nurukundo2005 | 28 Maig, 2005 13:20 |
Més d’una quarantena de membres de l’organització Justícia i Pau de Catalunya i les Illes s’han reunit a la Casa d’Exercicis de Son Bono, a Gènova, durant els dies 27, 28 i 29 de maig de 2005, entre d’altres motius, per fer propostes que contribueixin a dinamitzar democràticament el nostre sistema polític.
Vet ací l’aportació que hi ha fet el membre de l’entitat Drets Humans de Mallorca, ex càrrec públic a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca, i al Parlament de les Illes Balears, Cecili Buele i Ramis.
Molt agraït a Justícia i Pau de Catalunya i les Illes, per convidar-me a participar en aquestes jornades i tenir-hi, així, l’oportunitat de fer-hi algunes aportacions a títol personal.
En un lloc com aquest, on, fa més de 36 anys, ja acudia a fer jornades de formació per a gent jove.
En unes jornades com aquestes, amb membres de comissions i grups tan actius i dinàmics.
En una taula rodona com aquesta, on s’apunta a fer propostes que s’encaminen cap a la dinamització democràtica del nostre sistema polític.
En companyia de professors tan excel•lents com Joan López Casasnovas i Arcadi Oliveres, i del moderador Martí Martínez; i de tots vosaltres, que m’haureu de suportar durant un temps…
Des d’on faig comptes presentar les meves propostes? Des d’on dinamitzar democràticament el sistema polític imperant?
Des d’unes perspectives una mica atípiques:
Per la formació acadèmica i l’experiència eclesiàstiques durant més de dues dècades continuades: estudiant humanitats, filosofia, teologia, magisteri, amb alguns retocs de filologia, de ciències polítiques o de sociologia; o cooperant en tasques pastorals a Àfrica Central o a Amèrica Llatina durant 8 anys.
Des d’experiències cíviques diverses. He estat membre d’organitzacions i entitats de moltes castes: des del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, passant pel grup de defensa dels drets humans, creant el comitè de solidaritat amb països del sud, liderant el moviment veïnal de Palma, actuant com a delegat d’organitzacions sindicals, militant en diverses formacions polítiques.
Amb experiència institucional pública durant 8 anys. Com a diputat al Parlament de les Illes Balears, i ja no en som. Com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca, i ja no en som. Com a regidor a l’Ajuntament de Palma i ja no en com.
Des de la meva particular condició de persona creient, membre d’una església com la catòlica, que necessita netejar-se en molts aspectes i que ha d’esdevenir símbol de lluita per una humanitat més solidària.
En la meva personal condició de persona mulata en un entorn europeu predominantment blanc…
Cap on s’adrecen les propostes? Cap on s’adreça la dinamització democràtica del sistema polític imperant?
- En l’horitzó dels propers 10 anys, per arrodonir dates (l’any 2015): una Europa en procés de deixar de ser l’Europa blanca que ha estat durant segles…
- Per a gent compromesa en la tasca d’implantar la justícia i la pau: al nostre entorn europeu més immediat i arreu del planeta…
- En uns territoris d’Europa on compartim llengua i cultura, històries passades i esdeveniments presents, interessos econòmics comuns; on compartim també, sabent-ho o ignorant-ho, la mateixa identitat nacional i política que conformen els Països Catalans.
- En context de Fòrum Social Mundial, és a dir, incidint en aquells aspectes que propugnen una participació cívica més intensa en l’elaboració i posada en pràctica d’aquelles polítiques que cerquen implantar la globalització social per damunt de l’econòmica.
- Cridats a esdevenir elements de contrast dins l’estil de vida que es va generalitzant al nostre entorn més immediat.
- Un cop has descobert que la misèria de milions de persones descansa damunt la riquesa que acaramullen uns quants…, que els milions de persones que moren de fam sustenten aquelles altres que s’afarten d’omplir-se la panxa…, que els pobles del sud nodreixen i engreixen els pobles del nord…, en definitiva, que la riquesa d’uns descansa damunt la misèria d’uns altres…, et fugen les ganes de fer-te més ric.
- És llavors quan, en lloc d’apuntar-te a tenir cada vegada més coses, com més millor, t’apuntes a aquell altre club de membres que han arribat a la conclusió que resulta molt millor per a tothom, també per a un mateix, proposar-se de bon deveres conviure a fons a prop de la gent amb l’indispensable per sobreviure-hi amb un mínim de dignitat. I ja no cerques tenis més, sinó viure amb més intensitat, més a fons!
En què es fonamenten aquestes propostes que consider que poden contribuir a dinamitzar democràticament el nostre sistema polític:
Les noves tecnologies ens imposen noves maneres de ser damunt el món, de fer política, de construir la democràcia:
Ens hem d’apuntar, amb ganes i entusiasme, a la tasca d’implantar i escampar al nostre entorn les tres noves mentalitats que se’ns reclamen cada cop amb més urgència:
La mentalitat LINUX, la mentalitat FÒRUM, la mentalitat MÒBIL:
LINUX = sinònim d’independència i llibertat, individual i col•lectiva, programari obert, lliure, per un mateix, sense haver de romandre subjecte al poderós, compartint el saber de franc i sense mercantilismes,...
FÒRUM = aprendre a treballar en xarxa, a obrir i a mantenir oberts nous espais d’encontre i d’intercanvi,
MÒBIL = amb un mínim de paraules, cap al màxim de trobades: menys paraules, més espais de trobada i intercanvi.
Aquestes noves tecnologies que comporten noves mentalitats, ens ajuden a veure i percebre que:
1. Hi ha moltes i diverses maneres d’arribar al mateix punt d’encontre. No solament hi ha un camí, n’hi ha molts i diversos que hi conflueixen
2. No fa falta ser cap persona experta a l’hora de manejar i emprar instruments que semblen molt complexos: basta tenir al costat qualcú que en sàpiga i que t’ajudi
3. Compartir el coneixement (la riquesa, la vida, la terra...) amb altres enriqueix molt més que pretendre aprofundir-hi individualment
4. Qui millor ens pot orientar avui en aquest món de les noves tecnologies –com també ja fou ahir en un món intensament agrari- són els infants petits, aquests menuts que sembla que ja hi neixin ensenyats!
PROPOSTES PER DINAMITZAR DEMOCRÀTICAMENT EL NOSTRE SISTEMA POLÍTIC:
1. Llançar iniciatives que tendeixin a apropar la ciutadania a les preses de decisió que afecten la vida local i global: el protagonisme de la construcció democràtica no pot romandre en mans de la gent que la representa temporalment i parcialment, sinó que ha de romandre permanentment en mans de la ciutadania.
Cal exigir de la gent que es dedica a la política que cedeixin el protagonisme a les ciutadanes i als ciutadans.
2. Insistir i exigir el màxim i el més escrupolós respecte cap a les arques públiques on queden dipositades les aportacions econòmiques de la ciutadania: n’hi ha que són el fruit de moltes de suors.
3. Pressionar intensament, fins a aconseguir que s’incrementi visiblement la presència de la dona als nivells de decisió pública: mentre la polític faci tanta olor de mascle, la ‘res publica’ no podrà funcionar bé.
4. Apostar perquè siguin les generacions més joves les que prenguin el relleu en les tasques de govern, administració i representació de la ciutadania.
5. Encaparrotar-nos a ser gent defensora dels drets humans, a l’àmbit local i global: conscients que la fam que hi ha al món no és ‘un’ problema d’alguna gent, sinó ‘el’ problema de tots.
6. Situar-se en l’horitzó de la construcció d’una Europa nova, cada cop més allunyada de l’esperit colonitzador imperial que l’ha caracteritzada i més acostada a la difusió dels valors humanístics que, des de sempre també, l’han anada marcant.
7. Que les institucions públiques, conformades per partits polítics, es lliguin més fermament als moviments socials, en tot quant fa referència a la distribució dels recursos públics
D’altres aportacions, encara molt més enriquidores, foren a càrrec de M. Dolors Oller, professora de Dret Constitucional; Joan López Casanovas, professor d’Ensenyament Secundari, exdiputat i exconseller; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona i professor d’Economia Aplicada a la UAB; Martí Martínez, representant de Justícia i Pau de Menorca; i Carmel Bonnín , president de Justícia i Pau de Mallorca.
La intervenció magistral d’Arcadi Oliveres, president de Justicia i Pau de Barcelona i professor d’Economia Aplicada a la UAB, se centrà a esposar telegràficament la dotzena de punt que considera propostes bàsiques per dinamitzar democràticament el nostre sistema polític.
S’ho paga fixar-s’hi, encara que només sia en els seus breus enunciats:
nurukundo2005 | 26 Maig, 2005 16:41 |
EDITORIAL (revista DHUMa)
Primavera molt intensa, la d’enguany. Des de molts i diversos punts de vista.
La vivència d’experiències humanes enriquidores enforteixen lligams que consoliden l’entitat: fa més de 30 anys que actua dins l’àmbit de la promoció i defensa dels drets humans a Mallorca i des de Mallorca. I no n’afluixa gens el ritme!
Membres de l’entitat participen directament en el Segon Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, realitzat a Palma. Hi presenten el documental de Jonathan Karsh “El meu cos i la meva sang”. S’hi difon la importància de la dignitat humana i de l’esforç per la normalització de les persones amb discapacitats dins les nostres societats.
Mentrestant, es participa també en la preparació i realització del II Fòrum Social de Mallorca.
Conscients que som a l’era dels ‘fòrums’. Que es tracta d’un fet que comporta la implantació d’una nova mentalitat. Que n’hi ha de moltíssimes de castes. Que només a l’àmbit social, s’hi poden destriar el FSM (Fòrum Social Mundial de Portoalegre), FSE (Fòrum Social Europeu), FSMed (Fòrum Social de la Mediterrània), FSMa (Fòrum Social de Mallorca), i tants d’altres...
Es té la convicció que aquest II Fòrum Social de Mallorca pot comportar una empenta considerable per a totes aquelles entitats que consideren que una altra Mallorca és possible, i que cal treballar intensament per aixecar-la.
De manera quasi simultània, Drets Humans de Mallorca –i d’altres- presenta davant l’Audiència Nacional una querella. S’interposa contra alts càrrecs del govern rwandès, pel genocidi perpetrat a la dècada dels anys 90.
L’alt tribunal n’accepta la demanda.
La lluita contra la impunitat, part essencial en la defensa dels drets humans, sia allà on sia que es vegin trepitjats, és força duradora. Reclama molt de temps i molta de paciència.
Les primeres passes ja han estat donades. N’han de seguir d’altres...
Qui llegeixi amb una mica de deteniment el llibre “Fugir o morir al Zaire”, de la sociòloga rwandesa Marie-Béatrice Umutesi -una hutu amb trets de dona tutsi-, que aconsegueix salvar la vida i que, en justa correspondència, es compromet a informar l’opinió pública d’allò que ha vist, ha viscut i ha patit el seu poble –i la seva ètnia maltractada a la regió dels Grans Llacs Africans- s’hi pot adonar molt fàcilment: la vivència profunda d’un drama humà patit en carn pròpia: fugir per evitar morir, de molt mala manera, al teu propi país!
S’hi arriba a veure ben clara la conclusió que la fam, la fam que hi ha escampada arreu del món, ja ha deixat de ser qualque cosa més que “un” dels problemes, que afecta determinats sectors de la humanitat; s’ha convertit realment en “el” problema primordial, que afecta directament tot el conjunt de la humanitat: bé sia per les dues terceres parts de la població mundial que el pateix en carn pròpia, bé sia per l’altra tercera part que, conscientment o inconscientment, la produeix, la nodreix i la provoca!
Potser, com a creients, calgui tenir present allò que diu Tonina Canyelles al seu llibre “Piercing” recentment publicat a Mallorca:
“Ves i digues al multiplicador dels pans i els peixos,
que Àfrica l’espera”.
Pot ser també, com diu Mario Benedetti, i Drets Humans de Mallorca l’assumeix fins i tot gràficament:
“Tot depèn del DOLOR amb què es mira”
el món i la gent que hi viu i que s’hi mor.
Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca.
Drets Humans de Mallorca, una de les 28 entitats organtizadores del II Fòrum Social de Mallorca celebrat a Palma del 20 al 22 de maig de 2005, participà activament en activitats relacionades amb el BLOC 2: Ciutadania i democràcia. Participació dels Moviments Socials
Reunida la gent a les instal•lacions esportives de l’Institut Antoni Maura, concretament al Gimnàs, dissabte dia 21, a les 9:30 h, s’hi feren sucoses i enriquidores aportacions, un extracte de les quals s’assenyala a continuació:
La intervenció de Gabriela Serra (Entrepobles, Barcelona) s'inicia afirmant que respectarà el temps que se li ha donat i mirarà de ser més breu (en al•lusió a la llarguíssima intervenció del ponent anterior) per respecte a l'organització i a l'assistència.
Diu que ens ha mancat saber esser radicals, tenir present on són els motors reals que dirigeixen el món, que no són els polítics dels governs, sinó organismes com l'Organització Mundial del Comerç, o grans empreses multinacionals.
Considera que els orígens i el present dels diversos moviments antiglobalització neoliberal són diferents. Ens cal situar-nos contra el pensament únic que cerca d'homogeneïtzar-ho tot. Som en període de gestació, en procés de canvi.
Quan ens demanam què passa després de les mobilitzacions, correm el perill de recórrer al fatídic criteri d'eficàcia i de rendibilitat immediata que intenta d'imposar-nos una mentalitat purament mercantil.
Més que parlar de retrocessos, sembla adequat referir-nos a processos de reflexió i consolidació.
Allò que ens cal és anar aconseguint permanentment espais de democràcia, de coherència.
Hem provocat moviments reactius i propositius; ens hi ha mancat la capacitat constructiva, una altra manera d'organitzar-nos la democràcia.
No hem de repetir els mateixos esquemes que criticam en els governants i models de govern existents: no ens han robat l'esperança ni la nostra autonomia de pensament.
Al•ludeix a CONAVIGUA, associació indígena maia que discuteix opcions socials que li resulten incomprensibles. La gran riquesa dels fòrums socials és aquesta possibilitat d'intercanviar experiències, idees, opinions, reflexions i coherències.
Hi proposa:
– - Amnistiar el temps, redimensionar el temps, recuperar el temps. Segons un pensament indígena, el temps és la riquesa única que tenim, que mai no para, però que sempre segueix el mateix ritme.
Ens cal aprendre a estar en contra d'explotar i exprimir el temps. La temporalitat dóna els processos.
– - Recuperar gestors de béns públics sustentats des de baix, per reconstruir la nostra realitat més propera.
Apunta alguns reptes per projectar una altra Mallorca possible
Construir projecte comú de “polis”
Resituar la política, més que dependre'n
Revisar la feina feta fins ara, relativitzant-nos
Reconèixer trajectòries i processos diversos
Perspectiva intercultural en la tasca de canviar la societat
Més debat, per assolir més seny
Rompre amb tancaments i compartimentacions
Treballar en xarxa amb tothom
Reduir prejudicis entre entitats i moviments socials
Treballar amb sentit comú i en sentit comunitari
D'altres enllaços d'interès:
nurukundo2005 | 23 Maig, 2005 19:11 |
Amb l'empenta que caracteritza la feina que realitza la gent que treballa a l'interior dels moviments socials a Mallorca, s'ha realitzat a Palma el II Fòrum Social de Mallorca, amb la participació nombrosa de representants d'entitats diverses.
L'Institut Antoni Maura, situat al Polígon de Llevant, de Ciutat, ha estat l'indret on s'han duit a terme les taules rodones, xerrades, tallers de debat, activitats d'animació, paradetes informatives, aules de trobada i intercanvi...
Ben segur que marcarà una fita significativa en la tasca que, d'ara endavant, desplegaran a Mallorca les nombroses associacions i entitats, representatives dels més diversos moviments socials que s'hi expressen: sindical, veïnal, juvenil, feminista, ecologista, cultural, de cooperació, de solidaritat, d'immigrants, d'exclusió social...
D'altres enllaços d'interès:
nurukundo2005 | 19 Maig, 2005 16:34 |
L’artista escultor italià Guido Dettoni della Grazia, des de fa molt de temps, manté una estreta relació amb Mallorca i el conjunt dels Països Catalans.
Parla perfectament en català. Coneix tots els racons del territori. Hi munta, de tant en tant, excel•lents exposicions. Procura instal•lar-hi les seves escultures. S’hi inspira…
Es pot dir, sense cap casta de dubte, que és un d’aquells homes que ha aconseguit de romandre ben arrelat a la nostra terra i a la nostra cultura, tot i rodolar pel món constantment.
Cosa que acostuma a fer present i a manifestar sempre que pot, en totes les seves iniciatives artístiques.
Qui ha tengut la sort de veure’n de prop alguna de les obres, ha pogut comprovar que una de les característiques definitòries de la proposta artística de Guido Dettoni és, precisament, que ”convida a veure amb les mans i a tocar amb els ulls”.
Amb aquesta finalitat, a Palma va muntar-hi dues de les seves exposicions més singulars, a l’església de Sant Antoniet:
una fou Maria, que, durant mesos, permeté a moltíssima de gent que la visità assaborir les delicioses experiències que comportava girar-hi la ullada, el pensament, l’olfacte, el cor, l’oïda o les mans…
Tots els sentits corporals en sortien força enriquits!
L’altra peça, Àguiles, encara ara roman exposada en una de les places públiques de Ciutat que dóna pas al nucli antic: la plaça d’Alexandre Jaume, prop de la Porta de Sant Antoni.
Aquests dies de primavera, a punt d’entrar en el mes de juny, una entitat anomenada Associació dels Catalans a Roma j.figols@vascell.it organitza, a la mateixa seu de l’Ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu, la presentació d’una altra de les escultures de Guido Dettoni: Sant Fèlix trobat.
Es tracta d’una escultura d’uns 40 cm d’alçada, que també serveix d’origen a una reducció en fusta de roure per tal de contenir-la a les mans i reconèixer-la amb el tacte. És el resultat de tot un procés que comença a Vilafranca del Penedès, al pati del Museu del Vi, a les 7 del matí del 30 d’agost de 2004, en tocar les gralles, el primer dia de la Festa Major dedicada a Sant Fèlix, romà i màrtir cristià, esdevengut copatró de la vila l’any 1700. Aleshores, Guido Dettoni, sorprès per l’absència de biografia del sant patró, proposa retrobar-lo baix terra, tot recorrent a l’excavació per donar forma a la seva obra amb la terra i dins la terra…
L’Ambaixador d’Espanya davant la Santa Seu i senyora, en col•laboració amb l’Associació dels Catalans a Roma i l’Associació Cultural NESHER, s’han complagut a convidar gent de Mallorca a la presentació de l’obra Sant Fèlix, de Guido Dettoni, acte que es fa a la seu de l’Ambaixada, al Palazzo di Spagna, situat a la Piazza di Spagna, a les 19 hores de dia 25 de maig de 2005.
Des de Mallorca estant, desitjam molt d’èxit a aquest artista singularment expressiu que es diu Guido Dettoni, artista italià amant de Mallorca i del català.
D’altres enllaços d’interès:
nurukundo2005 | 18 Maig, 2005 21:31 |
Drets Humans de Mallorca, una entitats que, des de fa més de 30 anys, treballa intensament en la defensa dels drets humans, -a Mallorca, i allà on els veu potejats i maltractats-, organitza una conferència ben interessant.
Es fa al Col·legi d'Advocats de Palma.
Hi intervenen persones diverses: Joan Carrero Saralegui,president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Bernat Vicens i Vich, president de Drets Humans de Mallorca, i Jordi Palou-Loverdos, misser que ha presentat una querella davant l'Audiència Nacional.
Es tracta de la querella presentada contra alts càrrecs del govern rwandès pel genocidi perpetrat a Rwanda...
Recentment hi ha estat admesa a tràmit!
És una trobada oberta al públic que hi vulgui assistir.
Comença a les 19:30 hores, dijous, dia 19 de maig (La Rambla, 10, Palma).
D'altres enllaços d'interès:
nurukundo2005 | 13 Maig, 2005 17:06 |
Trobada d’alumnes d’Instituts dels Països Catalans, a Mallorca
De dijous, dia 12, a diumenge dia 15 de maig, prop d’un miler d’alumnes d’Instituts d’Ensenyament Secundari del País Valencià, el Principat de Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses, realitzen la VI Trobada Musical ‘Com Sona l’ESO 2005'.
Com en altres iniciatives de caire musical, com és ara la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la professora mallorquina Magdalena González, presidenta de l'entitat Forum Musicae ha aconseguit d'incorporar enguany aquesta activitat dins la programació Palma, Ciutat educativa que realitza l'Ajuntament.
Trobada musical d’alumnes d’Instituts dels Països Catalans, a Mallorca
Dins el marc “Palma, ciutat educativa” que promou l’Ajuntament de Palma, entre els dies 12-15 de maig d’enguany se celebra a Mallorca la VI Trobada Com Sona l’ESO 2005.
Hi participen més de 900 alumnes. Omplen una catorzena d’autocars. Romanen allotjats al “Complex Belleveu” del Port d’Alcúdia. Són alumnes de més d’una vintena d’Instituts d’Ensenyament Secundari del País Valencià (9), del Principat de Catalunya (4) i de les Illes Balears i Pitiüses (8).
Al Manifest “Com sona l’ESO 2005 a les Illes”, es pot llegir, entre d’altres coses, que s’hi diu:
“…des del fons dels passadissos, des de l’oblit de molts responsables polítics, una trobada més, una nova aventura sonora, una nova possibilitat per mostrar a tothom la necessitat d’una educació mitjançant l’art.
Davant un món cada vegada més intolerant, proposem l’art com a so col•lectiu.
Davant els actes xenòfobs, proposem la multiculturalitat de l’art…
Poc a poc agafa forma aquella idea de trobar-nos cada any, s’amplia el contingut, madurem tots i totes.
Noves sonoritats, noves dissonàncies ens van conduint cap a un punt sense retorn, cap a una millor consciència d’allò que pot fer l’art.
A cada trobada es presenten noves músiques per estrenar, nous plantejaments didàctics, nous projectes que agafen forma, noves formes de comunicar-nos amb els altres.
Expressem, mostrem, compartim allò que creem des de les oblidades aules amb poc o gens de recolzament institucional.”
A la creació, manteniment i impuls de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, una iniciativa de la presidenta de l’entitat Fòrum Musicae, la mallorquina Magdalena González, afegeix ara la participació entusiasta en l’organització i el muntatge d’aquest altre esdeveniment que, sens dubte, ha de deixar una bona empremta cultural, musical i artística en tot/e/s els/les alumnes d’aquests Instituts d’arreu dels Països Catalans que hi participen.
Arriben al Port de Palma, el matí de dijous, dia 12 de maig de 2005, des d’on es desplacen cap al “Complex Belleveu” del Port d’Alcúdia, on s’allotgen.
Són rebuts per les autoritats municipals de l’Ajuntament d’Alcúdia. Dinen. Assagen. Sopen. Dansen. Descansen. Hi passen la primera nit.
Divendres, dia 13 de maig, lluint totes i tots les camisetes vermelles que porten eslògans de la trobada, fan com “El Riu Vermell” que envaeix tota la ciutat antiga de Palma, des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de Cort, i, des d’aquí, fins al Parc de la Mar.
S’hi fan actuacions diverses, danses, cocentaines, percussions, fanfares, grups i tallers instrumentals…
Una Paella Gegant al Parc de la Mar (que duu de vertader capoll a qui l’organitza) resulta saborosa i exquisida per a qualsevol comensal que la tasta.
Al Palau d’Esports de Son Moix, assajos i actuacions musicals s’arrodoneixen amb la interpretació col•lectiva de La Balanguera.
S’acaba la Jornada, retornant al complex Belleveu, del Port d’Alcúdia, on se sopa i se celebra la Nit Musical.
La segona jornada és plena d’experiències personals, fruit de la dedicació a conèixer l’entorn on s’estan celebrant les jornades, és a dir, la vila d’Alcúdia i l’illa de Mallorca.
El retorn cap al continent comporta, per a tota la gent que participa en aquest esdeveniment, un bon munt d’experiències adquirides, d’actuacions realitzades, de coneixences fetes, d’encontres enriquidors
.
Mallorca, i el conjunt dels Països Catalans, esdevenen una bona mostra d’allò que, des del camp de la música, es pot fer en la reconstrucció d’uns territoris que no solament comparteixen, des de fa segles, una mateixa llengua, sinó també unes mateixes arrels culturals i el desig ferm de viure plegats, avançant cap a un futur molt més enriquidor encara.
nurukundo2005 | 07 Maig, 2005 09:39 |
Drets Humans de Mallorca, una entitat que duu més de tres dècades impulsant a Mallorca i des de Mallorca la defensa dels drets humans –allà on sia que es vegin potejats- també participa enguany en l’organització del II Festival Internacional de Cinema i Drets Humans.
És un festival que se celebra a Palma, entre els dies 5 i 20 de maig de 2005. Es tracta d’una sèrie seguida de sessions cinematogràfiques, obertes a tothom i gratuïtament. S'hi passen pel•lícules curtes, d'alt contengut social, que reflecteixen situacions ben concretes i diverses d'arreu del planeta, on es comprova la necessitat de treballar, amb més intensitat que mai, en la defensa i promoció dels drets humans més elementals.Totes les pel·lícules es projecten a la Sala 8 de Cines OCIMAX, instal·lació situada a la Sortida de la carretera de Valldemossa, dins la barriada palmesana de Cas Capiscol.
Cada dia, a les 20:00 hores hi ha la projecció d’alguna d’aquestes pel•lícules:
Viuen guerres, malalties, gana, fred, solitud...
Sobreviuen un èxode de grans dimensions fins que arriben a Nordamèrica, on són acollits de manera diversa per algunes famílies nordamericanes que els tracten de la forma que consideren millor...
La pel·lícula se centra en les vides de dos al·lots i una al·lota durant un any i mig.
S'hi remarquen els seus respectius processos d'assimilació cultural nordamericana, que no poden defugir la marca inesborrable de la guerra viscuda al Sudan...
En el Dia d’Europa, una representant d'aquesta entitat es fa present a OCIMAX per presentar al públic assistent la projecció d’aquest film.
Dóna les gràcies a la directora del Festival, Conxa Pinos; com també al Govern de les Illes Balears, i molt especialment a la Direcció General de l’Oficina dels Drets del Menor; a Mila Melero, coordinadora de totes les ONG implicades; i a l’ànima del Festival, que són tots els voluntaris i col•laboradors, que amb el seu treball i suport fan possible aquesta nova edició del Festival Internacional de Cinema i Drets Humans
Presenta el documental que duu per títol El meu cos i la meva sang, obra singular de Jonathan Karsh dels Estats Units de Nordamèrica.
S’hi destaca la importància de la dignitat humana i de l’esforç per la normalització de les persones amb discapacitats dins la nostra societat occidental, que és tan competitiva i que valora amb desmesura malsana, tan sols la bellesa dels que són joves i prims i l’èxit dels triomfadors, enfront dels quals, sembla que no hi tenen cabuda ni els marginats socials, ni els discapacitats, o senzillament, les persones normals que tenen qualque dèficit.
Als Jocs Paralímpics de l’any 1996, celebrats a Atlanta, la competició estava sent molt disputada i cap de les atletes no aconseguia destacar sobre les altres. Les vuit competidores estaven donant el millor de si mateixes. S’acostaven a la meta quan, de sobte, una d’elles, que tenia la síndrome de Down, va ensopegar i va caure a terra. Impotent va començar a plorar. Les altres van afluixar la carrera, es van girar, varen anar totes cap a ella, la van ajudar a aixecar-se i, agafades de la mà, van córrer totes juntes fins a la meta final.
El públic es va alçar i van començar a aplaudir com mai no s’havia aplaudit a ningú en aquell estadi. Això succeïa entre gent anomenada “discapacitada”!
La protagonista d’aquest documental, Susan, una dona que ha adoptat onze fills, ens demostra que tots els problemes poden superar-se amb amor i amb confiança. Fa realitat el lema de la nostra estimada utopia, d’allò que és ben cert: Un altre món és possible.
Com ja succeí l'any passat, en la seva primera edició, esdevé una bona oportunitat d'acostar-se a aquestes peces cinematogràfiques que, com manifesta el director general de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, Sr. Gaspar Rullan, ens permet veure més de prop l'encert de l'ONU quan es marca i remarca els 8 OBJECTIUS DEL MIL·LENNI:
D’altres enllaços d’interès:
nurukundo2005 | 04 Maig, 2005 19:21
La sala del centre cultural de sa Nostra, la nit de dimecres, és plena de gom a gom, en la presentació d’un llibre de poemes.
El títol, Piercing.
A la mesa, l'autora, Antonina Canyelles.
L'editor, Lleonard Muntaner.
La presentació és a càrrec d’Antoni Serra i d’Antònia Vicens.
Moltíssima de gent desitja molt d'èxit a n'Antonina, als seus poemes, al seu llibre.
També des de p i c a l s u d.nurukundo2005 | 03 Maig, 2005 18:14
BON PROFIT!
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Maig 2005 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |