amb l'exhuberant vegetació nòrdica que les envolta i que, sens dubte, porta l'empremta dels tres eixos fonamentals en la metodologia escolta: educació, fe i país.

En no haver-s’hi pogut fer present el director de la Fundació Maria Ferret, Santi Hernaiz, per haver-se’n mort la mare en aquests mateixos dies, s’hi manté un petit record.

L’ambient on es desplega aquesta activitat no pot ser millor: una de les finques que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca utilitza per a les seves activitats a l’aire lliure; lloc on també reposen les cendres de qui va fundar l’Escoltisme a Mallorca, Eladi Oms, precisament quan som a punt de celebrar-ne els 50 anys.

Membres de l’Equip de Comissariat, Caps d’Agrupament, Caps d’Unitat, Antics Escoltes i Guies, i nombrosa gent desitjosa de participar en aquest Esclafit 2005, constitueixen un bon grapat de desenes de persones que s’han fet presents la nit d’aquest cap de setmana a la finca de sa Torrentera, donant el sus de sortida a aquest nou curs escolta i guia.

La fam, 'el' problema del món!

nurukundo2005 | 02 Octubre, 2005 22:31

Aquests dies s'estan prenent i difonent imatges esgarrifoses dels intents, sovint frustrats, d'una gent que no cerca altra cosa que saltar barreres metàl·liques.
Aixecades en territori africà, pretenen impedir que entrin a Europa unes gents que provenen del sud del continent.

Han estat difoses a balquena, i de manera repetitiva, imatges que hi fan referència explícita.
Se'ls nega el dret a viure, al seu país i enlloc: hi ha arribat a morir gent, que anava desarmada, a mans de forces militars que anaven ben armades!

Se'ls nega, fins i tot, el nom i la seva condició real i autèntica.
En lloc de referir-s'hi com el que són -gent africana, negra-, se'n parla amb un dels atributs que, als ulls de segons qui, comporta grans dosis de menyspreu. Se'ls aplica un vocable que hauria de quedar per sempre més, i de manera definitiva, totalment arraconat del diccionari, de la boca tertuliana i de les planes gràfiques escrites...

Es tracta del mot “subsaharians”!

A no ser que, també, volguéssim avesar-nos a utilitzar molt més sovint, d'ara endavant, aquest altre adjectiu que ens iguala a tots, que ens col·loca a ells i a nosaltres dins del mateix sac: l'atribut 'subpirinenc'.
Si aquesta gent són 'subsaharians' -per un accident geogràfic situat al continent africà-, ells i nosaltres som 'subpirinencs' -per un accident geogràfic situat al continent europeu-.

A veure qui serà el valent que s'hi atreveixi!
Si no volem igualar-nos ni en això, que no va més enllà d'aplicar-nos un mer afegitó, un simple adjectiu, una paraula mera ¿com podem pretendre fer-los creure que els considerarem iguals a nosaltres, en drets com a persones?

Ben segur que batallons de soldats de la Legió espanyola, de manera expeditiva, poden aconseguir d'aturar per un moment les envestides d'una onada migratòria com aquesta.
Qui cregui, emperò, que amb això el problema s'ha resolt, resulta molt recomanable que no es faci il·lusions ni somnii truites de despert:
el 'tsunami', la barrumbada de sers humans que es troba a punt d'envair Europa no ha fet més que començar!

No volem terrorismes!
No volem bombes!
No volem atemptats suïcides!
No volem morts entre nosaltres!
Volem, emperò, que continuï la fam al món!? No pitjam prou per evitar-ho.
Volem que no vénguin a ca nostra els miserables!? Aixecam barreres en lloc de construir ponts.
Volem continuar malgastant recursos innecessàriament!? Posam, en tot i pertot per davant tot el senyor euro.
Volem models de vida que vagin més enllà de l'imprescindible per a sobreviure amb un mínim de dignitat! ? L'austeritat ja no val res entre nosaltres: esdevé més tost una espècie de desgràcia que s'ha d'evitar sigui com sigui.

Cada dia es veu més clara la necessitat d'intensificar mesures concretes, orientades a aconseguir els 8 objectius del Mil·lenni:
l'any 2000 Nacions Unides proposà per a l'any 2015: eradicar la meitat de la pobresa que existia llavors al món!
Però aquesta, en lloc d'anar minvant, s'hi incrementa.
I l'engany d'anunciar una certa condonació del deute extern, per als països més empobrits de la terra, no va més enllà dels 10 cèntims per euro mal prestat!
Iniciatives com l'adoptada per Drets Humans de Mallorca, que s'encamina a celebrar la Diada Escolar de la No Violència i la Pau per a l'any 2006, centrant-la en els Objectius del Mil·lenni, ha de contribuir, sens dubte, a preparar dones i homes del demà, molt més profundament solidaris que els homes i les dones d'avui dia.

D'altres enllaços interessants

Eradicar la pobresa
Pressiona ZP amb PZ -Pobresa Zero-

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb